La pandèmia del coronavirus està fent canviar maneres de treballar, de relacionar-se i també de rebre atenció mèdica. I està també accelerant la implementació de la tecnologia aplicada a la salut. I, més concretament, de les tecnologies "disruptives", com les anomena Carlos Iglesias, CEO de la consultora de negoci digital Runroom i codirector del programa IN-Digital d'ESADE.
La crisi en l'àmbit sanitari ha accelerat la implementació del
big data i de les noves tecnologies aplicades a la salut per poder atendre pacients a distància, fer diagnòstics o programar cites amb els metges. Dos exemples que s'han posat en marxa a casa nostra durant aquesta crisi han estat l'app de la Generalitat StopCovid-19, per fer seguiment dels símptomes i la localització dels casos, o la fabricació de mascaretes i respiradors amb impressores 3D. I hi ha altres exemples, a Catalunya i a l'estranger.
Iglesias explica a
NacióDigital que l'ús del
big data ha permès en molts països, especialment asiàtics, "dur a terme un confinament més selectiu", com és el cas de Corea del Sud, la Xina o Singapur. A la vegada que apunta que, a l'Àsia, hi ha un altre problema amb les apps que fan servir tecnologia
big data: "la
privacitat, que en aquests països no té la mateixa importància que a Europa, per dir-ho amb un eufemisme".
Un estudi de la pròpia consultora Runroom explica que el canvi de paradigma de la medicina cap al que anomenen Medicina 4P ("preventiva, participativa, personalitzada i proactiva") representarà un salt qualitatiu de gegant per prevenir i curar malalties.
A més del
big data, l'estudi destaca les eines de salut mòbil per gestionar la salut a distància; els assistents virtuals per controlar patologies en temps reals; els quiròfans 5G per permetre dispositius mòbils i connexions sense fils; les impressions 3D i 4D; la nanotecnologia per fer tractaments a través d'eines moleculars; la realitat virtual per treballar fòbies i recuperar capacitats cognitives, o els historials compartits dels pacients.
Sobre el paper de la nanomedicina, Iglesias explica que, si bé és especialment conegut el seu paper -i el seu futur- "en el tractament del càncer i en la reparació de teixits", també en virologia "s'hi estan fent molts avenços". "Permet atacar de forma més local el problema, alliberar drogues més eficientment i amb nivell de toxicitat més baix", ressalta. El tecnòleg deixa clar també que, pel seu estadi de desenvolupament actual, "no trobarem una solució a la Covid-19 per la nanomedicina". Però que probablement "en la pròxima dècada veurem com ens enfrontem a pandèmies víriques amb nanotecnologia".
Pel que fa a les impressores 3D, Iglesias ressalta el paper dels "moviment maker", que ha estat una "peça clau" en la lluita contra el coronavirus "sobretot en les primeres setmanes", en dedicar-se a
elaborar respiradors i altres peces de les quals hi havia mancances als hospitals catalans. I destaca les possibilitats que ofereix no només la impressió 3D, sinó l'anomenada 4D, amb peces que poden evolucionar. "S'han arribar a imprimir ovaris en ratolins i a fecundar-los. O s'ha imprimit teixit del cor amb cèl·lules mare, i s'ha fet que bategui. És una tecnologia molt evolucionada i avançada, des de fa anys".
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
