"Les empreses que interpretin bé el gir que s'està donant cap a l'economia verda i la descarbonització tindran una oportunitat"
- Jo utilitzo un triangle, que espero que no sigui el de les Bermudes, en el qual s'hi barregen diversos elements. Si ens posem el barret de ciutadans, hi ha coses que hem de fer per necessitat, en un context d'emergència climàtica, i ara també d'emergència sanitària. Un segon element, si ens posem el barret de l'ètica i d'Immanuel Kant, seria apel·lar a la responsabilitat. El concepte de responsabilitat social de l'empresa ve d'aquí i haurem de modificar determinats paràmetres de la nostra manera d'actuar. I un tercer element seria el de l'oportunitat, i aquí apel·laria a Adam Smith. Aquelles empreses que interpretin bé aquest canvi de paradigma que s'està donant i que vegin que aquest gir que s'està donant cap a l'economia verda i la descarbonització, tindran una oportunitat.
- Algun exemple concret d'això que diu?
- El que hem vist a Nissan. Acaba d'aparèixer un informe a Bloomberg sobre els treballadors que responen al model d'indústria clàssica a l'estat espanyol que podrien perdre la feina perquè tot el sector s'està ja reconvertint de manera accelerada cap al cotxe elèctric.
- El PIB ha de deixar de ser el factor essencial del benestar d'un país?
- Evident. Fa poc, a iniciativa de la Cambra de Barcelona, vam tenir una trobada sobre el nou model econòmic, i va aparèixer aquesta idea. El PIB és un indicador per mesurar diverses dades econòmiques, però avui economistes i científics socials el consideren superat. L'ONU utilitza l'índex de desenvolupament humà que afegeix moltes més dades per avaluar la prosperitat de les nacions, des de la mortalitat infantil a nivells educatius i d'alfabetització o integració de la dona en el mercat de treball.
"Els millors lideratges contra el coronavirus han coincidit amb dones governant, des d'Alemanya a Nova Zelanda i Taiwan"
- He publicat recentment un article sobre la Covid-19 i la geopolítica on faig referència al fet que així que acabi la pandèmia, es farà un primer balanç de guanyadors i perdedors pel que fa a països, i de com s'ha liderat en aquesta crisi. Ja tenim algunes dades. Un informe de la Sofia Rodríguez, economista en cap del Banc Sabadell, assenyala que hi ha un centenar de països que encara no havien pagat els deutes de la crisi anterior i que amb la pandèmia han quedat fora de joc. En els països més desenvolupats, hem vist casos com els EUA, Mèxic o el Brasil, que ho han fet de manera desastrosa. D'altres, com Espanya o França, han utilitzat un model de lideratge molt jacobí i centralista. La paraula era "jo coordino", és a dir, jo tinc les competències i dono consignes. En canvi, hem vist com la cancellera Merkel ha fet una tasca de cooperació i col·laboració amb els landers.
- S'han especificat aquí dos models diferents de lideratge i gestió?
- La cooperació implica escoltar i negociar amb els altres. El model alemany ha estat molt més reeixit, tant des del punt de vista de l'èxit de resultats com del grau de legitimitat. Afegiria dos elements més: alguns estats, especialment asiàtics, com Corea del Sud o Taiwan, ho han fet millor perquè prèviament ja havien patit altres pandèmies. I un altre: hi ha estudis fets per The Guardian i Bloomberg que demostren que els millors lideratges han coincidit amb dones. No només Angela Merkel, sinó també les líders de Taiwan, Nova Zelanda, Finlàndia o Islàndia.
- En què han estat millors?
- Han sabut desenvolupar un treball d'equip més eficient i han sabut comunicar millor amb la ciutadania en temes com la incertesa o la por. En el cas de Merkel, es tracta d'una física important que entenia perfectament com evolucionava una pandèmia. Mentre que els noms clàssics com Xi Jinping, no cal dir Donald Trump, que ha fet una gestió catastròfica, o fins i tot Macron, queden enrere. Entre els homes que queden millor parats hi ha el canadenc Justin Trudeau. Aquí hi ha un camí preciós per investigar.
"Tenia clar que l'ètica no és el que fan els departaments d'ètica, sinó que és allà fora, als carrers, a les empreses i a la societat"
- Què fa un filòsof de l'ètica en una escola de negocis?
- Doncs és una bona pregunta. Vaig fer la tesi doctoral sobre temes de filosofia política i ètica, i el que tenia clar que l'ètica no és el que fan els departaments d'ètica, sinó que l'ètica és allà fora, als carrers, a les empreses i a la societat. tenia clar que no volia dedicar-me a explicar ètica en una facultat de filosofia i que preferia contribuir a modificar la conducta de les persones. Que vol dir treballar per tenir millors professionals, millors directius i millors vides. Quan em van proposar contractar-me, jo els vaig dir que era filòsof. "Per això et volem contractar", em van dir, i em va semblar un desafiament en tota regla. Es tractava de no desvincular el pensament de l'acció.
- Aquesta crisi haurà servit per alguna cosa?
- Com que no ha passat tant de temps respecte de l'anterior, que va ser la crisi de Lehman Brothers del 2008, veient les conseqüències econòmiques i socials de continuar fent el mateix, l'actual xoc ens agafa prou memoritzats per veure que tenim una ocasió única per dissenyar un model de reactivació econòmica que ajudi no només a generar nova prosperitat, nous llocs de treball, sinó que també incorpori el que hem anat dient, una transició energètica i una economia verda. La Unió Europea, l'ONU, el FMI i el Banc Central hauran de destinar milions i milions a la reactivació econòmica. Ara tenim la possibilitat de fer-ho més bé, que vol dir ajudar les empreses i els treballadors, que ho necessitem, però vinculant-lo al paradigma del model econòmic i ecològic de la propera dècada. Per bé o per mal, tenim un marge de temps de deu anys. La partida sobre el nostre futur es jugarà en els propers deu anys.
"Contra la pandèmia trobarem una vacuna, però no hi haurà vacuna contra el canvi climàtic"
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.