Un 10 de 7 inèdit i polèmic
L’estada a la placeta de Sant Joan, de Vilafranca, diumenge el migdia va ser agradable. Hi feien els actes del dia del Graller –el 22è!- i els diversos grups musicals es succeïen, un rere l’altre, en tocar una peça. Entremig, es feren castells amb un preàmbul xinès i una estrena: el 10 de 7. I dilluns esclata la polèmica!
Els grallers ompliren de música la plaça. Fou un concert seriat, afinat i divers, des de músiques rock i pasdobles a sons tradicionals del seguici festamajoner. L’ambient de la plaça era més propici a parlar, veure, passejar i prendre un refresc que no pas a seguir un concert en silenci, tot i això els grallers es feien escoltar. I s’homenatjà un graller de Reus que elogià Vilafranca dient que tocar-hi era “com fer-ho al Liceu dels grallers”. Un elogi que obliga.
L’actuació que feren els Castellers de Vilafranca fou bona. Molt bona: 3 de 8, torre de vuit amb folre, 4 de 8 i pilar de 6. Tot descarregat. I a més, l’estrena de l’inèdit 10 de 7. Amb aquest palmarès pot anar-se a tot arreu i cal valorar que aquests castells grossos s’han plantat a l’inici de la temporada. El conjunt, doncs, representà una sortida a plaça mostrant que la colla està en forma per afrontar els reptes que puguin venir. Enguany, en no haver-hi concurs a Tarragona pesen totes les actuacions, en especial la festa major de Vilafranca i Tot Sants. És més any de lliga que de copa...
Però anem a la polèmica. Es troba a internet i té l’estil del comentari descordat i anònim que propicia la xarxa -quin mal vici hem afegit al diàleg amb aquest invent...- El 10 de 7 és un castell bonic. Té fisonomia gòtica. Els tres poms de dalt són tres pollegons o tres merlets molt esvelts. És un castell gran i quan està tot plantat evoca una paret en la que destaquen les tres punxes. Pot pensar-se en l’absis de la Sagrada Família -on baixen aquells dragons...- o en les seus de Milà o Mallorca.
És un castell més ample que rodó perquè es com si es soldessin tres quatres. Pels qui no l’han vist cal que imaginin com a eix central un quatre amb un tres a banda i banda. No és circular com els altres castells compostos. I els tres poms de dalt queden arrenglerats. És un castell que cal veure’l frontalment, mirant la cara o l’esquena de l’enxaneta, no de costat.
La polèmica naturalment registra més aspectes negatius que no pas positius. Els qui valoren bé el castell destaquen que és una construcció per rodar tronc i canalla, per fer a principi o final de temporada, per fer participar molta gent i recorden que la Jove de Valls va fer un 12 de 7. Les crítiques negatives són: és una falconada, és riure’s dels castells, no té nivell per anar a plaça, cal fer castells més alts i no més amples o és un castell que no cau mai. Altres parers crítics apunten a l’estil dels Castellers de Vilafranca: busquen protagonisme, tenen verditis, presumeixen i voler treure pit,... Comentaris tots ells en la línia de les invectives del final de la passada temporada.
En un altre nivell es troben opinions -també afuades- dient que ara s’anirà pel 10 de 8 i vindrà el debat de la seva puntuació, “passarà com en el 9 de 8”, diu algú i altres ja afirmen que el 10 de 8 no serà mai un “gamma extra”. I en pla sagnant o de rebentada hi ha els comentaris que atien la controvèrsia entre les colles de 10 fent babarotes pels 3 de 10 descarregats i ironitzant entre els 3 de 10 i aquest altre castell de 10... de 7. També es burxa entre les colles incloses i excloses de Sant Fèlix
El fet casteller es mostra ben viu i animat. Abans això era comentari d’assaig i taverna castellera. O a la sinagoga de Cal Sol. El nou castell anima el panorama, doncs. Aquestes construccions, ara que tenim la sort de poder-les “inventar”, donen joc en les colles grans, com altres castells donen joc a la gent de la pinya i crosses o altres estimulen els pilaners.
La mala bava, però, en aquesta polèmica fa venir cor agre. És una llàstima. Hi ha qui fins i tot parla de fariseisme... Uf!
Afegeix un comentari