Darrers articles

La privacitat de les dades en el laboratori clínic

Volum: Vol. 08 Any: 2007

En el món actual, globalitzat, la informació, la transmissió de dades, arriba a tot arreu a una velocitat insòlita; tanmateix, aquest fenomen comporta un altre no menys important: la capacitat de controlar fins als detalls més minsos la vida quotidiana de cadascun de nosaltres (targes de crèdit, comptes corrents, adreces electròniques, etc.). El laboratori clínic no és aliè a aquest fenomen i les dades que genera poden ser emprades inadequadament, per exemple una companyia asseguradora que volgués saber dades d’un dels seus clients. Per això, malgrat que és un tema poc usual en les revistes de ciències de laboratori clínic, cada vegada és més important tenir definida una política de privacitat de dades dins del laboratori.

Autors: S. Ventura i Pedret

Els marcadors tumorals: què són i per a què serveixen

Volum: Vol. 08 Any: 2007

Diferents substàncies associades amb la presència d’un càncer i definides com a marcadors tumorals (Taula 1) han estat investigades amb profusió des dels anys seixanta del segle passat amb la finalitat de delimitar el seu ús en la pràctica clínica. Aquests marcadors biològics de càncer són un conjunt de substàncies produïdes pel propi tumor o, en més rares ocasions, relacionades amb la seva presència. La mesura de la seva concentració, tant en el plasma com en altres líquids biològics, ens permet obtenir informació sobre l’estat de la malaltia, encara que en la majoria dels casos aquestes mesures no són útils per al diagnòstic del càncer (1, 2). L’ús d’aquestes mesures, doncs, es limita, en general, al seguiment dels malalts ja diagnosticats amb la finalitat de monitoritzar el tractament i de diagnosticar precoçment l’aparició d’una recidiva (2).

Autors: X. Filella Pla

Mesura de la concentració de la lipocalina associada a la gelatinasa dels neutròfils per a l’avaluació de la funció renal

Volum: Vol. 08 Any: 2007

Aquests últims anys, donada la prevalença de les malalties renals i la gravetat que comporten, han anat sorgint diversos treballs amb la finalitat de trobar una nova magnitud bioquímica que reflecteixi precoçment la lesió renal i així poder detectar la malaltia en etapes menys avançades que les que es detecten amb la mesura de la concentració de creatinini en el plasma o el càlcul del cabal de filtrat glomerular. Un dels marcadors que compleix millor amb aquestes necessitats és una proteïna, aïllada per primer cop l’any 1992, que s’expressa a partir del gen LCN2 (1) denominada lipocalina associada a la gelatinasa dels neutròfils (NGAL), que deu el seu nom al fet que es va aïllar per primer cop de la gelatinasa B (EC 3.4.24.35) dels neutròfils (2), denominada també metal·loproteinasa 9.

Autors: B. Candás Estébanez, G. Solé Enrech

Proposta d’un model d’indicadors per a la gestió dels laboratoris clínics de Catalunya

Volum: Vol. 08 Any: 2007

Hi ha un sentiment força generalitzat que la recollida de dades referides a l’activitat dels laboratoris clínics i la seva explotació en forma d’indicadors és molt heterogènia. Per aquest motiu els responsables de la gestió de diversos laboratoris hospitalaris del sistema sanitari públic de Catalunya hem consensuat un conjunt d’indicadors després de comprovar la seva aplicabilitat. En aquest document es donen a conèixer, amb la intenció que serveixin de punt de partença, per a l’establiment d’uns indicadors de la gestió del laboratori clínic amb un abast nacional, si més no dintre del sector públic.

Autors: À. Vilanova Navarro, J. Miró i Balagué, J. Zaragoza López, M. Martínez Casademont, M.C. Pastor Ferrer, M.J. Castiñeiras Lacambra

Seguretat clínica i interferències analítiques en els procediments de mesura immunoquímics

Volum: Vol. 08 Any: 2007

L’informe “To err is human” realitzat per l’Institut de Medicina dels Estats Units d’Amèrica, afirma que a aquest país moren més persones com a conseqüència d’errors mèdics que pels accidents de trànsit, el càncer de mama o la sida. Entre ells, hi ha errors relacionats amb el diagnòstic (error o retard del diagnòstic, error a l’hora d’utilitzar determinades proves i l’ús de proves antiquades). Endemés, es recalca que la majoria d’aquests errors són previsibles. Si tenim en compte que els exàmens de laboratori clínic proporcionen fins un 80 % de la informació que els clínics utilitzen per prendre decisions clínicament importants (2), els errors relacionats amb aquests exàmens no han tingut la mateixa repercussió que els errors terapèutics o quirúrgics.

Autors: B. Barceló Martín

Indicador del funcionament dels procediments de mesura i del seu control

Volum: Vol. 08 Any: 2007

El control intern de la qualitat dels procediments de mesura és un procés que permet l’acceptació o rebuig de les sèries de mesures. Per a aquest procés s’utilitzen regles de control, que s’estableixen per a cada procediment de mesura tenint en compte les característiques metrològiques del procediment en qüestió i els requisits metrològics per a la mesura de la magnitud que es tracti.

