El confinament no és igual per als alumnes d'instituts públics i concertats

Així és el dia a dia de la Bruna i en Jan: el coronavirus pot acabar eixamplant l'escletxa entre els dos sistemes?

per Clara Virgili , 31 de març de 2020 a les 06:40 |
La Bruna (12 anys) fent deures a casa durant el confinament | M.L.
Davant una situació imprevista i sobtada com ha estat la irrupció del coronavirus a les nostres vides, els centres educatius estan oferint fins avui respostes molt dispars als seus alumnes. Cada escola, o fins i tot cada mestre, aplica la fórmula que considera més adequada per seguir en contacte amb els seus alumnes i que aquests puguin seguir treballant les matèries des de casa. 

La Bruna té dotze anys i és estudiant de primer d’ESO d’un centre públic. Cada dia dedica unes tres hores al matí i un parell més a la tarda a fer els deures que li van posant els mestres. El volum de feina, però varia molt en funció de l’assignatura. “A biologia, per exemple, fem una tasca per setmana i avancem continguts” explica. “A català i francès, en canvi, no donem matèria nova, tot i que anem fent exercicis”. A més, hi ha tasques amb data d’entrega i d’altres que no.


Un altre cas ben diferent és el d’en Jan. Té tretze anys i fa segon d’ESO en un centre concertat. Ell té classe en línia cada dia de dos quarts de nou del matí a una del migdia, seguint el mateix horari que feien a l’institut. Es connecta juntament amb la resta de companys, i el professor dirigeix la sessió.
 

En Jan (13 anys), connectat amb companys durant el confinament Foto: Montserrat Parrilla


"Has d’estar amb el micròfon silenciat i si vols preguntar alguna cosa, aixeques la mà". Passen llista i apunten faltes, tal com si estiguessin a classe. A més, cada dilluns, el centre els passa el llistat de tasques a fer durant la setmana i que hauran d’entregar els divendres, i per tant, a la tarda ha de dedicar dues hores més a fer els deures o preparar els materials per les classes de l'endemà. 

Un altre aspecte on es veuen diferències és en l'ús de les d'eines tecnològiques. Tots dos utilitzen el Classroom, una plataforma escolar per compartir continguts en línia, però al centre concertat és l'eina habitual de treball, mentre que en el públic només s'utilitza en algunes assignatures.


Tots dos coincideixen a dir que depèn molt de cada mestre, però el cert és que en Jan ho treballa pràcticament tot amb l'ordinador, mentre que a l'institut de la Bruna encara utilitzen molt els llibres de text i l'entrega de treballs en paper, i per tant l'adaptació a la nova situació no és tan senzilla. "Encara hi ha mestres que ens encarreguen un treball que has d'imprimir i guardar-lo a la carpeta per entregar-lo quan tornem", explica la Bruna.

Qüestió de ritmes

Tot plegat fa que la sensació que tenen l'un i l'altre de com passen el confinament sigui ben diferent. "És que jo no he notat res", diu el Jan, "tinc un problema i és que tinc tanta feina que penso més en el que tinc demà que en una altra cosa". Jugar a la consola només pot els caps de setmana, i amb els companys "no ens haurem trobat molt a faltar, perquè ens veiem constantment a classe", afirma. 

La Bruna, en canvi, que s'organitza ella mateixa els horaris i té temps de sobres per a les seves pròpies aficions, ha trobat el gust a estar a casa i a autogestionar-se el temps. "Al final m'acostumaré a aquesta manera de viure. Els dies passen ràpid perquè m'ocupo el temps sigui fent els deures, pintant o altres coses", explica a NacióDigital.

En el rerefons de totes dues experiències hi ha el debat sobre si cal redoblar esforços per no perdre el curs escolar i poder seguir donant matèria nova als alumnes, o si cal alentir la marxa per no deixar a ningú enrere.

Justament ahir, el departament d'Educació va anunciar que passat Setmana Santa el tercer trimestre arrencarà de forma virtual en un intent per reprendre el ritme escolar. Fins ara, el conseller Josep Bargalló s'havia resistit en defensa de la igualtat d'oportunitats, atès que no tots els alumnes tenen ni els mateixos recursos tecnològics ni el mateix acompanyament familiar per seguir les classes telemàticament. Però la incertesa provocada per la pandèmia en el calendari ha fet finalment inevitable la via telemàtica. La mesura expcecional obre un mar de dubtes afegits a la inexperiència de les escoles en aquest sistema de treball. La gran preocupació: si el curs 2019-2020 acabarà eixamplant l'escletxa entre l'alumnat. 













 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació