NOMS POPULARS

Alemany: Arnica / Berg-wohlverleih / Bergdotterblume / Bergwegebreit / Bergwohlverleih / Bergwurz / Bergwurzelblumen / Blutblumen / Bluttrieb / Christwurz / Donnerblume / Echte arnika / Engelblume / Engelblumen / Engelkraut / Fallkraut / Fallkrautblumen / Färberblume / Gamsblumen / Gemswurz / Johannisblume / Kraftrose / Kraftwurz / Kraftwurzel / Leopardenwürger / Mitterwurz / Mönchskappe / St. Lucienkraut / Stichkraut / Stichwurzel / Verfangkraut / Wohlverlei / Wohlverleih / Wohlverleihblüten / Wolferley / Wolffelei / Wolfsbann / Wolfsblume / Wolfsdistel / Wundkraut
Alt-aragonès: árnica.
Anglès: Arnica / Cure all / European arnica / Fallherb / Golden-fleece / Lambskin / Mountain arnica / Mountain daisy /
Mountain tobacco / Sneezewort / Tumblers / Wolf's bane Aragonès: árnica (2), tabaco de montaña.
Bable: árnica, arnicón, estornudadera.
Castellà: árnica, estornudadera, flor de tabaco, hierba de las caídas, hierba santa, tabaco borde, tabaco de montaña, tabaco del diablo, talpa, talpica, dorónico de Alemania, estabaco, estornudadera, rabo de gato, tabaco, tabaco borde, tabaco de la montaña, tabaco de montaña, talpica.
Català: alop, àrnica, herba capital, esternudera, flor de tabac, herba de les caigudes, tabac de muntanya, tabac de pastor, talpa, talpica.
Danès: Arnica / Arnika / Arnikablomst / Bjerg-guldblomme / Bjergvolverlej / Gammelmand / Volverlejblomst
Eslovè: Arnika horská
Euskera: arnika, usin-belar, árnika.
Francès: Plantain des Alpes, Herbes aux chutes, Tabac des montangnes/ Arnica / Arnica des montagnes
Gallec: arnica, herba cheirenta, herba da papeira, herba de buitre, tabaco da montaña, tabaco de montaña, talpica, zebadilla, árnica.
Norueg: Solblom/ Gullblom / Hestesoleie / Jonsokblom / Slåtteblom / Slåttermann / Snusblad / Tobakksblom
Portuguès : arnica, arnica vulgar, arnique, betónica-dos-saboianos, cravo-dos-Alpes, dórico-da-Alemanha, erva dos golpes, panaceia-das-quedas, quina-dos-pobres, tabaco-dos-Vosgos, tabaco-dos-saboianos, tabaco-dos-vosgos, tanchagem-dos-Alpes.
Rus: Арника
Suec: Slåttergubbe/Arnika / Hästfibbla / Hästfibla


DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

L’ Arnica montana és de les poques compostes que tenen fulles oposades. Les seves flors són d’un groc daurat fosc molt intens. Els capítols tenen les flors tubulars al centre tot fent una mitja esfera, i les de lígules a la perifèria, en direccions poc ordenades. En total arriben fins a 6-8 cm de diàmetre. El receptacle no té palletes. Les bràctees de la base del capítol estan disposades en dues sèries iguals i són estretament lanceolades, verdes a la base, i marrons a l’àpex (acuminat). Les llavors (aquenis) són estretes i altes, de 6-9 mm, amb el vil·là en una sola sèrie, amb les costelles molt poc marcades, i amb pèls curts també transparents, amb tonalitats beix tot recobrint els laterals.

La planta és vivaç. Té fulletes oblongues o lanceolades (més amunt) enteres, oposades a la tija, sèssils. Aquestes parelles estan molt separades entre sí en altura. A la base de la planta les fulles ovals sèssils, amb alguna dent molt poc marcada, fan una roseta atapeïda arran de terra. La planta pot arribar a 40 cm. La tija de la inflorescència (poc ramificada) té una fina capa de pèls glandulosos foscos i aromàtics. Pot considerar-se la planta medicinal més notable, coneguda o eficaç, de les que creixen a l’estatge subalpí. A les rels, a més de Streptomyces diversos, es poden trobar ficomicets endomicorízics vesícula-arbusculars com ara Glomus macrocarpum, Glomus mosseae, Acaulospora lacunosa, Scutellospora dipurpurescens. Les rels tenen pèls, uns foscos, i als altres més clars, olorosos. A més, hi ha rizomes curts que donen lloc a rosetes de fulles axil·lars basals. Tota la planta és lleugerament aromàtica i de sabor amargant, més ales flora, menys a les fulles i encara menys a les rels.

Aquesta descripció és útil per a separar l’autèntica Arnica montana d’espècies que en el mercat, ja sigui d’herbolaris, ja sigui de preparats farmacèutics, la poden substituir. La ssp. montana es fa des d’Escandinàvia als Pirineus, passant pels Alps, els Vosges, la Selva Negra, els Apenins, els Carpats, etc. Se la port trobar també al Canadà i a Nova Zelanda. S’ha descrit també una altra subespècie (ssp. atlantica), de capítols menors (4 cm) i fulles basals el·líptiques més allargades. Aquesta subespècie es fa des de Navarra a Galícia.

En general, l’ Arnica montana es fa a pastures a uns 1600-2200 m snm sobre terreny àcid (sòl bru èutrof criptopodzòlic humífer) amb altres plantes de l’aliança Crio-Bormion. O a clarianes entre landes de bruguerola, amb plantes de l’aliança Agrostion tenuis. A molts països hom pot arribar a conrear-la. Al Ripollès havia arribat a ser abundant al Pla d’Anyella o a la Serra Cavallera, però les recol·leccions abusives l’han arribat a exhaurir gairebé del tot.

Del mateix gènere hi ha algunes espècies de Nord-Amèrica: A. chamissonis, A. cordifolia, A. diversifolia, A.fulgens.

Entres les falses àrniques que hom recol·lecta, la mexicana Heterotheca inuloides és la més usual als herbolaris amb pocs escrúpols. Els capítols tenen pèls vermellosos, les fulletes sota els capítols no són oposades, i les llavors són curtetes (3-4 mm). Ha de ser més tòxica que l’Arnica montana, i segurament aquí paguen justos per pecadors. A algunes persones els dona mareig. Algunes altres falses àrniques recol·lectades amb més o menys bona voluntat, per a usos externs, són:

  • Arnica chamissonis (Nord-Amèrica)
  • Crepis paludosa
  • Crepis pygmaea
  • Doronicum austriacum
  • Doronicum grandiflorum
  • Doronicum pardalianches
  • Inula helenioides
  • Inula montana
  • Inula viscosa
  • Ligularia japonica (Japó)
  • Pallenis spinosa
  • Senecio doronicum
  • Senecio pseudoarnica (Xina, Japó)
  • Senecio pyrenaicus


PROPIETATS MEDICINALS DE L’ ARNICA MONTANA L.

  • analgèsica
  • ansiolítica
  • antiagregant plaquetària
  • antibiòtica (2 g/L) contra flora bucal: Porphyromonas gingivalis, Prevotella sp., Fusobacterium nucleatum, Capnocytophaga gingivalis, Veilonella parvula, Eikenella corrodens, Peptostreptococcus micros, Actinomyces odontolyticus
  • antiateroscleròtica
  • antisèptica
  • antifúngica
  • antihistamínica
  • antiinflamatòria
  • antioxidant (també en dosi homeopàtiques)
  • antireumàtica
  • antitussígena
  • bacteriostàtica (rels)
  • bronco-dilatadora
  • cicatritzant
  • colagoga (rels)
  • colerètica (rels)
  • cordial
  • cosmètica
  • febrífuga
  • fungicida (rels)
  • hepato-protectora (fulles, en especial)
  • immuno-moduladora/ immunostimulant • inotròpica
  • insecticida (rels)
  • útero-tònica
  • vulnerària


USOS MEDICINALS

En general s’empra la tintura de les rels o de les flors d’ Arnica montana, ja sigui en ús intern o en ús extern. També s’han fumat les flors, i, sobre tot, les fulles, en substitució del tabac (Tabac de Pastor). O fetes pols, s’han esnifat com a rapés estornutatoris.

En ÚS EXTERN (compreses, olis, pomades) les rels o les flors d’ ÀRNICA MONTANA L. s’empren contra:

  • amaurosis
  • artritis (a les mans)
  • cabell debilitat
  • carn-esqueixats
  • cops
  • distensió de lligaments
  • èczemes
  • edemes
  • estomatitis (boca)
  • faringitis
  • ferides (oli)
  • fongs
  • leishmaniosi cutània
  • morats
  • mossegades
  • nafres lentes supuratives  neuràlgies
  • pell amb derrames interns  pell irritada
  • periodontitis (genives)
  • picades d’insectes
  • reuma
  • talls
  • torçades
  • tumors cancerosos
  • ulls irritats
  • varius


