Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

El despertador: 28 d'octubre

Ara comptem vots

L'independentisme encara el 10-N en bona forma electoral però sense expectatives d'obrir cap tipus de diàleg. Avui també són notícia les autoinculpacions d'Òmnium després de la sentència del Suprem, el xoc a Primàries per l'Assemblea d'Electes, la victòria de Felipe González i Bill Gates

per Ferran Casas, 28 d'octubre de 2019 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Cap de setmana de manifestacions. Més massiva la dels independentistes que la dels unionistes, i purament simbòlica la de Parlem. Però la setmana que arrenca avui s'obre amb una campanya electoral, la de les eleccions generals del 10-N, que serà curta -com que les repeteixen, només durarà una setmana- i on no es comptaran manifestants ni ferits als aldarulls, sinó vots.

Els independentistes tenen molt poques possibilitats d'obrir el meló, si més no d'entrada. El tripartit de dretes ja sabem què implicarà: el 155 i molta més bronca. Una victòria del PSOE, encara que quedi després en mans de Podem i els independentistes, no garantirà d'entrada el diàleg -Sánchez no es podrà apartar de les coses que està dient aquests dies-, però és l'únic terreny de joc que serà practicable.

A Catalunya viurem unes eleccions amb diversos punts d'interès i que tindran lectures en clau de procés i resposta al Suprem. La polarització entre ERC, que va guanyar les darreres eleccions, i el PSC serà màxima. Els republicans insisteixen en un diàleg que no han pogut forçar i que, com deia, té poc futur a curt termini. Caldrà veure si la ciutadania fa a Gabriel Rufián la mateixa confiança que a Oriol Junqueras, que ja no s'ha pogut presentar, i en segueix reforçant la posició per fer eficaç la insistència. El PSC viu les eleccions amb màxima incomoditat. Declaracions hiperbòliques i fora de lloc com les del ministre Marlaska no l'ajuden gens.

En la franja mitjana, Ciutadans haurà d'aguantar les escomeses del PSC i el PP per menjar-se el seu espai, i JxCat -com també ERC- haurà de torejar amb la novetat de la CUP, que vol aconseguir el vot dels independentistes més decebuts i dels que habitualment es quedaven a casa. L'espai postconvergent haurà de gestionar la contradicció entre el discurs legitimista amb candidats com Roger Español, i mantenir a la conselleria de l'Interior -si més no per ara- a Miquel Buch, que no pot o no vol frenar la brutalitat dels Mossos d'Esquadra reprimint les manifestacions contra la sentència del Suprem.

Als comuns, la duresa de Sánchez els complica menys la vida del que preveien. Per ara, les enquestes coincideixen a presentar un panorama amb l'independentisme reforçat. Podria aconseguir fins i tot la majoria absoluta dels escons en joc a Catalunya. Si ho fa, tindrà impacte i lectures. Encara que ERC, JxCat i la CUP no hagin volgut pactar punts comuns.

De què poden donar de si les eleccions, a més de la sentència del Suprem, les mobilitzacions i les sortides polítiques a tot plegat en parlarem aquesta setmana. Feu lloc a la vostra agenda: aquest dimecres, 30 d'octubre, a la sala Bohigas de l'Ateneu Barcelonès, al carrer de la Canuda, 6, ens preguntarem "I ara què?". Debatrem amb Joan Tardà, Aurora Madaula, David Fernàndez, Xavier Domènech i Sònia Andolz. La taula la conduirà Sara González i aprofitarem per presentar l'especial del judici que hem preparat amb els amics de Sàpiens. L'entrada és lliure i gratuïta.

I una darrera cosa! Amb Neus Tomàs, Roger Mateos, Marc Martínez Amat, Gerard Pruna i Odei A. Etxearte, companys amb molta experiència en la informació política catalana, hem escrit Tota la veritat (Ara Llibres), la crònica del procés. Hi hem treballat dos anys i hem fet un centenar d'entrevistes per separar el gra de la palla i que pugueu saber més que no pas creure. És una bona ocasió perquè feu un cop de cap i us subscriviu a NacióDigital. Rebreu el llibre a casa de forma gratuïta, ajudareu a sostenir el nostre periodisme i gaudireu de productes culturals.
 

Avui no et perdis

» La manifestació unionista escenifica la divisió dels partits en vigílies del 10-N; per Pep Martí.

»
Amb una mà a la barricada i l'altra al mòbil; per Sergi Ambudio.

