Entendrem com a domini tecnològic, la capacitat que tenen els responsables dels laboratoris clínics de conèixer els principis pels quals funcionen els sistemes analítics que estan utilitzant i la capacitat que disposen per modificarlos.
Autors: J. M. Prat Cuffí
El ràpid desenvolupament d’Internet ha permès la publicació electrònica —o en línia— de material científic i acadèmic que habitualment es trobava en forma impresa. La publicació electrònica ha anat augmentant per diversos motius, principalment per la seva rapidesa i economia. En efecte, la publicació electrònica ha permès escurçar totes les etapes entre la creació d’un escrit i la seva publicació. Per altra banda, el món editorial tradicional es troba amb costos cada cop més elevats de producció i distribució, la qual cosa fa que augmentin els preus de les subscripcions a les revistes impreses.
Autors: J. Nicolau Costa
Jacques Monod, premi Nobel en Fisiologia i Medicina l’any 1970, deia: “Finalment l’home sap que està sol en la immensitat indiferent de l’univers d’on ha emergit per atzar”.
L’activitat científica constata d’una manera evident l’existència d’un ordre a la natura. James Watson i Francis Crick, que van rebre el premi Nobel l’any 1962 per descriure l’estructura de la molècula del DNA, van poder comprovar aquest fet.
Autors: A. Muntané Sánchez
El President Pujol va dir a la inauguració del Parc Científic de Barcelona el 9 de setembre de 1999 que mentre que Barcelona era una plaça cobejada pels diplomàtics i per molts executius, no ho era pels científics. Com és això? Com és que malgrat el nostre clima, la dieta mediterrània, la nostra ubicació al rovell de l’ou, la ciència no s’ha desenvolupat a Catalunya com ho ha fet a Califòrnia, a l’àrea de Boston o als voltants de Cambridge. Com és que els millors científics no frisen per venir a Catalunya i treballar frec a frec amb els catalans?
Autors: J. J. Guinovart Cirera
S’ha dit que la ciència moderna va començar a partir de la perspectiva nominalista, filosofia que es va desenvolupar al segle XIV com una de les escoles de l’escolàstica a Anglaterra per obra del franciscà Guillem d’Ockham, encara que va tenir precedents més antics, ja en el segle XI.
Autors: S. Reguant i Serra
El darrer 17 de Setembre va tenir lloc a la seu del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona el debat següent: Gestió de la tecnologia al laboratori clínic com a criteri de rendibilitat moderat per Josep M. Prat Cuffí.
Autors: M. Dolors Fernández Delclós
Després d’uns cinc anys d’elaboració, finalment aquest any s’ha publicat la norma UNE-EN ISO 15189:2003 (1) per a l’acreditació dels laboratoris clínics.
En aquest moment a Catalunya hi ha diversos laboratoris clínics certificats per la norma UNE-EN ISO 9001:2000 (2). Aquests laboratoris i altres que encara no s’han certificat, davant l’existència de les dues normes probablement es plantejaran si en un futur immediat s’han de certificar o acreditar. Per aquesta raó, seguint les passes del Grup de Treball Conjunt sobre la Imatge i la Integritat de l’Avaluació de la Conformitat (3) —què depèn del Fòrum Internacional d’Acreditació (IAF), de la Cooperació per a l’Acreditació Internacional de Laboratoris (ILAC) i de l’Organització Internacional de Normalització (ISO)—, l’Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic vol contribuir a clarificar les diferencies principals que existeixen entre la certificació i l’acreditació del laboratori clínic.
Autors: F. Canalias Reverter, X. Fuentes Arderiu
Fa anys la Federació Internacional de Química Clínica (IFCC) va recomanar que cada laboratori clínic produís els valors de referència de les magnituds biològiques que mesurava (1). No obstant això, són pocs els laboratoris clínics que han pogut o volgut seguir la recomanació de la IFCC, ja que per a un laboratori clínic la producció de valors de referència és cara i difícil. La majoria
de laboratoris clínics en lloc de produir els seus valors de referència han adoptat, de vegades sense cap mena de verificació, els límits de referència que apareixen en els prospectes dels reactius o en els llibres, sense cap informació sobre la població de referència utilitzada ni sobre la imprecisió interdiària ni l’error sistemàtic del procediment de mesura amb que van ser produïts els valors de referència.
Autors: A. Alumà Trullàs, D. Dot i Bach, M.I. Martí Marcet, R. Mas Serra, X. Fuentes Arderiu
Antecedents: La “unitat” per l’ “activitat enzimàtica” (U = 1 µmol/min) va ser recomanada per la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (IUB) i és àmpliament utilitzada en els informes de laboratori clínic. La tendència general en metrologia, però, és cap a una normalització global mitjançant la definició d’unitats coherents amb el Sistema Internacional d’Unitats (SI).
Autors: René Dybkaer
El darrer 30 d’Abril va tenir lloc a la seu del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona el debat següent: Existeix una mida òptima per a un laboratori clínic? moderat per Màrius Calvet Navarro.
Autors: M. Dolors Fernández Delclós
