“Es pot assegurar que els que posseeixen els dots de Rafael no són simples homes, sinó déus mortals. I aquells que amb la memòria de la seva fama i a través de les seves obres ens deixen un record digne d’honra poden esperar al cel la recompensa als seus esforços, tal com en vida va ser reconeguda la seva virtut, i ara i sempre serà honrada la memòria del més que ple de gràcia Rafael” (Giorgio Vasari, ‘Vita di Raffaelle’, Florència,1550)