Coronavirus

El Govern justifica el finançament als hospitals concertats: «No els podem deixar sense recursos»

La consellera de Salut, Alba Vergés, assegura que la quantitat total només es podrà definir quan hagi passat la crisi sanitària

per Andreu Merino / Oriol March , 20 d'abril de 2020 a les 14:25 |
Atenció d'un malalt de coronavirus a l'Hospital d'Olot. | Martí Albesa
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha defensat aquest dilluns la necessitat de finançar els hospitals concertats en plena crisi sanitària. Ho ha fet amb aquest argument: "No els podem deixar sense recursos". Vergés ha indicat que el cost total per a les arques públiques de la tasca que està fent la concertada no es podrà conèixer fins després de la pandèmia. "S'haurà de comptabilitzar després", ha assenyalat la consellera, que ha indicat que bona part dels centres estan "absolutament dedicats" a la pandèmia.

"No es pot comptar ara, enmig d'una epidèmia", ha apuntat sobre el cost dels serveis privats que s'estan prestant aquests dies sota el paraigua del sistema públic, que ha pres el control de tots els centres. Vergés ha indicat que el cost "real" encara no es pot conèixer i que encara s'han de fer els càlculs. Hi ha 303 llits de crítics de la sanitat privada que han passat a mans públiques, 264 per coronavirus.


La Generalitat compensarà els hospitals concertats pels serveis prestats durant la crisi sanitària de la Covid-19, segons recull el decret llei 12/2020, publicat l'11 d'abril i que té com a objectiu "pal·liar" els efectes econòmics de l'epidèmia en el sistema sanitari. El Govern, com detallava ahir NacióDigital, mantindrà un pagament mensual als centres concertats i, a banda, en farà dos d'extraordinaris, un de fix i un de variable.


En aquest escenari, el Govern ha acordat que, mentre duri la crisi sanitària, els hospitals concertats rebran una transferència pel mateix import que van facturar el mes de febrer, l'últim abans de la crisi sanitària. Serà un pagament per avançat i els centres que hagin iniciat expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) veuran com l'estalvi generat es descomptarà de la transferència. Un cop acabi la situació d'emergència -que el decret no estableix com s'avaluarà- el sistema de facturació tornarà a ser l'habitual.

Durant la roda de premsa, Vergés també ha assegurat que el finançament extraordinari era necessari a causa de l'augment de la capacitat experimentada durant l'epidèmia per part dels hospitals concertats i d'aquells privats que s'han integrat a la xarxa pública i ha fet servir el mateix argument a l'hora de justificar que la Generalitat garanteixi que aquests centres no rebin en cap cas menys ingressos que els registrats el 2019.


La consellera també ha assegurat que les tarifes que preveu el decret estan "molt treballades i negociades" amb les patronals del sector i ha insinuat que aquestes patronals reclamaven imports més elevats. Vergés també ha defensat que l'auditoria que es farà un cop finalitzada la situació d'emergència permetrà detallar si algun hospital s'ha aprofitat de la situació però el Govern no ha transmès quins criteris s'aplicaran per definir si s'han produït desajustos.

Passaport immunitari

El passaport immunitari és una de les mesures que apareixen en el decàleg de mesures proposat per l'epidemiòleg Oriol Mitjà de cara al desconfinament. La seva posada en marxa genera debat dins del Govern, perquè es tracta d'una iniciativa que té a veure amb les dades sanitàries, amb la privacitat i amb aspectes bioètics. Vergés ha assenyalat que aquest passaport immunitari "no pot anar mai en contraposició dels drets i les llibertats", segons ha dit en roda de premsa telemàtica.


La consellera ha assenyalat que la mesura no està decidida, tenint en compte que l'informe de Mitjà i el grup d'experts que assessoren el Govern encara ha de ser validat en un consell executiu extraordinari previst per finals de setmana, segons ha apuntat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. "Volem controlar l'epidèmia, no la societat", ha apuntat Vergés, que ha posat de manifest que el debat és a nivell europeu.
 
Baixada en les víctimes

Espanya ha registrat 399 morts per coronavirus, una xifra que eleva el total de defuncions a 20.852 des que va començar la crisi, segons dades del govern espanyol aquest matí. Es tracta de la xifra més baixa des del 22 de març. L'increment de morts manté la tendència descendent dels últims dies, quan ja fa una setmana que es va aixecar el confinament total i van poder tornar a la feina els treballadors no essencials.


El nombre de nous contagis també manté l'estabilització. En les últimes 24 hores s'han comptabilitzat 4.266 nous positius que eleven la xifra total de casos a 200.210 arreu de l'Estat. En l'increment d'avui se sumen els nous casos però també casos als quals s'ha fet un test serològic i s'ha vist que han passat el virus en algun moment des que va començar la crisi. El nombre total de sanitaris infectats és de 31.053. Les altes continuen a l'alça i des de l'inici de la crisi han superat la malaltia 80.587 persones.

Com des de l'inici del a crisi, la Comunitat de Madrid i Catalunya són els dos territoris més afectats. Cal tenir en compte també que les dades dels dilluns, com s'ha anat veient en les últimes setmanes, poden ser imprecises per retards a l'hora de reportar-les des de les comunitats autònomes. Acostumen a ser més baixes.











 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació