El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies destinarà 1,4 milions d'euros a fomentar la contractació de 1.000 treballadores de les cures i la llar en situació administrativa irregular. L'import de l'ajut serà l'equivalent a la contribució de l'ocupador en impostos i seguretat social, és a dir, de 2.685 euros, si el contracte és pel Salari Mínim Interprofessional (SMI) un any.
Amb aquesta bonificació "no hi haurà excuses" per a no contractar les persones sense papers i que treballen en l'economia submergida, ha dit el conseller Chakir El Homrani, en una visita a l'Equip d'Atenció i Mediació Intercultural Sociosanitaria (EAMISS), que ajuda els 8.000 membres de la comunitat filipina que viuen a Raval de Barcelona.
La presidenta de l'associació, Jossie Rocafort, ha assegurat que un miler de dones de la comunitat es troben en situació irregular i tenen moltes dificultats per aconseguir un contracte estable per iniciar el tràmit d'arrelament. "Hi ha moltes dones en situació irregular a Barcelona i no els és gens fàcil trobar un contracte de 40 hores a la setmana. L'ajuda serà una bona oportunitat per regularitzar la situació", ha dit.
Amb aquesta actuació, el Departament espera "garantir drets", lluitar contra l'economia submergida, i regularitzar la situació de les dones migrades que treballen en les cures i a la llar, el col·lectiu "més invisible" de la crisi econòmica, segons el conseller. El titular de Treball ha defensat que aquesta és una política "completament nova" treballada amb sindicats i entitats que ajuden a dones migrants.
Altres ajudes
La línia d'ajuts per fomentar la contractació forma part d'un paquet de mesures que també inclou 200.000 euros al foment de l'autoocupació i el treball cooperatiu per accedir a l'arrelament, és a dir, ajudar a la constitució de cooperatives entre treballadores de les cures que facin contractacions de regularització, i a aquelles persones que regularitzin la seva situació a través de l'autoocupació. "La immigració és emprenedora per definició", ha assegurat El Homrani.
També es dedicaran 300.000 euros al suport jurídic i difusió de l'arrelament social com a via de contractació de persones en situació irregular i 300.000 més en ajudes a la formació ocupacional per treballadores de les cures, que permeti accedir als contractes.
D'altra banda, el Departament preveu ajudes a l'aprenentatge (200.000 euros), ajuts a la formació a famílies migrants per al suport educatiu (430.000 euros) i un pilot de formació en programació TIC (100.000 euros). La conselleria proposarà aquest paquet de mesures a la comissió per a la Reconstrucció Economia de la Generalitat.
Comunitat filipina
Algunes de les comunitats que es veuran beneficiades per aquestes ajudes seran la filipina, que compta amb 25.000 residents a regularitzats a Catalunya, 15.000 dels quals a Barcelona. D'aquests, 8.000 es concentren al barri del Raval, on té la seu l'Equip d'Atenció i Mediació Intercultural Sociosanitària (EAMISS), una associació que assessora en tràmits administratius des de fa tres anys i que ara s'ha transformat en un menjador que serveix entre 200 i 300 àpats al dia a la seu del carrer de la Lluna. L'arribada de la pandèmia ha afectat greument la comunitat filipina, que s'ha quedat "sense res" perquè treballa majoritàriament a l'hostaleria i el servei domèstic, un dels sectors més castigats per l'aturada econòmica, apunta la presidenta de l'entitat.
"No tenim el costum de demanar ajuda a serveis socials però aquesta vegada ens hem quedat sense res perquè vivim al dia, paguem el lloguer i els estalvis que tenim els enviàvem al nostre país. Quan ha arribat la pandèmia ens hem quedat sense res", ha detallat Rocafort. EAMISS ha arribat a un acord amb l'ONG World Central Kitchen i ofereix centenars d'àpats al dia a famílies que ja tenen identificades. "Això no va a menys, cada vegada va a més. No s'acabarà amb l'estat d'alarma", ha lamentat. L'entitat té la intenció d'obrir una cuina per oferir menús de gastronomia filipina amb voluntaris de la comunitat.
Canvis a la llei d'estrangeria
El conseller de Treball ha demanat al govern espanyol que faci com Portugal i Itàlia i regularitzi la situació de les 150.000 persones en situació irregular que depenien de l'economia submergida, i que han sigut els primers que han notat el sotrac econòmic a Catalunya. El Homrani ha reiterat que cal modificar la llei d'estrangeria per flexibilitzar les condicions d'arrelament social que permeti entrar a la regularitat "a la majoria" i facilitar permisos de treball als joves migrants quan arriben als 18 anys. "Toca fer un pas endavant valent i fer un procés de regularització", ha insistit.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