» Telegram és realment més segur que WhatsApp?; per Sergi Ambudio.

»
La Veu de Nació: «La protesta, motor del canvi»; per Germà Capdevila.

» Opinió: «Liderar»; Montserrat Tura.

»
Opinió: «No em queden respostes, només preguntes»; per Oriol de Balanzó.

»
Entrevista a Victoria Rosell, magistrada i candidata de Podem: «L'article del codi penal sobre sedició és propi de règims autoritaris»; per Pep Martí.

» Avançament editorial de Tota la veritat: Així es va precipitar la marxa de Puigdemont a l'exili; per Sara González

» Filiprim, crítica de pantalles: «Exhumació, aquelarre, exorcisme»; per Toni Vall.

»
#els50noms: Els Gallardo, entre la discreció burgesa i l'unionisme de carrer; per Miquel Macià i Pep Martí.

» Entrevista a Xavier Melloni, jesuïta: «Potser la catàstrofe a la qual estem abocats serà la nostra salvació»; per Pere Fontanals.

» La Pocmoderna surt de mare: «La taca»; per Elisenda Soriguera.
 

 El passadís

Ahir es va fer assemblea de voluntaris de Primàries de Catalunya a Granollers, un dels pocs municipis on les candidatures impulsades per l'ANC van funcionar i van obtenir representació. Un dels punts de debat era si cal o no assistir a l'Assemblea d'Electes que ha impulsat per aquest dimecres el Consell per la República i si cal ja preparar-se per les eleccions al Parlament després que el moviment no aconseguís ni tan sols els avals per presentar-se el 10-N. El debat va ser calent. Josep Manuel Ximenis, impulsor de la consulta d'Arenys de Munt del 2009, i Jordi Graupera se les van tenir de valent, segons m'explica un dels presents al debat. El primer és partidari de participar en l'Assemblea i el segon ho veu -m'explicava un altre assistent- com una forma de treure pressió al Parlament i adormir la pilota per part de JxCat i ERC. Graupera, a banda, és partidari de presentar-se a la cambra catalana. La cosa es va escalfar i el candidat de Primàries a l'alcaldia de Barcelona va marxar abans que l'assemblea acabés. En tots els espais de l'independentisme hi ha tensió. 

Vist i llegit

Una de les polèmiques més tristes que ens va deixar l'1-O va ser la denúncia, finalment arxivada aquest estiu, per delicte d'odi contra professors de l'IES Palau de Sant Andreu de la Barca. Els van denunciar agents de la Guàrdia Civil per com havien criticat davant dels seus fills les actuacions policials. Un dels debats que va provocar el cas és si a l'escola s'ha de parlar de tot, si les aules han de ser o no alienes a la realitat política i si parlar-ne és només cosa dels pares si s'escau. Hi ha escoles on tenen clar que sí, que a l'escola se n'ha de parlar i que cal fer-ho de forma constructiva i endreçada. La periodista de l'Ara Laia Vicens va poder assistir a algunes de les sessions i en va sortir aquest interessant reportatge sobre com cal abordar els assumptes polítics a l'aula i les reaccions a la sentència del Suprem.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1982 el PSOE guanyava per primer cop unes eleccions a Espanya. Ho feia amb una majoria esclatant (202 escons) que queda molt lluny dels maldecaps i les estretors actuals després que Pedro Sánchez decidís tornar a fer eleccions el 10-N per atansar la seva majoria actual a l'absoluta. El 1982 el tàndem Felipe González-Alfonso Guerra aconseguia un poder que els duraria 14 anys gràcies a una agenda reformista i un corrent d'il·lusió. La seva victòria tancava la Transició -incorporant per anys i panys també les seves renúncies- després del cop d'Estat del 23-F i la brutal desfeta de la UCD. Aquí, l'espot electoral d'aquella campanya.

 L'aniversari

Avui fa 64 anys que va néixer el magnat de la informàtica americà Bill Gates, fundador de Microsoft, l'empresa que ha popularitzat el sistema operatiu Windows i que és pràcticament hegemònica. La de Gates és una de les principals fortunes del món. Fa uns anys, en una presentació a Sud-àfrica, li van cridar l'atenció uns nens que, ociosos, l'esperaven. Li van explicar que perquè pogués fer la seva conferència s'havien quedat sense llum a l'escola. Això el va impactar i va començar la seva tasca important filantròpica. Netflix va estrenar aquest estiu un documental amb entrevistes a Gates. 
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació