Hem vist les vergonyes

Hi ha un aspecte positiu de la crisi del coronavirus. Ha posat en estat d’estrès totes les institucions i a tota la ciutadania i s’han pogut observar allò millor i allò pitjor de cadascú. Aquest retrat tan afinat de la realitat hauria de permetre als ciutadans encertar els seus objectius, especialment aquells que tenen voluntat de contribuir a canvis transformadors.

Hem vist un Estat extractiu i oligàrquic en tota la seva dimensió. Un rei que desapareix i aprofita la pandèmia com a cortina de fum per deixar filtrar el que ja sabia sobre la corrupció del seu pare en comptes a Suïssa i Panamà engreixats amb diners de comissions àrabs pel petroli, les armes o l’AVE.  Mentrestant els partits del règim al Congrés blinden un cop més els Borbons impedint una comissió d’investigació.

Hem vist un estat militaritzat on a les rodes de premsa sobre la crisi sanitària hi apareix l’exèrcit amb la finalitat de justificar una suposada funció civil ara que caldrà retallar pressupostos, practicar una simulació d’un estat d’excepció amb la vista posada a Catalunya i Euskal Herria i atemorir la població sobre qualsevol esclat social. Mentrestant Espanya es gastarà 2.100 milions en 348 blindats per a l’exèrcit que fabricaran a Madrid, Andalusia; Astúries i País Basc. 650 llocs de treball directes i 1000 indirectes. Però Nissan plegarà de Barcelona per anar-se’n cap a Renault perquè l’estat francès hi ha posat milers de milions a sobre i l’estat espanyol cap per una fàbrica de Barcelona.

Hem vist també presidint les rodes de premsa la policia i la Guàrdia Civil, tan insòlit com l’exèrcit en comparació amb Europa. Una policia més preocupada d’ensenyar el múscul que de protegir realment. L’episodi de les cassolades massives als carrers d’ultradreta de Madrid amb l’aplaudiment policial, indiquen com el cos té connotacions polítiques evidents.

He vist actuar els gossos de caça de l’extrema dreta que a través d’entitats pantalla sempre porten als jutjats els governs siguin catalanistes o segons ells chavistes, perquè aixecada la llebre la justícia de l’enemic caci. Veurem l’aparell judicial que ha quedat paralitzat per impartir justícia general com continua actiu en relació amb la repressió política i com s’activa només per allò que interessa a la dreta.

Hem vist com un aparell central buidat de competències executives en la majoria de serveis als ciutadans però on el personal central dels ministeris no ha deixat de créixer, és totalment ineficient. Per exemple quan un de cada tres catalans afectats per ERTOS encara NO han cobrat la prestació.

Hem vist com la ideologia jacobina i la seva recentralització sanitària té conseqüències en la mortalitat dels ciutadans i alhora discrimina els més vulnerables que sí que entenen de territoris perquè quin sentit té una renda mínima de subsistència homogènia a tot l’estat quan la variació del cost de la vida pot arribar a més de 30% de distància.

Hem vist la irresponsabilitat congènita de l’estat autonòmic on l’estat recapta i decideix i les autonomies paguen i creuen. I irresponsabilitat quan s’aproven lleis que són incompatibles per manca de pressuposts i especialment perquè l’estat no aporta allà que li toca com seria el cas de la llei de la dependència on l’Estat mai ha contribuït amb els 700 milions d'euros que li corresponen

Hem vist com l’estat és una prolongació de l’oligarquia financera i mediàtica quan injecta a la vena milions a les grans empreses de comunicació de l’estat. O quan no prohibeix els ajuts a empreses amb seus a paradisos fiscals com han fet altres estats europeus. O quan dona suport després del rescat bancari, al rescat de les grans empreses que farà el Banc Central Europeu entre elles Repsol i Naturgy que han repartit abundosos dividends entre els seus accionistes.

Hem vist les vergonyes de l’Estat i del règim. I hem vist fins a quin punt els partits que governen estan abduïts per l’estat profund. Fins i tot Podemos. I la paradoxa que aquesta submissió no els defensa dels atacs cruels i virulents de la dreta post i neofranquista que veiem als carrers i als Parlaments.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor