El cinquè capítol sèrie documental "Tortosa davant el coronavirus", a càrrec del fotògraf Santi Martorell per a l'aguaita.cat, s'endinsa avui en un dels Centres d'Atenció Primàrria (CAP) del nostre territori, el CAP El Temple, a Tortosa. Aquí, com en la resta de CAPs del país, es viu en la primera línia de front contra el coronavirus, perquè és en estos espais on primer solen acudir les persones que presenten alguna simptomatologia de la malaltia. Com es viu aquí la pandèmia? Martorell ens ho explica:
"Són les 8:00 al CAP El Temple. Com cada matí, reunió al vestíbul d'entrada. Directrius, novetats, organització, traspàs d'informació, tasques... Descobreixo un altra realitat, diferent a la del Verge de la Cinta i de la Clínica Terres de l’Ebre.
Escoltant les paraules de l'adjunta que presideix la reunió, em ve al cap el tinent Howard Hunter, de la sèrie dels anys 80 'Canción triste de Hill Street', quan acabava les reunions del matí dient allò de: “tengan cuidado ahí fuera”. Crec que explica molt gràficament el repte majúscul que tenen per davant els CAP. Estan especialment exposats pel fet de lluitar cos a cos, en primera línia, “a les trinxeres”, com sento que algú comenta...
M’expliquen tot el que han fet per continuar atenent a la població enmig d’esta pandèmia. És brutal.
S’ha detectat que la Covid-19 pot presentar simptomatologies molt diverses, cosa que dificulta encara més la difícil i ja de per si complexa feina de diagnòstic, tractament i corresponent derivació dels malalts. No tot és febre, tos seca, ofec, cansament generalitzat... Este nou virus del que cada dia se'n sap una mica més, crea en el personal sanitari una incertesa afegida a la qual enfrontar-s'hi.
L'adaptació que han dut a terme tant a nivell d’espais, protocols d’actuació, procediments, autoprotecció, organització i treball diari és... no tinc paraules. Increïble.
Dos membres del personal sanitari atenen i realitzen el cribatge de la gent que va arribant a l'entrada, aplicant els protocols d'actuació corresponents.
A dins, el passadís de les consultes, buides. El silenci, un altre cop el silenci...
Una doctora està en un box fent el seguiment telefònic de pacients, una feina que esdevé primordial en esta nova situació per controlar els símptomes i l’evolució dels malalts a distància.
El personal administratiu treballa sense descans. El telèfon no para, mentre les infermeres de l’entrada els fan arribar la documentació a tramitar que recullen a la gent que hi ha fora, evitant així que entren a l'edifici.
En un altre box es duen a terme les extraccions de sang programades per realitzar analítiques. Em comenten que fins i tot en determinats pacients i per tal d'evitar riscos, l'extracció de sang es du a terme fora a l'entrada, sense que la persona baixe del cotxe.
Una infermera totalment protegida es disposa a visitar una persona que presenta símptomes sospitosos. Aquí també es viu el respecte, el neguit, la preocupació del personal a emportar-se el virus a casa, a no saber si serà avui que algú del personal marxarà “acompanyat”...
Acompanyo l'infermera que es disposa a fer una visita domiciliària. Per precaució, cal equipar-se amb les proteccions abans d'entrar, no sap el que es trobarà...
Quin personal sanitari més valent tenim. Cuidem-los, si-us-plau... “Tengan cuidado ahí fuera”... va per tots".
Aquí podeu veure els altres capítols de la sèrie:
