Rep El Despertador cada matí al teu correu
Carles Puigdemont
ja ha posat en marxa el seu partit. Serà Junts per Catalunya després d'arrabassar-li les sigles al PDECat. Per ara farà camí orgànic amb la Crida i els independents que ja tenia al seu voltant, però sense la formació hereva de Convergència. Sí que hi haurà, però, les seves cares més referencials llevat d'Artur Mas -segueix en silenci- i David Bonvehí. Puigdemont té el partit i el seu lideratge intern és indiscutible. La formació, però, necessita dues coses: guanyar les pròximes eleccions per afermar-se i dissipar dubtes, i tenir un projecte polític.
En aquest segon punt hi ha dos eixos: el nacional i el social. En el nacional Puigdemont no renuncia formalment a la unilateralitat, el "control del territori", i el mandat de l'1-O. Vol presentar-se com qui no s'ha rendit, però té autèntiques dificultats per concretar i ser creïble i espera que siguin el Consell per la República amb el seu full de ruta o l'acord entre partits els que li facilitin les explicacions mentre ell fa un discurs emocional. Ahir va explicar que prepara un nou llibre coral per donar respostes. Veurem.
En l'àmbit social, Junts fa una proposta que té cert risc i que busca el màxim rèdit. Puigdemont competeix amb ERC i la CUP, dues formacions d'esquerres, pel nucli dur del vot independentista. I per això ha d'atreure votant progressista. Desentendre's del PDECat és clau, i també presentar el seu projecte com el centre per no espantar pel camí encara més el votant conservador i de centredreta que tradicionalment feia costat a CiU. "De l'esquerra crítica al centre liberal, de la socialdemocràcia a la democràcia cristiana", deia dissabte Toni Comín obrint al màxim el ventall. Els equilibris en temes com
el decret del lloguer, els concerts a les escoles d'elit o l'impost de successions no seran fàcils. El centre polític (que a Espanya ha enarborat Ciutadans) no és un terreny senzill de conrear ni habitual, més encara en un context polaritzat.
El líder a l'exili sap que la carpeta social serà al damunt la taula i que no se'n podrà escapar. Es debatrà sobre la crisi i com se li dona resposta, a Catalunya i a Espanya. Puigdemont va prometre un centre "no sectari ni excloent", en referència a les actituds antigues i dogmàtiques ("estalinistes" asseguren des del seu entorn) que atribueix a ERC i a la CUP. I Junqueras, que vol enfortir el seu partit des de l'espai de l'esquerra nacional que va dibuixar i omplir de contingut Josep-Lluís Carod-Rovira fa vint anys, burxava donant
la benvinguda a la nova formació "de centredreta". Sobre les relacions entre uns i altres (i el futur dels dos líders) n'he escrit
aquesta opinió.
Puigdemont va comparèixer ahir a TV3 amb bon to i conciliador amb el seu principal rival, de qui fins i tot va dir que hi parlava més que amb Torra, que sembla que només voldria convocar ja les eleccions.
La pandèmia, però, ho complica i endarrereix tot. A Junts volen resoldre la seva situació interna, acabat el procés de fundació i després fer eleccions. L'avenç de la Covid-19 els facilita ara endarrerir el calendari de Torra,
que aquest matí pot presentar noves mesures per
frenar l'expansió del virus.
Avui no et perdis
» Pressió sobre Torra perquè ajorni la convocatòria immediata d'eleccions; per Oriol March.
» Fil directe: «Eleccions, quan?»; per Germà Capdevila.
» L'autoesmena de JxCat deixa en suspens la regulació dels lloguers; per Andreu Merino.
» Opinió: «L'habitatge o el mercat: és fàcil»; per Eulàlia Reguant.
» Puigdemont ja disposa del partit a mida per lluitar l'hegemonia; per Oriol March.
» Poble Lliure creu prioritari "teixir una unitat d'acció" de l'independentisme els pròxims mesos.
» Entrevista a Enric Juliana: «El mentrestant durarà anys i qui el gestioni de manera intel·ligent guanyarà la partida»; per Pep Martí.
» Entrevista a Antoni Bassas: «TV3 no s'inventa Catalunya, és Catalunya que s'inventa TV3»; per Joan Serra Carné.
» #els50noms: Antoni Vila Casas, filantrop i independentista; per Miquel Macià i Pep Martí.
» Mapes | Els focus de coronavirus creixen ràpidament: de 52 a 89 en quatre dies; per Roger Tugas.
» Opinió: «Viatge pandèmic a Munic»; per Martí Anglada.
» Anàlisi: La setmana horrible de Trump; per Ferran Fernández Pintó.
»
Mor Lluís Serrahima, un dels pares de la Nova Cançó; per Àlvar Llobet.
El passadís
Els partits d'al·luvió solen tenir crisis de creixement. Li va passar a Podem, que encara les paga a les urnes i amb l'escissió de Més País, la plataforma d'Íñigo Errejón, i ara li pot passar també a Vox. M'expliquen que
Santiago Abascal i el seu nucli de dirigents afins estan aquests dies preocupats. Per ara no han tingut grans contradiccions, però sí hi ha tensions internes a la formació ultra. Avui, a Madrid, es presenta TÚpatria, una escissió de Vox que es presenta com a més moderada, que pel que sembla no tindria problema per fer de crossa del PP i que assegura comptar amb un important dirigent estatal de la formació. Veurem quin recorregut té.
Vist i llegit
Tots esperem que, més aviat que tard, arribi la vacuna contra la Covid-19. Per prevenir-lo o per
convertir-lo en un simple refredat. Hi veiem també una forma de treure's del damunt les feixugues limitacions que ha implicat pel sistema de vida que teníem establert.
Xavier Casanovas, un matemàtic vinculat al centre d'estudis dels jesuïtes, Cristianisme i Justícia, escriu
al bloc de l'entitat un article que fa pensar, "Com si la vacuna no fos possible". Apunta que algunes de les limitacions i canvi de model són necessàries passi el que passi amb la vacuna. "Visquem doncs com si la vacuna no fos possible i comencem ja a respondre'ns tantes preguntes pendents", diu.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1990, fa 30 anys, es deixava de fabricar el 2CV, el popular utilitari, i també furgoneta, de la marca Citroën conegut com el
Dos Cavalls, que amb la seva versatilitat, baix manteniment i preu i treballada suspensió va ser pensat per motoritzar la França rural.
Aquí podreu saber més d'aquesta icona de la segona part del segle XX de la qual se'n van vendre més de cinc milions d'unitats.
L'aniversari
El 27 de juliol de l'any 1936 va néixer a Barcelona, la ciutat on va morir l'any 2011, l'historiador
Josep Termes, referència en l'estudi del moviment obrer català dels segles XIX i XX. Termes, docent a la UB primer i a la UPF després, va ser qui amb més èxit va teoritzar sobre les arrels populars del catalanisme contraposant les seves tesis a les d'altres acadèmics com ara Jordi Solé Tura, que en va defensar l'origen exclusivament burgès. Va anar, per tant, a contracorrent. Termes, vinculat familiarment a la Fatarella, va militar al PSUC. El 1988 Josep Maria Espinàs li va fer
aquesta entrevista al programa
Identitats de TV3.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per