Ningú podia imaginar que, quan més qüestionada estava la Masia, un jove de només 16 anys, Ansu Fati, originari de Guinea Bissau, i que molt pocs havien vist jugar mai, fes el seu debut amb el Barça després de tres temporades en els equips inferiors. El jove davanter es va convertir en el segon jugador més jove en tota la història de l'entitat en debutar, només per divuit dies de diferència sobre Vicenç Martínez. I ha plogut molt des d'aleshores, perquè el lateral català va va debutar el 19 d'octubre de 1941 a Chamartín contra el Reial Madrid.
Va ser contra el Betis quan Ansu va tenir la seva primera oportunitat, que li va arribar per les lesions dels companys i també per la valentia dels tantes vegades criticat Ernesto Valverde. Quan el guineà va trepitjar la gespa se'l va veure amb una personalitat i unes maneres impròpies d'un jove de la seva edat. Havia estat capaç d'arraconar els nervis, que com és lògic tenia, al vestidor, i demostrava, en aquest partit i en els posteriors que ha disputat, que podia convertir-se en la nova perla de la lliga espanyola. Els elogis de tots els tècnics han plogut sobre ell.
No podia sorprendre ningú que tant el Barcelona com la Federació Espanyola de Futbol moguessin tots els fils possibles perquè pogués tenir la nacionalitat espanyola en un temps record. I així es va fer.
Sense passar per les seleccions 17, 19 i 20 ja va debutar a la sub-21 contra Montenegro. Però quan el seleccionador espanyol Robert Moreno comenta que encara no sap si l'inclourà a la llista de convocats per disputar l'Eurocopa de 2020, és conscient que no acaba de dir la veritat.
Hi ha una fet determinant: fins que Ansu Fati no disputi un partit, i ha de ser oficial, amb la selecció absoluta, podria decidir fer-ho amb la selecció del seu país d'origen, Guinea Bissau, perquè així ho contempla el reglament de la FIFA.
I no s'han fet tants esforços a tots els nivells perquè això pugui passar encara que, en aquests moments, no sembla factible. Tot i això podria debutar amb l'absoluta en un dels dos partits que encara li queden per disputar al combinat espanyol, que ja ha aconseguit l'objectiu de classificar-se per l'atípic europeu de l'estiu vinent, que per primera vegada es disputarà en 13 ciutats diferents de la Unió Europea, entre elles Bilbao, al nou Sant Mamés.
El d'Ansu Fati és un cas molt similar al del marroquí ex del Barça Munir que, al començament de la seva carrera, semblava que seria una gran figura fins al punt que Vicente del Bosque el va cridar per un partit contra Macedònia de classificació de l'Eurocopa de 2016. La selecció del Marroc pressionava perquè anés a jugar amb ells i Del Bosque el va fer debutar al minut 77. Per poc més de tretze minuts es quedava sense poder jugar mai més amb el Marroc, on hauria tingut més partits.
I aquí va acabar la carrera fulgurant de Munir. Poc a poc la flama es va anar apagant perquè les males influències el van apartar del camí d'un bon esportista fins arribar al punt que Luis Enrique li va posar definitivament la creu. Va ser cedit al València, on tampoc no va donar el resultat que s'esperava i, posteriorment, traspassat al Sevilla per poc més d'un milió d'euros, una xifra insignificant en el futbol actual. Al conjunt andalús ha passat amb més pena que glòria.
Cal esperar que la història de Munir no es repeteixi amb Ansu que, malgrat les seves innates condicions que meravellen tots els tècnics, no deixa de ser encara una promesa. De moment se'l veu molt centrat, un aspecte fonamental per triomfar, i és conscient que de la glòria al fracàs s'hi passa amb molta facilitat.
Als 13 anys la jove promesa guineana va preferir jugar al Barcelona que no pas fer-ho al Madrid perquè no hi havia una Masia com la blaugrana. I ho va encertar de ple. Un altre factor molt important és que el jugador està apadrinat per Leo Messi, com s'ha vist des del primer moment quan va córrer a fer-se i difondre fotos amb ell després del seu debut. El germà de Messi fa uns mesos que és el representant d'Ansu Fati. Valverde, sempre conservador, confia en ell però és conscient que l'ha d'anar dosificant perquè la temporada és molt llarga i no pot encara tenir la responsabilitat de les vaques sagrades de la plantilla.
La gran incògnita, que encara trigarà temps en resoldre's, és si Ansu Fati pot acabar sent ni més ni menys que el successor de Leo Messi, que ja té 32 anys, quan aquest pengi les botes. De moment va pel bon camí, però haurà de superar mil i un entrebancs per aconseguir-ho...
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
per