Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras han proposat aquest dijous que tots els presos polítics passin al tercer grau, un cop ja han transcorregut els sis mesos que preveu la llei des que van ser classificats en segon grau. La decisió s'ha pres per unanimitat i, si la valida el Servei de Classificació de la Generalitat –té un màxim de dos mesos per fer-ho–, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Turull i Raül Romeva podran anar a dormir a casa el cap de setmana. També optaran a deixar els centres penitenciaris actuals i entraran en una llista d'espera per instal·lar-se en centres oberts o bé en pisos tutelats de la Generalitat. El departament de Justícia haurà de validar o revocar ara la proposta de les juntes, que en la majoria dels casos són acceptades –només es fa contraproposta en un 7% dels casos–. Fins avui, els Jordis porten 990 dies empresonats i tota la resta supera els 800 i encara que se'ls acabi concedint el tercer grau continuaran complint condemna.

Si el departament de Justícia valida la classificació en tercer grau, la Fiscalia podria recórrer al jutge de vigilància penitenciària com ja ha fet quan s'ha concedit el 100.2 als presos polítics i l'última paraula en tot cas la tindrà el Tribunal Suprem. Amb la classificació en tercer grau, als presos polítics també se'ls obre la porta de l'article 86.4 del reglament, que permet que els interns no hagin d'anar a dormir a la presó tampoc entre setmana. "No seria d'aplicació immediata", ha advertit el director dels Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Amand Calderó, que també ha assenyalat que, si se'ls acaba aplicant aquest article –"que a Catalunya s'aplica de manera habitual"– se'ls continuarà fent un seguiment "exhaustiu".

Els presos polítics afronten la revisió de grau amb l’aval del 100.2

La notícia s'ha fet pública mentre els presos polítics ja eren als seus respectius llocs de feina o als centres on fan voluntariat. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha sigut el primer a reaccionar-hi a través de Twitter.

Vam fer el que havíem de fer. I segueixo totalment convençut de la legitimitat de la lluita noviolenta i la desobediència civil com a instruments per transformar la societat. Cap tribunal ens impedirà exercir drets fonamentals #LlibertatPresosPolítics #Autodeterminació https://t.co/urKhMwhWnn

— Jordi Cuixart (@jcuixart) July 2, 2020

En un comunicat, Òmnium Cultural ha destacat que el tercer grau no es tracta "de cap privilegi ni benefici: és un dret de tots els presos i una forma més de compliment de la pena". De moment, les vies perquè quedin definitivament en llibertat estan aturades. UGT va anunciar que presentaria la sol·licitud d'indult per a Dolors Bassa; Unides Podem i el PSOE s'havien mostrat partidaris de reformar el delicte de sedició pel qual van ser condemnats els presos polítics, i els principals partits independentistes continuen demanant una amnistia. 

Reunions simultànies per evitar "amenaces"

A les 9 del matí i de manera simultània "per evitar amenaces i coaccions" s'han reunit les tres juntes de tractament per decidir sobre la classificació dels presos. L'anunci l'ha fet a les 11.30 el director dels Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Amand Calderó, que ha demanat que les decisions que han pres aquest dijous les juntes no es facin servir com a "armes llancívoles", ja que "en cap cas" tenen condicionants polítics. "Les juntes fan la seva feina. Són decisions tècniques que, no obstant, tenen conseqüències polítiques", ha subratllat.

Per a Calderó, l'article 72.4 de la llei penitenciària resumeix la situació actual: "No es pot mantenir en un grau inferior a algú que pot estar en un grau superior". Sigui com sigui, el Servei de Classificació de la Generalitat encara no s'ha pronunciat, tot i que el director dels Serveis Penitenciaris ja ha avançat que no trigarà els dos mesos previstos per llei per prendre la decisió. "Aquest cap de setmana encara no podran sortir", s'ha limitat a dir sense especificar els terminis amb què treballa el Govern.

Segons fonts consultades per l'ARA, aquesta mateixa setmana s'ha fet l'avaluació psicològica als presos i els especialistes que els han acompanyat durant els mesos que porten a la presó han acabat de definir el dictamen, que finalment s'ha fet públic aquest dijous al matí. Com va passar amb la primera classificació el desembre passat, ha sigut Calderó qui n'ha donat els detalls, en aquest cas des del pati habilitat a la nova seu de Justícia, a la Zona Franca. En la roda de premsa, a més d'anunciar la proposta de les juntes de tractament, també ha demanat que no es criminalitzi els funcionaris que formen part de les juntes de tractament i que ningú "s'equivoqui d'adversari": "L'execució de la sentència no està sobre la taula de cap conseller ni de cap president. Ningú té cap dubte raonable que si depengués de la Generalitat, mai haurien entrat a la presó".

