Congrés dels Diputats

El Congrés fa el primer pas per retirar la immunitat a Laura Borràs

PSOE, PP, Vox i Ciutadans voten a favor del suplicatori, Podem s'absté i JxCat i el PNB hi voten en contra. ERC i Bildu no han votat

per NacióDigital , 18 de juny de 2020 a les 14:19 |
Laura Borràs, al faristol del Congrés | ACN
La Comissió de l'Estatut del Diputat ha votat a favor del suplicatori de Laura Borràs. És el primer pas perquè el Congrés aixequi la immunitat de la diputada de Junts per Catalunya (JxCat) i pugui ser jutjada al Tribunal Suprem pels suposats contractes fraudulents mentre era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El PSOE, el PP, Vox i Ciutadans han votat a favor del suplicatori; JxCat i el PNB, en contra; Podem s'ha abstingut i ERC i Bildu no han votat. La decisió final es prendrà el 25 de juny al ple de la cambra espanyola a porta tancada.

La setmana passada Borràs va comparèixer a la comissió per oposar-se al suplicatori i denunciar el que considera una campanya de persecució en un procediment ple d'irregularitats. El suplicatori que el Suprem va enviar al Congrés incorpora els arguments pels que l'instructor de la causa, el magistrat Eduardo de Porres, que considera que cal jutjar la portaveu de JxCat per suposats delictes de prevaricació, frau a l'administració, malversació de diners públics i falsedat documental.


Tot plegat després que el passat 17 de desembre el Suprem va obrir la causa contra Borràs seguint les actuacions del Jutjat d’Instrucció 9 de Barcelona, a qui la defensa de la portaveu de JxCAT acusa d’iniciar una investigació judicial “prospectiva” amb motivacions polítiques. Aleshores el Suprem va considerar que hi havia motius per seguir la causa contra Borràs perquè els fets descrits pel jutjat de Barcelona “podrien ser constitutius de delictes de prevaricació, frau a l’administració malversació de diners públics i falsedat documental”.

Segons aquesta actuació del Jutjat de Barcelona que el magistrat del Suprem Eduardo de Porres ha fet seva en l’exposició de fets que motiva el suplicatori, entre els anys 2013 i 2017 la ILC va adjudicar 18 contractes menors per un import total de 259.863 euros de manera directa o indirecta a Isaías Herrero Florensa –també encausat-, amb qui Borràs mantenia una relació d’amistat. El Suprem sosté que Borràs i Herrero haurien actuat “de comú acord” per fraccionar de manera il·legal els contractes i falsificar els pressupostos presentats en cada expedient simulant la participació de terceres persones.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació