Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i la variació del seu valor afegit brut des del 2007. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Quan s'acosta una nova crisi econòmica, la majoria de comarques catalanes no s'han recuperat del sotrac de l'anterior. Així ho indica l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA, segons el qual 25 de les 42 comarques tenen ara un valor afegit brut (VAB) inferior al del 2007. I això, malgrat que totes elles han crescut els darrers cinc anys -de mitjana, ho han fet un 14,9%-, però la caiguda del període entre 2007 i 2013 va ser massa gran i encara no s'ha compensat.
En el cas d'Osona, el VAB es troba un 5,7% per sobre del de 2007, és a dir, la davallada del període 2007-2013 ha estat més que compensada per la recuperació del 2013-2018. Cal destacar que l'afiliació al terciari ha estat molt elevada: s'ha situat un 9,2% per sobre dels de 2007, una xifra molt més alta que la mitjana catalana (-1,3% del 2007-2018). El terciari s'ha compensat per l'alça de transport i, en menor mesura, les activitats immobiliàries i l'hostaleria.
L'augment industrial reflecteix el de les manufactures (3,9%) -sobretot per l'increment de la metal·lúrgia i maquinària-; també hi ha hagut un fort increment de la construcció amb una millora de l'edificació i la promoció immobiliària.
A Catalunya: el VAB creix desigual
De fet, el VAB del país ha crescut, de mitjana, un 6,2% en els darrers 11 anys, però aquesta millora s'ha distribuït de forma molt desigual i, mentre el Moianès ha vist augmentar el seu valor afegit brut un 11,4% i el Barcelonès, un 11%, al Pallars Sobirà és ara encara un 12,2% inferior, el del Montsià, un 10,4% inferior, i el de la Terra Alta, un 9,4% inferior. La millora s'ha concentrat sobretot en l'àrea metropolitana de Barcelona, el Tarragonès i algunes comarques gironines, mentre que la resta del país segueix per sota dels nivells del 2007 o ha crescut molt lleugerament.
El VAB és la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció, i sovint s'equipara amb el PIB. Durant el 2018, el seu increment s'ha moderat respecte els anys anteriors, segons l'estudi del BBVA, i fins i tot a dues comarques s'ha reduït una mica -a la Terra Alta i al Baix Camp-. Les úniques comarques que van créixer l'any passat per sobre la mitjana catalana del 2,9% van ser el Barcelonès i les del seu entorn.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i la variació del seu valor afegit brut durant el 2018. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
L'anuari conclou que l'alentiment de les vendes exteriors ja s'ha notat i, per tant, el creixement del 2018 ha estat diferent al dels exercicis anteriors, recolzant-se sobretot en els serveis (creixement del 2,9%) i la construcció (4,7%), i menys en la indústria (1,1%), mentre que l'agricultura queia un 0,4%. Aquest canvi també s'ha notat en el fet que l'increment del VAB no ha estat superior, com en els anys anteriors, en l'eix de l'AP-7, bàsicament de la Selva fins al Baix Penedès i el Tarragonès, els quals han viscut una època dolça però ara han patit més la moderació en la indústria.
Diferències entre comarques
Josep Oliver, catedràtic d'economia de la UAB i director de l'estudi, va explicar que "al Garraf hi ha una combinació de sector hoteler potent, una construcció que no va malament i algunes activitats industrials que tampoc". "Pel que fa al Solsonès, clarament la indústria va tirar amb força, sobretot la metal·lúrgia i material elèctric. I al Baix Llobregat se segueix la dinàmica de l'àrea metropolitana amb el gran creixement dels serveis privats a les empreses", va afegir.
El catedràtic d'economia també va ressaltar "l'extraordinària" capacitat de generar ocupació de Catalunya aquest 2018. "Es van crear 90.000 llocs de treball, un 2,8% més. Unes xifres que no es veien des de mitjans 2000", va recalcar, i va afegir que "les dades reflecteixen que el 85% d'aquesta nova ocupació creada a Catalunya l'any passat era de població immigrant, no nascuda a Espanya". "Sembla que estem davant una nova fase migratòria que va quedar estroncada per la crisi", va aventurar Oliver.
Sense afectació pels aldarulls
Finalment, el catedràtic d'economia va negar que els aldarulls d'aquests últims dies a Catalunya després de la sentència de l'1-O puguin tenir incidència en el consum o la inversió estrangera. "Jo crec que cap efecte. Les empreses es belluguen per l'oportunitat i em sembla que són molt més importants altres incerteses com el Brexit o la frenada de la indústria alemanya", va concloure Oliver.
Anuari Comarcal BBVA 2019 CAT by naciodigital on Scribd
per