El professor de Biotecnologia de la Universitat Catòlica de València (UCV) Ángel Serrano no ha trobat evidències científiques d'una relació entre els casos de coronavirus i l'augment de temperatures a l'Estat.
Aquest estudi, amb la col·laboració del tècnic de l'oficina estadística de l'Ajuntament de València Álvaro Briz, s'ha publicat a la revista de ciències mediambientals
Science of the Total Environment.
La investigació es va centrar en l'efecte de la temperatura durant l'etapa inicial de transmissió de la malaltia a Espanya i es va realitzar des del 25 de febrer fins al 28 de març, dues setmanes després que el Govern decretés l'estat d'alarma.
"Anteriors estudis van avalar la hipòtesi epidemiològica que les condicions climatològiques poden afectar la supervivència i extensió de les malalties virals transmeses per gotetes", exposa l'investigador, al costat d'altres anàlisis "contradictoris" que només van tenir en compte només factors meteorològics.
A partir d'aquí, el projecte va incloure una anàlisi espai-temps per explorar l'efecte de la temperatura diària (mitjana, mínima i màxima) en el nombre acumulat de casos de Covid-19. També va tenir en compte factors no meteorològics com la densitat de població, la població per edat, la quantitat de viatgers o el nombre d'empreses. Després de l'anàlisi, l'expert no va trobar cap evidència que apunti a la reducció de casos de Covid-19 amb temperatures mitjanes, mínimes i màximes més càlides.
En tot cas, els resultats han de ser interpretats amb calma, davant la incertesa sobre les dades del coronavirus. Per exemple,
fa dues setmanes es va publicar un estudi que indicava el contrari. En aquell, es deia que hi ha més casos de coronavirus a les zones més fredes de l'estat espanyol, i relacionava la propagació del virus amb la temperatura, la humitat o la contaminació de les diferents comunitats autònomes.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
