Abans no arribi el moment decisiu en què sabrem si Donald Trump continua sent el president dels Estats Units, ell ha començat la que, per ara, és la seva última croada, i que té una molt principal manifestació en el recent decret sobre atribució de responsabilitat a les xarxes socials pels continguts que s'hi manifestin; una norma mig amagada darrere l'escàndol generat per la mort de George Floyd a mans d'un policia, que captada per un privat ha fet la volta al món.
Primer Trump va vilipendiar els mitjans de comunicació als que tradicionalment s'ha considerat màxim exponent de la llibertat de premsa nord-americana, potser més mite que realitat, però en tot cas mite àmpliament compartit i convenientment difós per la seva indústria cinematogràfica. Ara l'emprèn contra aquells altres mitjans, molt més informals i difusos, que en el seu moment van ser eina prou important (tot i que titllada de democràticament dubtosa) per a la seva arribada a la Casa Blanca.
La qüestió no és, jurídicament parlant, menor si, com tot apunta, el decret que regula la dita responsabilitat de la xarxa en relació amb els missatges falsos que hi puguin contenir significa carregar sobre el medi un deure que va més enllà del tradicional compromís amb la veracitat que s'exigeix en el periodisme "clàssic".
Algú podria dir que les xarxes socials no són periodisme, ni clàssic, ni modern, però potser per això és encara més urgent definir el quàntum d'implicació que pot adquirir el vehicle (el medi) amb la correcció del passatger (qui parla). Perquè de la mateixa manera que ja va passar amb els cercadors de notícies, que s'acaben convertint en replicants de les que surten en els mitjans de comunicació tradicionals, en les xarxes socials passa quelcom semblant, afegint-hi el totum revolutum de les manifestacions de llibertat d'expressió i dades aportades per particulars, més o menys informats, més o menys ignorants de la matèria en qüestió, amb més o menys malícia afegida.
La qüestió però, és no deixar de ser contínuament davant del focus. Com amb el cas Floyd, que parlin d'ell sembla ser per a Trump la prioritat. Una part de la població el pot veure com un coratjós creuat, que ja se sap que en això, com en tantes altres coses, no tothom pensa el mateix. D'aquí poc sabrem quina és majoritària entre els votants d'aquell país. Crec que Pedro Sánchez i Quim Torra en prendran bona nota, tot i l'error de confondre el sentir europeu i el d'aquell occident tan extrem.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Montserrat Nebrera
,