Núria Jornet Benito
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
@JornetNuria
Pereira Oliveira, Dolores; López Rodríguez, Olimpia; Mariño Costales, Mariám (2019). Informe sobre os arquivos públicos en Galicia: unha perspectiva de xénero e feminista. Santiago de Compostela: Consello da Cultura galega. 129 p. (Documentos & informes). Disponible a: <http://consellodacultura.gal/mediateca/extras/CCG_2019_Informe-sobre-os-arquivos-publicos-en-Galicia-Unha-perspectiva-de-xenero.pdf>- [Consulta: 04/12/2019].
El present informe és el fruit del treball del Consello da Cultura Galega i, en particular, de la seva Comisión de Igualdade, en matèria de gènere i documentació. Un interès que es va iniciar ja l’any 2007, amb la realització d’una primera jornada que buscava donar una mirada diferent als arxius, posant al centre la relació arxius-documents-dones, com bé apunten en el capítol dedicat als precedents d’aquest informe (Arquivos, xénero e feminismos. Experiencias ata 2017). Si bé cal destacar iniciatives puntuals prèvies (com ara l’Álbum de mulleres, una web de recursos digitals que des del 2005 fa accessible informació, escrits i treballs sobre dones gallegues i/o relacionades amb Galícia), sobresurt en primer lloc la línia de celebració de les jornades Xénero e Documentación que, amb quatre edicions, han abordat diferents aspectes d’aquesta nova perspectiva: la presentació d’experiències de centres de documentació i biblioteques especialitzats en dones-feminisme-gènere de dins i fora de l’Estat, l’any 2007; la necessitat de recuperar la memòria del moviment feminista, l’any 2012; la presentació d’un projecte de recuperació de la producció hemerogràfica feminista produïda a Galicia des de la dècada dels setanta, l’any 2014; l’estat de la qüestió des de Galícia dels arxius públics i la perspectiva de gènere, a la darrera edició de 2017.
Cal destacar en primer lloc aquesta primera part, encara no pròpiament l’Informe, de revisió de la feina feta, que permet donar compte del paper pioner del Consello de Cultura Gallego en aquesta línia, contextualitzant-la, a més, amb d’altres iniciatives (bibliografia, jornades) que s’han donat a l’Estat espanyol en relació a gènere i documentació-arxius.
L’Informe té com a objectiu principal aprofundir en la realitat de la xarxa d’arxius públics de Galícia des d’una perspectiva de gènere i feminista. I ho fa des de cinc grans eixos, d’extensió desigual: presentació i anàlisi de les iniciatives de gènere/feminisme/igualtat desenvolupades pels arxius públics a Galícia (tant els de titularitat estatal gestionats per l’autonomia, els del sistema autonòmic, els judicials, els universitaris i els de les administracions locals); estudi del personal i presència femenina en aquests sistemes arxivístics; anàlisi i revisió dels processos i eines arxivístiques que permetin una major visibilització de les dones des d’una perspectiva no androcèntrica; la difusió dels fons i la perspectiva dels usuaris i usuàries dels arxius; anàlisi de la presència d’homes/dones en la formació universitària per al treball en arxius; i una breu referència a la necessitat d’un ús no sexista del llenguatge en els arxius.
Dels cinc blocs esmentats, destaquem algunes reflexions i conclusions. En relació a la recerca més quantitativa sobre la presència de dones en el sistema arxivístic gallec, l’informe es lamenta de la dificultat a l’hora de trobar dades precises sobre el personal, tant pel fet de no constar en un directori clar accessible, que infringeix d’altra banda la llei de transparència de les administracions públiques, com per la mateixa indeterminació del perfil de les places en alguns casos o, fins i tot, la inexistència de places en alguns entorns, especialment els arxius municipals. Amb aquesta reserva, que dificulta l’anàlisi del personal dels arxius, la seva formació i el tipus de places ocupades, l’Informe estableix tanmateix una major presència femenina en el personal dels arxius gallecs, que s’adiu al que ja s’ha establert en relació a l’Estat espanyol i a la major part de les comunitats autònomes1 i és que es tracta d’un àmbit fortament feminitzat.
Es fa també una radiografia de les iniciatives que en matèria de gènere, igualtat i feminisme s’han pogut comptabilitzar en aquest sistema arxivístic gallec. Destaquen les activitats, especialment la realització d’exposicions, fetes per l’Arquivo do Reino de Galicia, l’Arquivo Histórico Provincial de Lugo i l’Arquivo de Galicia; i, en aquest darrer centre, un línia de captació de fons personals, entre els quals el de l’arxivera Olga Gallego (1923-2010). Per contra, no s’han ressenyat iniciatives d’aquest tipus ni als arxius universitaris ni als de l’administració local.
Especialment suggeridor i que pot iniciar una reflexió interesant és l’apartat dedicat al tractament arxivístic dels fons des d’una perspectiva de gènere, i que passa revista a les diferents fases d’aquest tractament, des de la recollida/ingrés al servei als usuaris. En aquest sentit, l’informe subratlla que, generalment, no es té en compte el criteri de productora d’un fons, en el cas d’adquirir o aprovar una donació d’un fons privat. I, per tant, insisteix en la necessitat d’«adoptar e activar accións positivas que favorezan a recollida de fondos producidos por mulleres e tamén sobre as mulleres e as súas relacións» (p. 87), que compensi la desproporció en el quadre de fons d’un arxiu i doni una imatge més ajustada de la realitat. Com també incorporar en la fase de valoració arxivística la concepció procedent de l’arxivística postmoderna que atorga als professionals dels arxius un posicionament actiu en la configuració final del patrimoni documental, i on es parla més de «macrovaloració», que implica una anàlisi de les funcions de les administracions públiques i de les interrelacions amb la ciutadania per arribar a conèixer els valors socials darrere els documents. En aquest punt, l’Informe reclama la necessitat de treballar amb criteris que possibilitin una memòria més representativa i deixar models «que perpetúan a conservación dos documentos de acordo co esquema sexoxenérico dominante en occidente» (p. 89).
L’Informe aposta clarament per una reflexió i revisió en l’àmbit de la descripció arxivística i, en especial, en el treball d’adaptació que està fent la Comisión de Normas Españolas de Descripción Archivística (CNEDA) sobre la base de les normes internacionals de descripció existents i que s’apliquen no solament als documents sinó també a d’altres entitats arxivístiques (funcions, centres, autoritats). S’insisteix, per exemple, en la terminologia i definicions utilitzada, com ara «institucions» o «família», que situa el marc d’anàlisi encara en estructures tradicionals androcèntriques i lligades al poder; o en obrir possibilitats per indicar el sexe de les persones relacionades en la descripció.
Finalment, en la funció «servei», l’Informe analitza com al Portal de Archivos Españoles (PARES) es fa difícil la visibilització de la informació relativa a dones en no disposar d’informació desagregada per sexes; i és producte en general d’un tractament documental mancat d’una perspectiva de gènere «que permita a localización de documentos de ou sobre mulleres dunha forma sistemática e estruturada (...)» que reflecteixi «unha visión real da participación das mulleres no mundo, senón que responde máis ben a un modelo patriarcal, sexista e androcéntrico contra o que é preciso tomar partido» (p. 93).
En definitiva, més enllà de la visió que dona l’Informe de la realitat dels arxius públics de Galícia des de la perspectiva de gènere, aquest estudi pot oferir un model d’anàlisi per aplicar-lo a d’altres geografies i sistemes arxivístics. I, evidentment, dona un paper rellevant, continuat i pioner del Consello i d’algunes de les arxiveres gallegues que l’han fet possible en aquest treball i reflexió. En les seves paraules, a manera de conclusió i propostes, «as e os arquivistas non se dedican unicamente a custodiar, ordenar e conservar documentos de forma ecuánime, senón que participan na construción da memoria das institucións reproducindo lóxicas desigualitarias e discriminatorias. Correspóndelles ás e aos profesionais da arquivística aceptar como un trazo inherente da profesión a actuación como axentes que participan na configuración dunha memoria social conscientemente construída (...)». Conseqüentment, dins aquest paper, té sentit incorporar una perspectiva de gènere en els arxius.
1 Martínez García, Luis (2017). «Archivar en femenino: presencia de la mujer y del feminismo en la gestión de los archivos públicos españoles desde principios del siglo XX hasta nuestros días», en Dolores Pereira Oliveira (coord.), Xénero e Documentación IV. Arquivos públicos e perspectiva de xénero: estado da cuestión desde Galicia, Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega.
El canal de comunicació del coneixement, durant dècades i segles, posava les monografies al centre del sistema científic; però ja fa anys que les revistes acadèmiques van ocupar aquesta posició central. El desenvolupament de les revistes es troba en una fase evolutiva avançada, amb ritmes i camins diferents, en comparació amb les monografies, i en són molts els motius; un dels que té més rellevància és el procés d’acreditació dels acadèmics i el pes que en aquest tenen els articles, en detriment de les monografies o capítols (la casuística en les disciplines de les Humanitats i alguns àmbits de les Ciències Socials no segueix la norma).
Aquest estiu s’han publicat dos informes de diversos actors al voltant de les monografies i l’accés obert. Segons el nostre parer, no és casual ni que els autors dels informes hagin triat aquest moment ni que hagin estat ells. Cal tenir en compte que, en aquests moments, el debat al voltant de l’accés obert està essent més viu que mai, sobretot en l’àmbit europeu, on el 
L’informe 
