Valls
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de l'Alt Camp | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Alt Camp |
||||
| Gentilici | Vallenc, vallenca, vallencs, vallenques | ||||
| Pressupost | 25.643.684,00 € (2008) | ||||
| Superfície | 55,28 km² | ||||
| Altitud | 215 msnm | ||||
| Població (2013[1]) • Densitat |
24.649 hab. 445,89 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 353625 4572250Coord.: 41° 17′ 18″ N, 1° 15′ 7″ E / 41.28833°N,1.25194°E | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
4 Albert Batet i Canadell (CiU) |
||||
| Codi territorial | 431613 |
||||
| Agermanament | Andorra la Vella (Andorra) Chahal (Guatemala) Saint-Cyr-sur-Loire (França) Settimo Torinese (Itàlia)[2] |
||||
Valls és la capital de la comarca de l'Alt Camp. Es troba a 19 km de Tarragona i a 215 m sobre el nivell del mar. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Picamoixons.
Taula de continguts
Història[modifica | modifica el codi]
La ciutat de Valls està enclavada en una zona de pas. Això fa que des de la prehistòria la zona hagi estat ocupada per l'home. En són bona mostra les troballes del jaciment de Picamoixons, entre altres. Més endavant, a l'època dels ibers i en la posterior romanització, els paratges de Valls foren habitats amb intensitat. El jaciment ibèric del Vilar i el forn d'època iberoromana de Fontscaldes així ho evidencien.
Però el naixement pròpiament dit de la ciutat no es produí fins a la primera meitat del segle XII, una vegada derrotats els sarraïns que poblaven Siurana i la serra de Prades.
L'any 1194 ja està documentada l'església parroquial de Sant Joan. El 1210 el rei Pere el Catòlic concedí el privilegi del mercat setmanal. L'any 1229 la vila ja tenia les seves Ordinacions Municipals, unes de les més antigues de Catalunya, fet que demostra ja la complexitat de l'estructura econòmica i social de la ciutat.
La vila tenia dos punts neuràlgics: l'església parroquial de Sant Joan, romànica, i el castell, propietat de l'arquebisbe, el qual era senyor absolut de la municipalitat des de l'any 1391, en què el rei Joan I li vengué la seva jurisdicció. Fou en aquesta època, a l'últim terç del segle XIV, quan es configuraren els límits de la ciutat antiga en construir-se les muralles.
La vila tenia una gran vitalitat i esdevingué la segona població del Camp de Tarragona al llarg dels segles XIV, XV i XVI. Fou aquest últim segle el que veié la construcció de diverses esglésies i convents i diverses obres civils d'importància. La més emblemàtica fou la construcció de la nova església parroquial de Sant Joan, entre el 1569 i el 1583.
Després de l'embranzida constructora de finals del segle XVI, el segle XVII començà amb crisis constants que s'agreujaren amb la guerra contra França i més tard amb la guerra dels Segadors. La vila de Valls, situada en un punt estratègic entre Lleida i Tarragona, es veié assetjada una vegada i una altra per les tropes invasores, i l'agost de 1694[3] s'hi produí l'avalot dels pobres, que s'estengué a Solivella.
Passada la guerra la vila recobrà la seva puixança econòmica fins a principis del segle XVIII en què novament es veié assetjada, ara amb motiu de la guerra de Successió. Al llarg de la guerra, però, canviarien de postura en el transcurs de la guerra, per evitar problemes, depenent de l'exèrcit que apareixia a la rodalia de la ciutat.[4] El 1709, el rei Carles va concedir el títol de ciutat a la vila, pels grans serveis prestats a la seva causa; un títol que Valls perdé en accedir el rei Felip V a la Corona d'Aragó.
Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.[5]
L'entronització de la nova monarquia féu aflorar nous dirigents, especialment la família Veciana, que dirigirà el cos dels Mossos d'Esquadra, nascuts a la ciutat. Al llarg de la centúria es veié la construcció del nou santuari de la Mare de Déu del Lledó, de l'església de Sant Antoni i del quarter. Fou un moment de gran expansió econòmica en què destacava el cultiu de la vinya i el seu comerç. El segle XVIII s'acabà amb la fundació de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, l'any 1791, de gran repercussió en la història de la ciutat, i amb l'aparició de les primeres manifestacions del fet casteller tal com el coneixem ara.
El segle XIX s'inicià amb la invasió francesa durant la qual es produí la Batalla del Pont del Goi el 25 de febrer de 1809, i continuà amb les Guerres Carlines. Tot el segle es veié constantment sobresaltat per motins (1834 i 1845[6]), fets revolucionaris (1868 i 1869) i enfrontaments entre patrons i obrers. Uns enfrontaments lògics si pensem que la ciutat comptava amb una forta industrialització, especialment en el ram tèxtil. Tinguem en compte, a més a més, que el 1842 Valls arribà als 16.084 habitants, de manera que efímerament es convertia en la quarta ciutat de Catalunya en pes demogràfic, després de Barcelona, Reus i Tortosa. L'any 1850 fou inaugurat el Teatre Principal.
La inestabilitat social i la plaga de la fil·loxera, que afectà la vinya, provocaren un enfonsament econòmic de la ciutat. Tot i així, en les dues darreres dècades del segle Valls veié diversos fets importants, com la creació de la fàbrica de gas (1880), la fundació del Banc de Valls (1881), l'arribada del tren Barcelona-Vilanova-Valls (1883), el naixement de la Societat Agrícola (1888) i la construcció del campanar de Sant Joan (1897), el més alt de Catalunya. L'any 1909 es crea la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Valls.
Valls, ciutat industrial[modifica | modifica el codi]
Durant el segle XX s'han produït grans transformacions econòmiques, socials i urbanístiques. Ara bé: fins força després del greu sotrac de la guerra civil (1936-1939), la ciutat patí l'estancament iniciat en la centúria anterior. No obstant això, podem destacar que abans de la contesa sorgiren iniciatives importants com la Biblioteca Popular, la Cooperativa Elèctrica i l'Escola del Treball. Gradualment, a partir dels anys cinquanta es produí una nova expansió industrial. Mentre els sectors tradicionals de la indústria (el tèxtil, els aiguardents i els adobats), així com l'agricultura, anaven quedant reduïts a la mínima expressió, sorgien dues empreses metal·lúrgiques destinades a fer-se molt grans. La creació del Polígon Industrial, l'any 1964, va permetre la implantació de noves factories i una diversificació del teixit industrial de Valls. Simultàniament, el sector dels serveis, tant públics com privats, ha anat experimentant una expansió. Veure: Bressol dels Castells
Economia[modifica | modifica el codi]
El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 58.986 pessetes (354,51 euros).[5]
El 1983 el terme municipal de Valls comptava amb unes 1.117 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 227 d'entre 5 i 50 hectàrees, 6 d'entre 50 i 200 hectàrees i 1 explotació més gran de 1.000 hectàrees.[5]
El municipi de Valls té 21.061 habitants (dades del Juliol de 2001), dels quals 10.429 són homes i 10.632 dones. Aquesta població té una estructura d'edats força equilibrada: 18,5% de població entre 0 i 14 anys; 60% entre 15 i 59 anys; i 21,5% de 60 anys i més. En funció del lloc d'origen, diguem que un 65% de la població ha nascut a la província de Tarragona, un 8,5% a la resta de Catalunya, un 15,5% a Andalusia, un 9,5% a la resta de l'Estat espanyol i un 1,5% en altres estats. Per sectors d'activitat, un 4% es dedica a l'agricultura i ramaderia, un 56% a la indústria, un 5% a la construcció i un 35% al comerç i serveis.
Tradicions[modifica | modifica el codi]
El calendari festiu anual de Valls s'inicia amb els Tres Tombs, que se celebren al gener, i que provenen de la festa de Sant Antoni Abat el 17 de gener. Els Tres Tombs de Sant Antoni Abat de Valls són uns dels més concorreguts de Catalunya, els que presenten una millor col·lecció de carros de treball i alhora el recorregut més complex al seu pas pel barri antic de la ciutat, fet que posa a prova la destressa dels carreters. Han estat declarats Festa Tradicional d'Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya.
Unes setmanes després, a finals de gener en ple hivern, té lloc la Festa de la Calçotada, diada gastronòmica dedicada al producte gastronòmic que des de Valls s'ha exportat al món. Les calçotades van néixer a Valls i han esdevingut un dels àpats nacionals de Catalunya.
El Carnaval és aquí una festa prou espontània. L'element més singular és el tradicional caramel vermell de Dijous Gras, que només es pot trobar a Valls. La festa acaba Dimecres de cendra amb l'Enterrament del Carnestoltes, en què figura la geganta de la Quaresma. Un cop finalitzat aquest acte, la geganta es porta a l'entrada de l'Ajuntament fins que s'acaba la Quaresma. Cada setmana se li despenja una arengada de les set que té al seu cistell.
La Setmana Santa excel·leix per la qualitat i antiguitat d'algunes de les talles que processonen Divendres Sant a la nit pel barri antic i el cor de la ciutat vallenca. En aquest sentit, es conserven misteris de l'escultor Lluís Bonifaç i Massó, del segle XVIII, que són dels més històrics que desfilen a Catalunya.
La Diada de Sant Jordi es commemora el patró de Catalunya amb parades de llibres i roses als carrers.
El Corpus de Valls té el seu eix central en la processó. És un dels Corpus més antics de Catalunya i del conjunt de la península, i el de major trajectòria del Camp de Tarragona.
La Festa Major de Sant Joan Baptista de Valls, al voltant del dia 24 de juny, és considerada l'inici de la temporada tradicional de castells, la manifestació més identitària de Valls i un dels símbols de Catalunya. Des de novembre de 2010 els castells, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, gràcies a la proclamació de la UNESCO. En el terra de la plaça del Blat figura la placa que assenyala el quilòmetre zero de l'univers casteller.
El dimarts i primer dimecres d'agost s'hi organitza la Firagost: la Festa Major del Camp Català. Els tendals que cobreixen la plaça del Blat i el carrer de la Cort formen part del patrimoni de les arquitectures efímeres de Catalunya. Hi té lloc el segon duel entre les colles castelleres vallenques.
La vigília de l'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, se celebra la tercera actuació castellera en la plaça bressol dels castells.
Dins les Fires de Santa Úrsula de Valls, la Diada de Santa Úrsula, a la plaça del Blat, és una de les més importants diades castelleres de Catalunya i significa la cloenda del calendari tradicional dels castells. Des del 2012 ha esdevingut amb el nom de Fòrum Casteller la gran fira dels castells.
El cicle de Nadal compta amb el tradicional Mercat de Nadal i Fira de capons, aviram i motius nadalencs. Aquesta fira d'aviram viu és l'única en el seu gènere que es realitza al Camp de Tarragona i dóna una personalitat diferenciada al Nadal vallenc. La representació dels Pastorets de Valls, a càrrec del Grup del Teatre Principal és un dels grans clàssics de les celebracions i va adreçat especialment als públics familiars. El treball vallenc en el teatre popular en els anys cinquanta i seixanta del segle XX fou clau per a l'actualització de la manera de fer Pastorets a Catalunya, i marcà la pauta en el ressorgiment d'aquest espectacle nadalenc molt especialment en les comarques de Tarragona. El 2011 s'ha iniciat la representació del Pessebre vivent de Valls, el pessebre de la història.
Cada deu anys, al voltant del dia 2 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de la Candela, s'hi celebren les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, concretament els anys acabats en 1 com per exemple 2001, 2011... Són declarades Festa Patrimonial d'Interès Nacional per part del Govern de la Generalitat de Catalunya. Durant deu dies la ciutat de Valls retroba i exhibeix les seves arrels amb els pregons, les lluminàries, els castells i el seguici cerimonial. Les properes tindran lloc l'any 2021.
Bressol dels Castells[modifica | modifica el codi]
Per a trobar els orígens d'aquesta tradició, tan lligada a la ciutat de Valls, cal remuntar-se a finals del segle XVIII i emmarcar-la dins altres expressions populars, com danses i entremesos.
Però la gènesi dels castells cal buscar-la en la "torreta" final del Ball de Valencians. L'evolució d'aquest primitiu castell fins a la manifestació popular que avui coneixem va tenir lloc a Valls, on des de principi del segle passat es documenta l'existència de dues colles de castellers rivals. És per això que aquesta ciutat és considerada bressol dels castells. A poc a poc, la força del castell es va anar imposant i va passar a ser el protagonista indiscutible en les festes del Camp de Tarragona i del Penedès durant la segona meitat del segle XIX.
És en aquesta època quan s'aconsegueixen les fites castelleres més importants i per això és coneguda com la primera època d'or dels castells. L'any 1851, els Xiquets de Valls assoliren la primera construcció de nou pisos i durant els quaranta anys següents aconseguiren a la perfecció tota la gamma de castells de vuit, el tres i el quatre de nou amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles, el quatre de nou net, el cinc de nou folrat, el tres de nou net i el dos de vuit net.
El segle XX s'inicià amb una progressiva decadència que durà fins a finals dels anys vint quan la creació de noves colles fora de Valls i la recuperació d'algun castell de vuit per part dels Xiquets vallencs permeteren parlar d'una lleu revifalla que la Guerra Civil, però, s'encarregà d'estroncar ben aviat
Els anys quaranta i cinquanta els castells iniciaren una nova i lenta reviscolada. L'any 1971 apareixia la Colla Joves Xiquets de Valls que juntament amb la Colla Vella encetarien una segona època d'or en aconseguir, l'any 1981, descarregar el quatre de nou amb folre la Colla Vella i el cinc de vuit la Colla Joves. A la dècada dels vuitanta s'amplià el nombre de colles que realitzaven castells de nou i, també, les àrees geogràfiques on tradicionalment es feien castells. A la dècada dels noranta s'han assolit construccions mai no realitzades el segle passat, com el dos de nou amb folre i manilles, i els mitjans de comunicació s'han fet ressò de les diades contribuint a la difusió del fenomen casteller.
Colla Vella dels Xiquets de Valls[modifica | modifica el codi]
L'existència de la Colla Vella dels Xiquets de Valls està documentada des de l'any 1805, coneguda per la colla dels pagesos amb fidelitat. Probablement d'aquests grups de castellers que l'any 1801 feren el pilar de cinc i el de tres que anà davant de la processó, motiu de les festes de la Mare de Déu de la Candela. Va ser pionera a les construccions més emblemàtiques del segle passat. Durant el segle XIX va aconseguir tots els castells coneguts fins aquell temps i va gaudir de l'exclusivitat amb construccions com el quatre de nou (1881) i el cinc de nou amb folre (1883). Al segle XX apareix com pionera de la renaixença castellera i recupera castells com el dos de set i el quatre de vuit (1932). A finals dels setanta la Colla Vella és la impulsora dels castells amb folre i aconsegueix descarregar, l'any 1970, el dos de vuit i el pilar de set (els dos amb folre).
L'any 1981 aconsegueix el primer quatre de nou amb folre del segle i per aquest motiu és guardonada amb la Creu de Sant Jordi (1993). Durant els cinc anys següents manté en solitari la construcció de castells de nou pisos.
L'any 1994 descarrega per primera vegada en la història el dos de nou amb folre i manilles; completa també el tres i el quatre de nou amb folre i aconsegueix així la millor actuació del segle fins aquell moment. És la primera agrupació castellera que, en aquest segle descarrega el cinc de nou amb folre (Santa Úrsula, 1996). A més, és la Colla que fins ara més concursos ha guanyat (13).
