Una família ha denunciat públicament que l'Hospital del Sureste, situat a Arganda del Rey (Madrid), va denegar l'ingrés i fins i tot un respirador a una dona gran procedent d'una residència de per la seva edat i grau de dependència que va acabar morint.
Es tracta del cas d'Emilia, de 86 anys, i del seu marit Juan, de 82. Tots dos vivien a la residència Geriatel de Rivas-Vaciamadrid, un centre que el 4 d'abril va ser intervingut per la Comunitat de Madrid per l'alt nombre de morts. La família de la víctima no té queixes del tracte d'aquest geriàtric, però sí de l'hospital.
Segons ha explicat a Europa Press la seva filla, el seu pare va emmalaltir amb símptomes de virus el 19 de març. Una ambulància el va traslladar a l'hospital d'Henares i un cop allà li van realitzar les proves durant sis hores abans d'ingressar-lo. Dos dies després va començar a manifestar símptomes Emilia, la seva dona.
Però llavors, segons la denunciant, l'hospital ja no acceptava trasllats des de la residència: "Vaig anar cap allà i la vaig portar amb el meu cotxe a l'hospital. Quan vaig arribar em van dir que la meva mare no tenia dret a un respirador perquè era major de 70 anys i per les seves patologies. Només li van fer una radiografia de tòrax i no li van posar ni una via. li van donar una ulleres amb oxigen i la van enviar a un box. a mi em van fer fora a les dues hores; l'hospital era un caos" , ha relatat.
El dia 24, un responsable de l'hospital va trucar a la família per comunicar-li la seva intenció de donar l'alta Emilia i Juan tot i que la residència els havia comunicat que no acceptaven de tornada malalts de coronavirus. Llavors, la seva filla va començar moure's fins a arribar a l'alcalde de Rivas, Pedro del Cura, que va aconseguir que els seus pares continuessin a l'hospital una setmana més.
Tots dos van ser donats d'alta el 30 de març, "tot i que no estaven del tot bé i sense posar-se en contacte amb la família". Van ser enviats directament a Geriatrel de Rivas, que ja tenia adequada la residència per a contagiats de coronavirus. Tres dies després, a Emilia li va tornar la febre, per la qual cosa van intentar traslladar-la de nou sense èxit a l'hospital del Sureste.
Per això, van començar a donar-li morfina, i la dona va morir la matinada del 3 d'abril. "Jo ja no podia portar-la de nou en el meu cotxe a l'hospital perquè depenia constantment d'una bombona d'oxigen i podia morir-se en el camí", lamenta la seva filla. L'anciana va ser incinerada a la matinada el 14 d'abril al tanatori de San Fernando d'Henares.
Joan, en canvi, va aconseguir doblegar la malaltia tot i que el fet de veure morir la seva dona i no poder-se'n acomiadar el va afectar psicològicament i va arribar a amenaçar de suïcidar-se. Per això, la família va decidir traslladar-lo a casa, on s'ha recuperat totalment de la malaltia. "El meu pare no podia passar el dol tot el dia entre quatre parets sense poder sortir", ha explicat la seva filla.
Els seus familiars no van tenir en cap moment por de contraure la malaltia per tenir-lo a casa seva. "M'era igual. Ja havia perdut la meva mare i no volia perdre'l també a ell. S'ha recuperat i a finals d'abril va donar negatiu de coronavirus", assegura la denunciant, que es posarà en contacte amb la Plataforma d'Afectats per la pandèmia perquè arribin als tribunals aquest i altres casos similars de denegació d'hospitalització d'usuaris de residències en el pic de la pandèmia.
Aquesta plataforma ja ha presentat una demanda judicial contra l'Hospital Infanta Cristina de Parla pels suposats delictes d'homicidi imprudent i d'omissió del deure de socors, després de fer públic un document del 25 de març en el qual es donaven ordres de rebutjar gent gran amb símptomes de coronavirus.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
