La intoxicació informativa ha estat una constant des que es va decretar l'estat d'alarma. Massa titulars i informacions inconsistents, matisades amb tants "és possibles" que et mantenen esparverat i a l'aguait com un felí a la caça, amb la diferència que no hi ha cap presa. Potser voldríem acaçar el temps, deixar-lo als ossos, i tornar a començar, però la biologia i la física de moment ens nega esta possibilitat.
El fet és que cada cas positiu de la Covid-19 ha sigut notícia, que la paraula
brot s'ha utilitzat indiscriminadament (tant era si eren tres casos com tres-cents), que les mascaretes han passat de recomanar-se a ser obligatòries sense importar si hi ha distància social o no i nosaltres, presos de la informació les vint-i-quatre hores del dia, ho hem acatat per prevenció, sense donar-nos temps per pensar en la seua conveniència. No seré jo qui diga si les mesures que s'estan prenent tenen sentit o no, ara bé, em pareix criticable l'estat de confusió en el qual estem, induïts, en gran part, pels mitjans de comunicació. Seleccioneu més i millor, si us plau.
És difícil respirar (sense mascareta o amb) en este estat de bombardeig informatiu, però som capaços de trobar solucions (instint de supervivència, suposo, després de tot sí que tenim alguna cosa a caçar, la vida). L'altre dia vaig assistir a un concert de
El diluvi a l'espai La palmera de Tarragona. Tornar als escenaris per al grup, tal com ells mateixos van expressar, era tornar a disposar del "foc que crema el dolor". Assistir a un concert en música en directe per a mi i molts d'altres que estàvem allà també va ser com "un foc que crema el dolor" i, no només això, també va ser un bri d'aire fresc, un instant per respirar.
La sorpresa ha estat veure com davant d'alguns brots a l'àrea metropolitana de Barcelona, la resposta del govern ha inclòs tancar els teatres. Mentre la cultura ens ajuda a respirar, el govern decideix ofegar-la més del que ja ho estava. També ho acatarem, això?
Sempre ens han dit que la informació ens fa menys ignorants, no sempre és així. Si la informació es serveix com a preses ja caçades que no parem d'engolir, llavors no som més savis, sinó que estem guanyant un pes que no ens deixa caminar. Cal processar-la i destriar-la perquè, d'altra forma, acceptarem que ens treguin allò que ens deixa respirar, el foc que ens crema el dolor.
Davant la inconsistència informativa actual, que irremeiablement em fa pensar amb el concepte de
societat líquida de Bauman, més i més cultura, fins fer-la sòlida i indestructible. Si fa falta, defensem-la amb urpes i instints felins. La cultura no només és segura, sinó que ens dona seguretat i estabilitat, dins del marc d'incertesa i canvis en el qual estem.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Maria Mingorance
, La Sénia,