La Colla Vella va ser la primera agrupació castellera que es va convertir en entitat (1970), per aquest motiu i per la trajectòria ascendent de les seves construccions, a més de ser l'única colla que va representar a la ciutat bona part de la dècada dels seixanta, l'Ajuntament de Valls l'hi va concedir, el dia 2 de febrer de 1971, la Medalla d'Or de la Ciutat. També va ser la primera colla que va gaudir d'un local propi (1979), d'un himne (1982) i la primera a elaborar una revista trimestral editada des de 1981. A més és l'única colla que ha edificat un grup de vivendes per 89 famílies. La Colla Vella va ser la primera a trepitjar Europa: Brussel·les (1958), Milà (1985), Lausana (1986), i ha traspassat l'Atlàntic: Houston i San Antonio (1992) i Chicago (1994). Va ser la primera colla a completar el primer quatre de vuit a Europa (Milà, 1985) i el primer quatre i tres de vuit en terres americanes (Houston, 1992). Actualment, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha entrat al privilegiat grup de les colles de deu pisos.
És l'única colla que gaudeix en el seu palmarès -almenys carregats- de totes les construccions i pilars aconseguits al llarg de la història (exceptuant-ne els moderns set de sis, set de sis amb dues agulles, set de set i set de vuit.
Colla Joves Xiquets de Valls[modifica | modifica el codi]
La Colla Joves Xiquets de Valls, és la descendent directa de la Colla Menestrals, documentada el 1805 i que més tard seria coneguda com la colla La Roser (1841) i la Colla Nova dels Xiquets de Valls (1849). Aquesta última ha fet les construccions més emblemàtiques del segle passat que durant la segona meitat del segle XIX es van fer els grans castells com el "Tres de Nou, sense folre","Quatre de Nou, sense folre, carregat","Dos de Vuit, sense folre","Pilar de Set, sense folre","Pilar de Vuit amb folre i manilles", etc. Situats al segle XX, 1904 la Colla Nova, fa el 1r "pilar de sis" d'aquest segle a Vilafranca. Ja en plena renaixença, la Colla Nova, descarrega el primer, "Quatre de Vuit" del segle (30.8.1933), guanya el Concurs a Tarragona, el 1934 carrega el "Pilar de sis" (31.8.1934) i carrega el primer, "Tres de Vuit" (4.9.1934). Guanya també el Concurs a Vilafranca (1935). A la postguerra la Colla unificada Xiquets de Valls, guanya ex-aequo el Concurs a Valls (1941) i guanya al Vendrell (1945). L'any 1947 aquesta passa a anomenar-se La Muixerra dels Xiquets de Valls i guanya el Concurs a Reus (1948), i ex-aequo al Concurs de Tarragona (1952). En la nova etapa 1970 sorgeix la Colla Joves Xiquets de Valls amb els castellers de La Muixerra i amb jovent amb ganes de fer castells. La Colla està formada per uns 500 components, pertanyents a un ampli ventall professional i social.
Hem de dir que els canvis de nom obeeixen a fets politicosocials de cada època, i que, per tant, estem parlant sempre d'una mateixa. L'any 1980 va ser una temporada molt important per a l'agrupació, en proclamar-se campiona del Concurs de Castells que es convoca bianualment a la plaça de toros de Tarragona. Posteriorment, repetí victòria els anys 1988, 1990 i 1992.
Aquell darrer any descarregà el "Tres de Nou amb folre", el "Quatre de Nou amb folre" i el "Cinc de Vuit", tot aconseguint la que fins aleshores havia estat la millor actuació del segle. Al llarg de la seva història, la Colla Joves ha aconseguit grans fites castellers: el primer "Cinc de Vuit" descarregat aquest segle (1981), el primer "Tres de Nou amb folre" descarregat també aquesta centúria (1986), el primer "Pilar de sis" descarregat per una colla Vallenca (1988), el primer "Dos de Nou amb folre i manilles" carregat, igualment per una colla local (1994) així com el primer "Pilar de Set amb folre" carregat també per una colla local a Valls (1997).
La Colla Joves ha actuat en moltes capitals i ciutats de l'Estat espanyol i ha efectuat sortides a diversos països d'Europa, com Andorra la Vella (Andorra), Bre (Bèlgica), Venècia (Itàlia), Lió (França), Vernet dels Banys (Catalunya Nord), Mouscron (Bèlgica), Montecarlo (Mònaco). Reconeguda oficialment per institucions i entitats, cal remarcar la concessió a l'esmentada Colla de la Medalla d'Or de la ciutat de Valls i la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 1993.
La Colla Joves es convertí en entitat l'any 1976. La vida d'aquests anys de la Colla Joves, es pot continuar consultat a la revista Foc Nou que edita l'entitat des de l'any 1983 ininterrompudament i que s'ha convertit el seu portaveu. A més gaudeix de local social en propietat (1981) i disposa de l'himne de la colla (1986) actualment la Colla Joves Xiquets de Valls es manté dins el privilegiat grup de les colles de nou. L'entitat té a més Escola de Grallers pròpia des del 23.6.1980, i l'himne propi de l'Escola.
Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]
L'skyline de la ciutat de Valls compta amb un element que la caracteritza especialment: el campanar de Valls, que correspon a l'església arxiprestal de Sant Joan. Amb 74 metres, és el més alt dels de les esglésies de Catalunya. És obra de l'arquitecte Francesc Villar Carmona i va ser construït entre 1895 i 1897. Des de dalt s'albiren poblacions de cinc comarques diferents.
_1.JPG)
Declarats béns culturals d'interès nacional:
- Capella del Roser, edifici barroc.
- Muralles de Valls del segle xiv
- Doldellops o la Granja, antiga granja gòtica.
- Escut de Can Dasca, barroc.
Hi podem trobar el santuari de la Mare de Déu del Lledó, imatge d'alabastre trobada el 1366; és situat al passeig de Caputxins. Actualment és parròquia. Hi ha prevista la construcció d'un Museu Casteller de Catalunya.
Museus[modifica | modifica el codi]
Fills il·lustres de la ciutat[modifica | modifica el codi]
Vegeu també la categoria Vallencs
- Lluís Bonifaç i Massó, escultor (1730 - 1786)
- Joan Bosch i Palau, director de cinema (1925-)
- Carles Cardó i Sanjoan, teòleg i escriptor (1884 - 1958)
- Pere Català i Pic, fotògraf, publicista i escriptor (1889 - 1971)
- Francesc Català-Roca, fotògraf (1922 - 1998)
- Pere Català i Roca, fotògraf i historiador (1923 - 2009)
- Ignasi Ferrés i Iquino, (1910 - 1994)
- Andrea Fuentes i Fache, nedadora de natació sincronitzada (1983-)
- Robert Gerhard i Ottenwaelder, compositor (1896 - 1970)
- Manuel González Alba, polític (1896 - 1934)
- Jaume Huguet, pintor (1412 - 1492)
- Cèsar Martinell i Brunet, arquitecte (1888 - 1973)
- Narcís Oller i Moragas, escriptor (1846 - 1930)
- Xavier Tondo i Volpini, ciclista (1978) - 2011)
- Jaume Mercadé Queralt, pintor (1887 - 1967)
- Aleix Vidal Parreu, jugador de futbol de Sevilla FC (1989)
- Mar Ulldemolins i Sarret, actriu (1980)
- Pol Garriga, atletista amateur (1998)
Demografia[modifica | modifica el codi]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Fontscaldes | 157 |
| Masmolets | 10 |
| Picamoixons | 449 |
| Valls | 23.332 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
- ↑ Butlletí municipal, marc 2003.
- ↑ Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech, Repercussions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)
- ↑ Mata, Jordi. «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3.
- ↑ Risques, Manel. Història de la Catalunya contemporània. Barcelona: Pòrtic, 1999. ISBN 8473065530.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 128. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Ajuntament de Valls
- Informació sobre el municipi
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Monestirs de Catalunya. Valls
- Rutes en BTT des de Valls i rodalia
|
|||||
