Fil directe

El coronavirus i la classe política

«La crisi sanitària és un examen diari per als polítics: els ciutadans reclamen referents amb solvència contrastada en lloc d'agitadors d'electors»

per Joan Serra Carné , 13 de març de 2020 a les 21:15 |
M'escriu un company periodista que viu i treballa a Connecticut. Està esparverat pel missatge a la nació de Donald Trump, en el qual va qualificar el coronavirus de pandèmia importada per estrangers. Admet preocupació, perquè s'imagina Trump prenent decisions que afecten la seva salut. No s'està de recordar-me la dificultat afegida que pateixen milions de nord-americans que no disposen d'assegurança mèdica, condemnats a esquivar l'hospital per evitar factures de milers de dòlars. Convé tenir-ho present ara que tots abracem els beneficis de l'estat de benestar i valorem el servei de la sanitat pública, amenaçada permanentment per la retallada de recursos i les privatitzacions. El sistema necessita ser preservat i això vol dir recursos, ara i en el futur.

De la resposta dels serveis públics davant el coronavirus i de com els musculem a partir d'ara tindrem temps de parlar-ne, de ben segur, en les pròximes setmanes. Les dades que indiquen la propagació de l'epidèmia arreu de l'Estat -angoixants si prenem la referència d'Itàlia- dibuixen una corba d'afectació que posarà al límit la sanitat i obligarà els governants a actuar en conseqüència.


Fins ara, les respostes de les administracions han presentat variacions significatives en funció del color polític. El Govern de la Generalitat i el de la Comunitat de Madrid no han actuat de la mateixa manera. A la vegada, a l'executiu espanyol se li ha retret una actuació reactiva en lloc d'anticipar-se als fets, que patirà una inflexió amb la declaració de l'estat d'alarma. Si en el diagnòstic i l'acció immediata hi ha hagut diversitat de criteris, podem imaginar que la sortida de la crisi, encara llunyana i preocupant en termes econòmics -Brussel·les ja ha advertit d'una recessió-, anirà acompanyada de receptes dispars.

L'etapa que s'obre està plena d'incerteses i existeix el perill que les conseqüències de la ressaca sanitària colpegin amb duresa els més desafavorits. Dependrà de les receptes aplicades i els periodistes farem bé de posar-hi la lupa. Centrem-nos, però, en com ha exercit el lideratge fins ara la nostra classe política. El lideratge implica responsabilitat, i la responsabilitat només es pot practicar des del coneixement. Per això sorprenen aquests dies certs comportaments erràtics, alguns en forma de declaracions aberrants que posen en dubte la disponibilitat dels funcionaris públics en dies de complexitat (com el president de Castella-la Manxa Emiliano García-Page) i d'altres que insinuen certa incompetència a l'hora d'organitzar els recursos de l'administració (en el cas de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso).


També sobta llegir consells gratuïts abocats, en públic i a les xarxes socials -a Madrid i a Barcelona-, per part de diversos dirigents polítics. Recomanen mesures governamentals que haurien de partir de l'anàlisi tècnica i que semblen formulades només per generar l'erosió política de l'adversari. Als polítics els pertoca decidir, aïllant-se del soroll, però sempre prendran millors decisions en situacions d'emergència si les falquen a partir del criteri dels professionals.

Les conductes davant de situacions de crisi ens permeten calibrar l'alçada política dels nostres dirigents. Són un termòmetre fiable, perquè despulla el poder de les malles de protecció que faciliten gabinets i assessors, i ofereixen una imatge més afinada de les capacitats i les aptituds de qui té el repte de dirigir-nos. Cada dia de gestió de la crisi del coronavirus és un examen per als governants i ens aporta informació sobre les persones en qui hem delegat responsabilitats. És un test que fa innecessàries promeses buides i campanyes electorals edulcorades.


El servei públic només es pot exercir amb fiabilitat des del treball col·lectiu. Es governa en equip, però per liderar cal ascendència, serenor, determinació i expertesa. Caldria recordar-ho ara que els ciutadans reclamen referents amb solvència contrastada en lloc d'agitadors d'electors. Inoculem-nos tots plegats el virus de la prudència i el rigor, de conseqüències poc lesives.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre Ada, la rebel·lió democràtica i coautor d'El part dels comuns i Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya. També ha escrit els llibres Viure. Jo també tinc càncer i Històries In_dependents. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
13/03/2020

El coronavirus i la classe política

25/02/2020

Una taula de diàleg i tres parts

18/02/2020

Les altres eleccions inevitables

11/02/2020

Actes de fe

07/02/2020

L'acord que no arribarà (aviat)

29/01/2020

Electors adults

21/01/2020

JxCat i els pressupostos de Colau

15/01/2020

Què ha de complir el PSOE?

07/01/2020

La legislatura del fang

31/12/2019

Un comiat imperfecte

Participació