La vacuna d'Oxford contra el coronavirus s'accelera amb els assajos en humans

La vacuna que està desenvolupant la Universitat d'Oxford, considerada la més avançada per part de l'OMS, ha obtingut resultats molt prometedors en el seu primer assaig en humans. Tal com ha informat l'equip científic, que parla d'"importants avenços", genera anticossos i és "segura".

Les mostres que s'han extret dels voluntaris que han provat el nou fàrmac mostren com aquesta nova vacuna estima el cos humà a produir anticossos i cèl·lules T -que tenen el paper central en la resposta immune de l'organisme humà-. Segons els primers resultats, proporcionaria "una doble protecció" contra el virus. L'equip lluita perquè estigui disponible com més aviat millor -s'ha arribat a parlar, fins i tot, de finals d'estiu- tot i que asseguren que "ningú pot posar dates definitives".


La vacuna es basa en una versió debilitada del refredat comú que provoca infeccions en els ximpanzés, a més de contenir material genètic de la proteïna que forma part del SARS-CoV-2, la malaltia que provoca el coronavirus.

"Les dades de la fase I/II de la nostra vacuna contra el coronavirus mostren que no va provocar cap reacció inesperada i va tenir un perfil de seguretat similar al de les vacunes anteriors d'aquest tipus. Les respostes immunològiques observades després de la vacunació estan en línia amb el que els estudis anteriors en animals han demostrat, que estan associades amb la protecció contra el virus, encara que hem de continuar amb el nostre rigorós programa d'assajos clínics per a confirmar-ho en els éssers humans", explica Andrew Pollard, investigador cap de l'Assaig de Vacunes d'Oxford i coautor de l'estudi.

Els investigadors van observar una resposta immunològica més forta en els 10 participants que van rebre dues dosis de la vacuna, la qual cosa indica que aquesta podria ser una bona estratègia per a la vacunació.

Més de 2.000 milions de dosis en marxa

David Carpenter, president del Comitè d'Ètica de la Recerca de Berkshire, que va aprovar el desenvolupament d'aquest experiment a la Universitat d'Oxford, ha afirmat al Telegraph que l'equip de vacunes està "absolutament per bon camí".

Tot i això, Carpenter assenyala que no es pot marcar "una data definitiva", ja que "les coses podrien anar malament". El setembre és l'objectiu principal i per això han establert un acord amb l'empresa farmacèutica AstraZeneca. La firma ha arribat a acords per subministrar al voltant de dos mil milions de dosis a tot el món, tot i reconèixer que encara no està segura que funcionarà la vacuna.

El mateix conseller delegat de la companyia farmacèutica va dir el mes passat que s’havien d’acabar els primers assajos i que s’havia iniciat una prova de la fase tres que permetrà donar la vacuna a milers de persones perquè es pugui provar d’eficàcia i seguretat.

En el cas que la vacuna sigui efectiva, des d'AstraZeneca asseguren que se subministrarà als més vulnerables: gent gran, treballadors sanitaris, personal hospitalari, tècnics, farmacèutics i altres tipus de metges. Encara no queda clar com es distribuiria arreu del planeta, ja que l'empresa només contempla la vacuna a escala britànica tot i preparar dosis per a bona part del món sencer. Hi ha més de 100 projectes per a aconseguir una cura contra el coronavirus arreu del món, amb més d'una desena en fase molt avançada en diversos països com els Estats Units, la Xina i a Espanya.





​

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor