"Si no treballem, no hauríem de pagar". Qui parla és una taxista de Barcelona que prefereix que el seu nom no surti publicat. És asmàtica i ha deixat de conduir el taxi per por a contagiar-se del coronavirus. El seu marit també és taxista i col·lectiu de risc per una malaltia coronària i també ha deixat el taxi aparcat. Tot i això, aquest mes hauran de pagar 280 euros en concepte de quota d'autònoms cadascun. Aquest és un de la dotzena de testimonis amb qui ha contactat
NacióDigital, que hauran de fer front al pagament tot i haver patit una davallada de l'activitat o, fins i tot, una pèrdua total dels ingressos.
Les crítiques també han arribat per part de personatges públics com els exdiputats de la CUP Antonio Baños i Mireia Boya, el fotoperiodista Jordi Borràs, l'escriptora Estel Solé o el codirector del programa
La Competència a RAC 1, Òscar Andreu.
El govern espanyol s'ha compromès a atorgar ajudes de com a mínim 950 euros als autònoms que hagin vist reduïda "de forma intensa" la seva activitat i segons dades oficials més de 50.000 ja han demanat accedir a la prestació.
Pels treballadors per compte propi, explícitament, es preveu que els qui puguin justificar una reducció de la seva activitat d'un 75% o més, obtindran el 70% de la base reguladora i no hauran de pagar la quota d'autònoms
Des de la Generalitat, s'ha posat en marxa un ajut, en forma de prestació econòmica,
de fins a 2.000 euros per a les persones treballadores autònomes físiques que acreditin una reducció "dràstica i involuntària" de la seva facturació.
Els treballadors consultats per aquest mitjà, però, consideren cal clarificar més els criteris per les ajudes i insisteixen que, com a mínim, hauran d'afrontar la quota d'aquest mes. Les patronals Pimec, Cecot i Anem per Feina, també
demanen al govern espanyol que suspengui els pagaments. Mentrestant, Europa també dona pistes a l'Estat sobre
com abordar la realitat dels autònoms.
"És una bogeria"
Bernat Sorinas és un dels treballadors autònoms del bar Cal Manel, de Manresa. Com tots els establiments d'hostaleria han hagut d'abaixar la persiana. Com cada mes, però, hauran d'afrontar una despesa de 1.600 euros pels autònoms. "És una bogeria", lamenta. Sorinas explica que negocis com el seu, amb tres autònoms i cinc assalariats no tenen estalvis per afrontar una situació així i denuncia que el manteniment de la quota significa "condemnar a abaixar persianes". A més, hauran de pagar el lloguer de 2.000 euros del local. L'escenari és compartit per molts petits comerços i la campanya pel
Pla de Xoc Social, reclama suspendre el pagament dels arrendaments.
També ha parat l'activitat el bar del Centre Sant Pere Apòstol de Barcelona, una concessió de l'Ajuntament gestionada per l'entitat. L'encarregat és el Joan que fa tot just quatre mesos que es va fer autònom. "Només pago 50 euros, però em fot haver de pagar mentre tinc la persiana abaixada", explica.
Al sector de la comunicació, la crisi també ha colpejat amb força els autònoms. La Xènia, un nom fictici, treballa de periodista
freelance. "Han caigut vuit reportatges que tenia aparaulats", afirma. Ara té un contracte temporal a temps parcial fins a finals de maig que li garantirà uns ingressos però expressa "incertesa" amb què vindrà després. "Encara he d'ingressar factures enviades fa 60 i 90 dies i no tinc clar que tothom pugui fer front als pagaments", diu. Mentrestant, però, haurà de seguir pagant els 192 euros mensuals com a autònoma. La Neus, que també és periodista, n'haurà de pagar 280, mentre només té garantit ingressar-ne 500 aquest mes. En el seu cas, a més, té pendent d'ingressar l'import de set factures. Un retard que en tots els casos pot fer difícil de justificar una pèrdua d'ingressos.