En ÚS INTERN, la tintura de les flors d’ ÀRNICA MONTANA (fins a 200 gotes al dia) s’empra contra:

  • abscessos
  • afonia
  • amaurosis
  • amigdalitis
  • anèmia
  • angina de pit (20 gotes /dia)
  • apoplexia
  • arteriosclerosi
  • artritis
  • asma
  • atac de feridura (hemiplegia)
  • aterosclerosi
  • atonia (sexual)
  • bronquitis
  • cabell debilitat
  • caigudes
  • càncer intestinal
  • càncer de mama
  • caquèxia (aprimament extrem)
  • caspa
  • catarro
  • congestió cerebral
  • congestió pulmonar
  • commoció cerebral
  • convulsions
  • cops al cap
  • cor cansat (el reforça, regula, i ralenteix)
  • debilitat cardíaca (l’àrnica reforça, regularitza i rellenteix el cor)
  • debilitat nerviosa
  • desmais
  • diarrees
  • disenteria
  • dislocacions
  • dispèpsia
  • dolors
  • edemes
  • epilèpsia
  • espasmes arterials
  • faringitis
  • febres (quotidianes, tercianes, quartanes) (4 g /dia)
  • enuresi nocturna
  • estomatitis (inflamació mucosa bucal)
  • fibromiàlgia
  • flebitis
  • gingivitis
  • gota
  • grip
  • hemorràgia post-part
  • hemorràgies
  • hipertensió
  • hipotensió sanguínia
  • icterícia
  • impotència sexual
  • indigestions
  • infeccions (immunostimulant)
  • inflamacions
  • intoxicacions (fetge, pell, sang)
  • mal de cap
  • mala circulació
  • malària
  • mareig
  • miàlgies
  • mossegades
  • nafres
  • nàusees
  • neuràlgies
  • neuropatia diabètica
  • neuropatia tòxica
  • paràlisis
  • pulmonia
  • refredat
  • retenció d’orina (per paràlisi)
  • reuma
  • rigidesa articular matinal
  • ronquera
  • síncopes
  • taques fosques a la pell
  • tifus
  • tos / tos ferina (rels, fulles: bullir 10 minuts)  traumatismes
  • tremolors (+ Valeriana)
  • trombosis
  • tuberculosi
  • tumors cancerosos
  • úlceres supuratives
  • varius
  • vessaments cerebrals


TOXICITAT

La infusió en aigua bullint, presa per la boca, dona molt mal d’estómac; probablement degut a l’helenalina. Per corregir aquest mal caldria posar gel a la zona de l’estómac de seguida. Caldria reservar la infusió només per a compreses aplicades externament. S’ha dit que aquesta infusió resultaria abortiva, a més d’irritar l’estómac. JUAN ZIN & CARLOS WEISS (La Salud por medio de las plantas medicinales. Ed. Salesiana, 1980) l’equiparen a l’estricnina i a l’ipecacuana, per ser enervant i vomitiva. Diuen que un excés provoca cremor a la gola, vòmits, mal de cap, mal d’estómac, taquicàrdia, taquipnea, calfreds, debilitat, convulsions i augment de les secrecions. Posen a l’opi o als tanins com a antídots. S’ha escrit mantes vegades que només s’aconsella prendre’n sota la direcció d’un metge; però no pas que calgui la determinació d’un botànic per assegurar que no sigui una altra espècie. S’han descrit algunes reaccions al·lèrgiques a la pell a l’aplicar les locions amb Arnica, i altres efectes com boca seca, mal de cap, mareig, dolor a la llengua, picors, cistitis, bronquitis, rinitis, vertigen, mal de panxa, palpitacions. Però qui sap si es tractava de preparats amb Arnica montana o amb Heterotheca inuloides. L’etiqueta no fa la cosa. Els preparats fets en fred, com la tintura, són ben suportats, almenys en dosis adients (fins a 200 gotes al dia). La LD50 de l’extracte emprat per a reduir inflamacions d’ Arnica montana L és d’uns 5 g/Kg en rates i de 123 mg/Kg en ratolins, p.o. (per boca). Però, i.p. (intra-peritoneal) seria de 30 mg/Kg en ratolins. Hi ha un cert efecte mutagènic, per la qual cosa hom no recomana prendre la planta més d’un mes seguit. Els casos d’augment de la inflamació i del dolor deguts a l’Àrnica són escadussers i es podrien posar en dubte. En tot cas són passatgers i tenen la funció de recordar on hi ha el mal. Amb les flors pot passar, amb les rels és encara menys probable.



Si vols saber-ne més, descarregat el document sencer redactat per Alexis Rosell