Principal canvi: els caps de setmana

El tercer grau era una opció més probable per als casos amb una condemna menor com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, apuntaven les fonts, que dubtaven del cas de Joaquim Forn, que va ser condemnat a deu anys i mig de presó, dels quals ja ha complert una quarta part. Finalment ha sigut per a tots. Calderó ha explicat que, tot i que els anys de compliment de la condemna són rellevants per prendre una decisió de canvi de grau, no és imprescindible que els interns hagin complert una quarta part de la condemna. En el cas de Junqueras, Forcadell, Bassa, Romeva i Turull no ho hauran fet fins al febrer de l'any que ve.

De fet, al desembre les juntes de tractament ja havien optat pel segon grau sense unanimitat quan van emetre el seu dictamen, que va acabar validant Justícia al mes de gener. El tercer grau no es podrà aplicar fins que la Generalitat el validi. Un cop ho hagi fet –si el valida–, la Fiscalia el podria recórrer al jutge de vigilància penitenciària –pràctica habitual fins ara amb les sortides programades de la presó– i el cas l'acabaria resolent en última instància el Tribunal Suprem.

Tenint en compte que tots els presos polítics ja poden sortir diàriament de les presons per treballar o fer voluntariat, el principal canvi que tindrien amb el tercer grau arribaria els caps de setmana, ja que podrien anar a dormir a casa seva. Fins ara, només Sànchez i Cuixart, que ja han complert una quarta part de la condemna, han pogut accedir a algun permís penitenciari per no haver de tornar a dormir a la presó.

Classificació inicial

Inicialment les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric van classificar els presos polítics en segon grau, un règim de vida penitenciari que implica el compliment entre reixes de la pena i que amb el temps s’ha anat flexibilitzant. Les presons els han aplicat l’article 100.2 del reglament penitenciari, que permet als presos sortir del centre durant unes hores a la setmana per treballar o fer tasques de voluntariat. I, tot i que la justícia insisteix que no és un grau intermedi cap al tercer, l’absència de problemes amb el 100.2 s'havia convertit en el millor aval per als presos de cara a fer el salt cap al tercer grau, sobretot en el cas dels Jordis, tenint en compte que també han pogut gaudir de permisos penitenciaris.

Els presos polítics, classificats en segon grau

L'efectivitat dels programes de treball i de tractament no és l'únic factor que tenen en compte els equips de tractament abans de fer la proposta per revisar la seva classificació. També hi influeixen altres factors, com ara el comportament dels interns, la seva integració a la vida de la presó o el fet de disposar fora del centre d'una xarxa de suport familiar i social. Per contra, el risc de reincidència o de fuga, així com la gravetat del delicte comès i la durada de la pena imposada, poden pesar a l'hora de decidir mantenir els presos en segon grau. En el cas dels Jordis, el Suprem els va imposar nou anys de presó. El 16 d’octubre ja hauran complert un terç de la condemna entre reixes. La resta de penes oscil·len entre els deu anys i mig de presó de Joaquim Forn i Josep Rull i els més de 13 imposats a Oriol Junqueras. Tot i això, les fonts consultades asseguren a l’ARA que, si bé la durada de les penes és un factor a tenir en compte, no és determinant. 

Un llarg procés de revisió amb final al Suprem

La classificació de qualsevol pres que compleix condemna a Catalunya es revisa cada sis mesos. L'equip multidisciplinari que treballa diàriament amb els interns a les presons fa una proposta a la junta de tractament de la presó. En cas que tots dos optin per mantenir les condicions del pres, el mateix centre les prorroga. Però si es decideix que ha d'avançar cap a un règim de semillibertat, aleshores la junta de tractament redacta una nova proposta que eleva al Servei de Classificació Penitenciària de la Generalitat. Com que la primera avaluació de la classificació dels presos va ser el 9 de gener, aquesta proposta havia d'arribar abans d'aquest 9 de juliol.

Ara el Servei de Classificació Penitenciària de la Generalitat té dos mesos per emetre una resolució avalant la decisió de les juntes o modificant-la, tot i que, segons fonts judicials consultades per l'ARA, aquest procés acostuma a trigar entre dues i tres setmanes. Només en un 5% dels casos el servei discrepa de la proposta de la junta. La seva resolució és d’execució immediata. Si la Fiscalia o els mateixos presos en discrepen, poden recórrer primer al jutjat de vigilància penitenciaria i, després, al Tribunal Suprem.

Segons les fonts consultades, en la majoria dels casos els jutjats avalen la resolució de la Generalitat. L’any 2018 el jutjat que va oposar-s’hi més cops va rebutjar un 36% de les classificacions, i el que menys, un 5%. Fins ara tots els jutges de vigilància penitenciària han avalat els 100.2 dels presos, però el de Lleida va decidir elevar el cas de Carme Forcadell al Suprem perquè decideixi si es tracta “d’un tercer grau encobert”, com diu la Fiscalia. De moment, l'alt tribunal espanyol demanarà a la Fiscalia que es posicioni sobre el 100.2 de Forcadell abans de decidir res.

El Suprem demanarà a la Fiscalia que es pronunciï primer sobre les sortides de Forcadell de la presó