"Em sembla covard que s’animi a emprendre i que davant d’una situació així no es facilitin ràpidament mesures per pal·liar el cop"
La Claudia també és autònoma i ja posa la vista a l'abril, quan començarà a pagar una quota de gairebé 300 euros. "Els clients no poden garantir que les feines programades es mantindran", explica. "Em sembla covard que s’animi a emprendre i que davant d’un situació així no es facilitin ràpidament mesures per pal·liar el cop", lamenta.
El Joan, un nom fictici, treballa produint vídeos d'esdeveniments i des de la declaració de l'estat d'alarma només ha pogut mantenir un client. En el seu cas, expressa dubtes sobre el camí a seguir per ingressar les ajudes. "La mútua em diu que ho he de fer a través seu i no tinc molt clar què cal fer", diu.
Afectacions a les cooperatives
Són diverses les cooperatives que han notat el sotrac de la crisi del coronavirus. Ardit, de dos socis i dedicada a la comunicació digital i l'estratègia web, deixarà d'ingressar milers d'euros aquest mes, però els seus membres hauran d'abonar 420 euros en concepte d'autònoms. A més, no es podran acollir a les ajudes de la Generalitat, perquè no estan adreçats als treballadors autònoms socis de societats mercantils, cooperatives o societats laborals. "Al final acabes pensant que l'única raó per no suspendre el pagament és que l'economia s'enfonsaria. És trist, però és així", diu l'Helena, una de les sòcies.
Des de la cooperativa Talaia, també dedicada a la comunicació, la Sara xifra en més de 4.000 euros els diners que deixaran d'ingressar. "És molt difícil justificar la caiguda de l'activitat perquè moltes eren coses aparaulades", expressa. Entre els dos socis que formen la cooperativa, aquest mes hauran de pagar 343 euros, una quantitat superior als ingressos previstos.
"Al final la gent sortirà a treballar"
El Jordi Anglada és veí de Mollet i es guanya la vida com a pintor. Treballa sol i explica que la seva gestoria encara no ha tret l'aigua clara de com pot accedir a les ajudes. Qui s'ha activat ràpidament és el seu banc, per oferir-li un crèdit. "No vull quedar-me endeutat quan em falten quatre anys per la jubilació", argumenta. Ha hagut d'aturar la feina però pagarà 550 euros a finals de mes, a més de fer front a les declaracions trimestrals d'IVA i IRPF. "Al final, si la situació continua així, molts autònoms sortiran a treballar tot i el confinament", preveu.
Ara un banc ens pot deixar diners, però això no ens soluciona la papereta"
El Ricard, que té un taller mecànic a Barberà del Vallès, també veu la situació insostenible i comparteix amb el Jordi l'opinió sobre la perillositat dels préstecs. "Aquest mes facturarem un 50% menys i l'abril serà pitjor. Ara un banc ens pot deixar diners, però això no ens soluciona la papereta", diu.
El Jordi, un dels socis que gestiona la casa rural Can Bachs de Sant Pere de Vilamajor, també expressa preocupació per un préstec, que ja té concedit. "És un préstec hipotecari per activitat econòmica i el nostre banc ja ens ha dit que no ens podem beneficiar de la moratòria. Si això s'allarga molts mesos perdrem la casa", relata. Ja comencen a tenir cancel·lacions pel juny i d'aquí a uns dies hauran d'abonar els 560 euros de les quotes. "És molt fàcil filtrar les activitats econòmiques i saber quines han hagut de parar per força per deixar de cobrar-los la quota. Si no es fa, és perquè no es vol", conclou.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Fes-te subscriptor
, Els reportatges de NacióDigital, Societat, seguretat social, govern espanyol, Generalitat, taxistes, pintors, comunicació, quota, negocis, empreses, autònoms, salut, covid-19, ajudes, coronavirus, ingres
per 
