L'FMI ​​adverteix que l'augment del deute pot provocar una nova crisi global

Christine Lagarde, presidenta de l'FMI.

El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que Espanya tancarà 2018 amb un dèficit pressupostari del 2,5%, superior a l'objectiu del 2,2% pactat pel Govern amb Brussel·les, tot i que suposa deixar enrere el llindar del 3%, de manera que el país podria igualment sortir del procediment de dèficit excessiu.

Per 2019 calcula que el desequilibri del pressupost serà del 2,1%, vuit dècimes per sobre de la xifra acordada.

Així es desprèn de l'informe 'Fiscal Monitor abril 2018' publicat aquest dimecres per l'FMI, que reflecteix que el dèficit previst per a Espanya en 2018 és el tercer més alt en el conjunt de les economies avançades, només per darrere dels Estats Units (5, 3%) i Japó (3,4%), i el més elevat entre les economies de la zona euro.

La projecció del dèficit mitjà per a les economies desenvolupades se situa en el 2,7%, mentre que per als Dinou és del 0,6%.

Pel que fa al desequilibri pressupostari d'Espanya en 2019, aquest continuarà situant-se per sota de l'estimat per al Japó (2,8%) i els EUA (5,9%), tot i que deixarà de ser el més alt de l'eurozona, ja que serà superat per França , que passarà d'un dèficit del 2,4% el 2018 a un 3,1% el 2019.

El dèficit pronosticat per a les economies desenvolupades el 2019 és del 2,8%, enfront del 0,5% de l'eurozona.

Durant el període 2018-2023, l'organisme presidit amb Christine Lagarde estima que el dèficit dels pressupostos espanyols passarà del 2,5% el 2018, fins al 2,2% en 2023, després de mantenir-se en el 2,1% entre 2019 i 2022.

El càlcul del dèficit per a Espanya en 2023 se situarà per primera vegada des 2017 per sobre de la mitjana prevista per a les economies desenvolupades.

Les autoritats espanyoles preveuen una consolidació gradual a través de la contenció de la despesa que portarà al dèficit al 0,5% del producte interior brut (PIB) per al 2020 -el FMI preveu que se situarà en el 2,1% aquest mateix any-.

L'organisme amb seu a Washington critica que encara no s'hagi establert un pla fiscal a mitjà termini amb mesures concretes per assolir aquest objectiu.

"A Espanya, on l'impuls econòmic segueix sent forta, es recomana una consolidació del saldo estructural primari del voltant de 0,5% del PIB per al 2018, amb espai per a mesures que pesin principalment del costat dels ingressos", diu el document.

MÉS OPTIMISTA AMB EL DEUTE

Quant al deute bruta públic d'Espanya, els nous pronòstics de la institució dirigida per Christine Lagarde assenyalen que se situarà en el 96,7% aquest any, enfront del 97,6% que apunta el mateix Govern, i arribarà al 95, 1% el 2019, enfront del 95,4% de l'objectiu d'estabilitat pressupostària de l'Administració.

Aquesta variable continuarà moderant fins situar-se en al 90,9% el 2023, passant per el 93,9% previst per al 2020, el 92,8% de 2021 i el 91,8% per 2022.

Així, el deute públic espanyol en 2018 se situarà per sota de la mitjana de les economies desenvolupades (111,6%), però per sobre de la zona euro (84,2%).

Entre les economies desenvolupades, els països que tancaran 2018 amb majors nivells de deute públic són el Japó (236,4%), Grècia (191,3%), Itàlia (131,5%) i Portugal (125,6%).

En la seva anàlisi, l'FMI adverteix que un enduriment sobtat de les condicions financeres mundials empitjoraria la dinàmica del deute en diverses economies.

"Un augment dels tipus d'interès mundials més accelerat del que s'esperava -en resposta a un repunt més ràpid de la inflació als EUA, per exemple- augmentaria la càrrega del deute, especialment entre els països amb gran necessitat de finançament i un creixement encara baix, que podria interrompre l'accés als mercats ", assevera.

Així mateix, explica que una divergència en la trajectòria de la política monetària de les principals economies o un canvi en la gana de risc dels inversors podria conduir a una apreciació del dòlar nord-americà, afectant als països amb deute en moneda estrangera.