Ets jove i ets immortal. Tots l'hem tinguda aquest sensació en algun moment de la vida. Ens sentim capaços de qualsevol fita i ens creiem en disposició de resistir qualsevol embat, per dur que sigui. Els més grans, exponents d'una altra època, no entenen aquest segle, i les seves experiències no són vàlides en aquesta nova era.
La pandèmia del covid-19 arriba i colpeja amb força el món sencer. En diverses onades, passa d'Àsia a Europa i d'Europa a Amèrica i la resta del món. El missatge generalitzat, però, és que el grup de risc són els més grans, que per la seva vulnerabilitat estan més exposats a un desenllaç fatal en cas de contagi.
Es dicten mesures dràstiques com el confinament, i tu, que ets jove i immortal, t'hi apuntes amb la idea de protegir els avis, però creus que la cosa no va amb ells. Ho fas per solidaritat, perquè si t'encomanen el covid-19 serà com una grip i poca cosa més.
Tanmateix, les dades ens mostren que això no és ben bé així. Hi ha un percentatge important d'ingressats a urgències que tenen entre 20 i 40 anys. Tot i que en molts casos la seva vida no correrà perill, les malalties respiratòries i les seqüeles que poden comportar són incòmodes i doloroses.
Des del punt de vista personal, doncs, el covid-19 també involucra els joves. També poden veure's afectats i també poden acabar a urgències amb complicacions greus. Per això tothom s'ha de quedar a casa. Els petits, els grans i els vells. Sí, tu també.
És des del punt de vista social i comunitari, però, que és més important que tothom es quedi a casa. Sí, tu també. En els propers dies els sistema sanitari català arribarà a la màxima tensió. Cada ingrés hospitalari que s'eviti gràcies al confinament estricte i complet ajudarà a evitar –o postergar, almenys– el col·lapse.
Esperem que el govern de Pedro Sánchez acabi per admetre la necessitat de passar d'un confinament parcial com el vigent avui al confinament total que han decretat a molts països i territoris, que implica –sobretot– la paralització de l'activitat productiva no essencial i que els treballadors romanguin a casa.
Ahir Sánchez va tornar a fugir d'estudi quan li van preguntar si decretaria el confinament total que reclama Catalunya, Andalusia o Múrcia, però se li va escapar un ordre de prioritats equivocat: va dir que havíem de tenir en compte les conseqüències per a l'economia d'aital mesura. Les pressions de les patronals han de ser molt intenses, però un líder ha de donar la talla en moments com aquest.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
per Germà Capdevila
,