Història dels gegants
L’any 1985 es proposà i s’aprovà la construcció d’uns gegants per a l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya; guanyà el projecte presentat per la colla de Centelles, amb dissenys de Griselda Karsunke.
En Treball i na Cultura, que és el nom que se’ls va donar, foren construïts per Manel Casserres i Boix, de Solsona, i estrenats l’1 de maig de 1988 a Montserrat. Aquests gegants, amb els seus noms i la seva configuració, volen representar Catalunya en totes les seves vessants.
Aquesta terra, amb una personalitat singular, és fruit de l’esforç i la tenacitat de tots aquells que ens han precedit. Tenim la nostra cultura pròpia i el treball, que no ha espantat mai cap català, ha estat sempre el mitjà d’aixecar un país. Així doncs, res millors que aquests dos conceptes per representar tot allò que som.
La Cultura és una dona rossa, amb els ulls clars, de faccions fines i tranquil·les, que fa pensar en pobles del nord que ens han influït. Les seves joies fan esment dels nostres artesans joiers i, amb una englantina d’or a la mà, ens recordar els Jocs Florals, tan representatius en el camp de les nostres lletres.
El Treball és home bru, amb els cabells rinxolats i la barba espessa, ulls foscos i faccions marcades, hereu de totes les cultures mediterrànies que han conformat el nostre tarannà. A la mà dreta, porta un llibre de comptes, molt importants en qualsevol feina que es faci, i un segell amb les quatre barres, escut de la nostra gran família.
Sortides de la imatgeria de l’Agrupació per al 2016
Els dibuixos dels vestits
Sens dubte, la part més emblemàtica, simbòlica i representativa d’en Treball i na Cultura són els seus vestits. A continuació us expliquem què signifiquen tots els detalls que s’hi poden veure:
Na Cultura
Una sardana ballada als peus de les muntanyes de Montserrat és l'emblema de la cultura popular. El vol d'uns ocells, acompanyats de la partitura del Cant dels Ocells, símbol de la música catalana, representen la infinitat de l'esperit i la saviesa. A sota, tot de lletres dels alfabets de les diverses cultures que han ajudat a configurar a nostra.
El vol dels ocells ens duu fins a Sant Miquel de Cuixà, representant de l'art romànic català, des d'on es veu la silueta del Canigó, que ens fa pensar en els poetes i en els catalans de les dues bandes dels Pirineus. Un arc gòtic ens transporta a un altre dels grans períodes culturals del país, i la Sagrada Família ens evoca els grans arquitectes catalans.
l'Ictineu II ens recorda el món dels inventors, juntament amb tot de fórmules i símbols matemàtics, físics i químics.
Continuem pujant, i trobem els metges, representats amb el bastó d'Esculapi, juntament amb un bloc de marbre a mig treballar i diverses peces de ceràmica i terrissa, símbols dels nostres artistes i artesans.
Més amunt, una paleta i uns pinzells ens fan recordar els grans mestres de la pintura catalana de tots els temps.
Finalment, els planetes i tots els astres del firmament, en una referència als nostres astrònoms.
En Treball
A l'espatlla dreta, hi duu uns clavells, que ens parlen del cultiu de les flors, tan arrelat a la nostra terra.
A sota, hi veiem un tren carregat amb productes extrets de les mines catalanes, que travessa els camps de conreu i els boscos d’arbres per fer paper i mobles, en representació de la nostra riquesa forestal.
Més avall, trobem les cases de menjar i beure, amb els seus estris més comuns, que alhora fan esment dels artesans del vidre i la terrissa.
A l'altra espatlla, s'enfilen les branques d'un arbre fruiter, tan comuns a les nostres terres.
A sota, un gall representa el bestiar en general i, tot jugant amb el moviment de les línies de la seva cua, trobem una representació de la indústria tèxtil, amb una llançadora.
Més avall hi trobem el comerç, indicat per unes balances, així com la representació de la forja, de tan llarga nissaga a casa nostra.
Al darrere, una guardiola representa els bancs i les caixes d’estalvi, amb el regle i el cartabó del ram dels constructors. Hi ha unes fàbriques, que bé poden ser de la indústria del calçat o qualsevol altra, i el fum de les seves xemeneies ens fa esment de la marina mercant i del turisme, amb la figura d’un vaixell transatlàntic.
El fum de les xemeneies ens porta a trobar-nos amb la pesca. També hi són representats els camps de cereals per mitjà d’unes espigues de blat i una falç, i amb uns gotims de raïms recordem el seu cultiu i la indústria dels vins i caves catalans.
Continuem pujant, i trobem una branca d’olivera, símbol de la producció d'oli. I finalment el Sol i la Lluna, que acompanyen el treball dels uns i el descans ben merescut dels que han arribat a la fi de la jornada.
