Desenvolupen el primer fàrmac per curar la diabetis tipus 1

Aquest nou fàrmac aconsegueix reduir l'atac autoimmune.

Investigadors de la Conselleria de Salut de la Junta d'Andalusia han descobert en una molècula un alt potencial terapèutic davant la diabetis tipus 1, una malaltia que s'estima afecta 21 milions de persones.

Aquest treball ha estat liderat per l'investigador principal Benoit Gauthier i en el mateix també participa activament el director del departament de Regeneració i Teràpies Avançades en Cabimer, Bernat Soria.

La investigació determina els efectes de la molècula BL001 en aquesta malaltia. La troballa és fruit de set anys de recerca sent Nadia Cobo, investigadora d'aquest grup, l'autora principal.

Els investigadors han demostrat que aquesta molècula "afavoreix la transdiferenciació cel·lular de cèl·lules alfa a beta pancreàtiques", és a dir, "propicia la conversió de les cèl·lules alfa -productoras de l'hormona glucagó, hormona que eleva la glucosa en sang i afavoreix la hiperglucèmia - a cèl·lules beta pancreàtiques, encarregades de sintetitzar, emmagatzemar i segregar insulina -hormona que controla els nivells de glucosa a la sang-, afavorint la regeneració d'aquestes cèl·lules ".

REVERTIR L'ATAC AUTOIMMUNE

Addicionalment, els investigadors han constatat que aquesta molècula és capaç de revertir l'atac autoimmune de la diabetis tipus 1, segons ha estat provat en ratolins i models cel·lulars.

L'equip d'investigació liderat per Gauthier, al costat del que han col·laborat més de 30 científics d'altres quatre països, ha demostrat que aquesta molècula afavoreix la capacitat antiinflamatòria de determinades cèl·lules del sistema immunitari (concretament limfòcits T-Reguladors, macròfags M2 i limfòcits TH2) evitant que el propi sistema immunològic destrueixi les cèl·lules beta, que és el que succeeix en l'organisme quan es pateix diabetis tipus 1.

21 MILIONS D'AFECTATS

La diabetis tipus 1 és una condició autoimmune que sol aparèixer en la infància.

Són 21 milions de persones les que pateixen aquesta malaltia en la qual els limfòcits destrueixen les cèl·lules beta del pàncrees, encarregades d'emmagatzemar i secretar insulina. D'aquesta manera es crea una dependència de per vida a la injecció d'aquesta hormona.

La gran importància d'aquest nou fàrmac és que aconsegueix tant reduir l'atac autoimmune com respondre a la població de cèl·lules beta destruïdes. Fins al moment, els tractaments disponibles només podien complir una funció o l'altra.