Autors: A. Blanco Font, J. Valero Politi, R. Rigo Bonnin, X. Fuentes Arderiu

Report sobre la jornada “La recerca en l’àmbit del diagnòstic in vitro a Catalunya”

Volum: Vol. 08 Any: 2007

El dia 13 de juny de 2007 va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans la jornada LA RECERCA EN L’ÀMBIT DEL DIAGNÒSTIC IN VITRO A CATALUNYA, organitzada per l’Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic. L’objectiu de la jornada va ser debatre l’estat actual i les expectatives de la recerca relacionada amb les ciències de laboratori clínic produïda en els sectors universitari, industrial i del laboratori clínic catalans.

Autors: X. Fuentes Arderiu

Guies de pràctica clínica: recomanacions respecte a la utilització dels marcadors tumorals

Volum: Vol. 08 Any: 2007

En els darrers anys, hi ha hagut una notable proliferació de guies de pràctica clínica en l’àmbit de l’oncologia. La majoria d’aquestes guies contenen recomanacions sobre la utilització de les magnituds biològiques relacionades amb el càncer que mesurem habitualment en els nostres laboratoris i anomenem “marcadors tumorals”. Aquest terme agrupa un conjunt de magnituds relacionades amb macromolècules, de característiques físicoquímiques diferents, que ofereixen informació d’interès clínic sobre l’estat de la malaltia i, particularment, sobre el seu seguiment un cop tractat el tumor primari amb la finalitat de monitoritzar la resposta al tractament i de diagnosticar precoçment l’aparició d’una recidiva (1,2). Sovint, malgrat tenir una reduïda aplicació en el camp del diagnòstic del càncer a causa de la seva falta de sensibilitat, especificitat i precocitat, els marcadors tumorals s’utilitzen amb aquesta finalitat. De tot plegat n’ha resultat un considerable augment en el nombre de peticions que, recentment, McGinley i Kilpatrick (3) quantificaven en un increment del 125 % en el període comprès entre 1997-98 i el 2001-02.
Les guies de pràctica clínica constitueixen un instrument de la “medicina basada en l’evidència” que van ser definides per l’Institute of Medicine dels EUA com a “recomanacions desenvolupades de forma sistemàtica per ajudar a professionals i pacients a prendre decisions informades sobre l’atenció sanitària més apropiada, seleccionant les opcions diagnòstiques o terapèutiques més adequades per a l’abordatge d’un problema de salut o una condició clínica específica”.

Autors: A. Bedós Balsach, J. Trapé Pujol, L. Juan Pereira, M. Alsina Donadeu, X. Filella Pla

Pseudohiponatrèmia

Volum: Vol. 08 Any: 2007

La mesura de la concentració d’ió sodi en el plasma o sèrum és una de les anàlisis més freqüentment sol·licitades en la pràctica clínica. Encara que habitualment realitzada en el laboratori, l’anàlisi pot realitzar-se també prop del pacient gràcies a la tecnologia incorporada als analitzadors de gasos sanguinis i altres instruments que efectuen aquestes anàlisis. En pacients sans la concentració d’ió sodi es manté entre 135 mmol/L i 145 mmol/L, de manera que la hiponatrèmia (reducció de la concentració d’ió sodi en el plasma) es diagnostica si la concentració és inferior a 135 mmol/L. La correcció eficaç i segura de la hiponatrèmia depèn de la determinació de la causa. La valoració inicial del pacient amb hiponatrèmia ha d’incloure la possibilitat poc freqüent d’un resultat falsament baix, que no correspongui a una vertadera hiponatrèmia sinó a l’anomenada pseudohiponatrèmia. L’objectiu principal d’aquest article és descriure com alguns mètodes d’anàlisi poden, en algunes circumstàncies ben definides, produir un resultat de concentració d’ió sodi en el plasma falsament baix i per tant un diagnòstic de pseudohiponatrèmia. Es discutiran els indicadors que ajuden a establir el diagnòstic de pseudohiponatrèmia, i amb l’ajuda de dos casos publicats, s’insistirà en el perill de no tenir-la en compte. L’article comença, però, amb una breu descripció del metabolisme del sodi i les seves variacions.

Autors: Chris Higgins

La fórmula leucocitària. Breu ressenya històrica

Volum: Vol. 08 Any: 2007

Els leucòcits, juntament amb els eritròcits i plaquetes són els anomenats elements formes de la sang. Els leucòcits intervenen, fonamentalment, en la defensa de l’organisme i això ho fan mitjançant diferents subpoblacions (granulòcits, limfòcits i monòcits) que poden identificar-se fàcilment observant una extensió de sang tenyida amb uns colorants apropiats. La valoració percentual d’aquestes subpoblacions leucocitàries es coneix, clàssicament, com a fórmula leucocitària, encara que, degut a l’automatització, que ofereix valors absoluts en lloc de percentatges, es tendeix a parlar de recompte diferencial de leucòcits. Actualment, la fórmula leucocitària, juntament amb la mesura de la resta de magnituds cel·lulars sanguínies (concentració de cèl·lules i d’hemoglobina, “hematòcrit” i volum mitjà dels eritròcits, entre d’altres) constitueix l’anomenat examen bàsic de sang o també hemograma. El concepte d’hemograma, però, ha evolucionat paral·lelament al progrés de la tecnologia al laboratori d’hematologia, i fins arribar a l’actual han hagut que passar més de cent anys. Val recordar, però, que fins a l’arribada de l’automatització, als anys 70 del segle passat, hemograma era sinònim de fórmula leucocitària, tal i com la va definir l’internista i hematòleg alemany Viktor Schilling [1883-1960] al 1933.

Autors: J. Ll. Vives Corrons