Rep El Despertador cada matí al teu correu
Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i Josep Rull ho havien avisat aquests dies. Tenien una sospita fonamentada que la justícia espanyola, ja fos la jutge de vigilància penitenciària o el Tribunal Suprem, acabaria amb el tercer grau i amb l'aplicació de l'article 100.2, que fins ara els ha permès sortir a treballar. La Fiscalia, que orgànicament depèn del govern espanyol, que la pot instar a actuar en un sentit o un altre, va recórrer contra el que considera uns "beneficis" poc exemplars per uns presos que no han mostrat penediment. Va sol·licitar-ne la suspensió cautelar fins que es resolgui el recurs i
la jutgessa va trigar poques hores a atendre la petició. Els presos polítics van tornar ahir al vespre a Lledoners i per ara no en sortiran. La mateixa sort correran Carme Forcadell i Dolors Bassa.
La decisió impacta en un moviment independentista desorientat i en reordenació i en un Govern que ahir mateix donava per fet que no hi havia ja temps material aquest juliol per reunir la taula de diàleg i que està centrat a contenir la pandèmia, que
ha deixat sense temporada d'estiu el sector turístic i que ha provocat
que les xifres de l'atur s'enfilin de nou.
La decisió de la jutge deixa ben clar que són presos polítics. Els que els en neguen la condició afirmen que Espanya és una democràcia plena i reconeguda. Però no poden negar, i cada moviment rellevant del poder judicial els despulla de raons, que el tractament que reben els consellers, Forcadell i els Jordis està clarament condicionat per la seva posició política. I que la suposada alarma que crea la seva llibertat
no la creen els assassinats d’immigrants al Tarajal.
Tot plegat posa en un problema (i gros) a ERC. Els republicans van apostar, després de la victòria electoral de Pedro Sánchez i el seu pacte amb Podem, pel diàleg amb l'Estat. Agradi més o menys, és amb l'altra part amb qui has de parlar per resoldre el conflicte. I això es va traduir en una taula de diàleg que
ahir Pere Aragonès avisava que no es pot practicar si no és com a mínim per l'amnistia. La decisió de la justícia, instada per la Fiscalia, carrega altre cop de raons els dirigents de Junts, que des del primer moment han esperat el fracàs de la iniciativa dels seus socis i que havien aterrat a les reunions arrossegant els peus.
Perjudica políticament els republicans i els llastra electoralment perquè difícilment Junqueras podrà participar en la campanya amb normalitat tal com pretenia fer a la tardor si mantenia el tercer grau. Junqueras deia ahir que els tancaven de nou perquè l'Estat els té "por" i perquè a les urnes "no són capaços de guanyar a l'independentisme". Potser té raó, però atesos els incompliments de Sánchez, que es va comprometre a dialogar i a desjudicialitzar el conflicte, ara son inajornables gestos contundents i
no només els laments de rigor de Pablo Iglesias. Altrament, més aviat que tard Junqueras haurà de rectificar l'estratègia perquè sembla difícil fer entendre, en un context de dura competència amb Puigdemont, la complexitat de tot plegat i que l'alternativa és pitjor. En tot cas ho haurà de fer des de Lledoners.
Aquesta és l'última setmana del Despertador. Us demano un favor després d'aquests mesos que han estat personalment durs però professionalment gratificants per nosaltres: feu-me arribar els vostres comentaris. Què us agrada, què no, què trobeu a faltar... massa enllaços o pocs, us estan bé les efemèrides i els aniversaris, us fa servei l'article que recomano, quins assumptes voldríeu que abordés i ara no tracto? I si voleu
fer costat al nostre projecte periodístic, ja ho sabeu:
feu-vos subscriptors de
NacióDigital o feu córrer el butlletí entre els vostres contactes perquè s'hi donin d'alta. Em podeu fer arribar els comentaris contestant el correu o escrivint a
eldespertador@naciodigital.cat.
Avui no et perdis
» La Fiscalia fulmina el tercer grau i deixa el diàleg en entredit; per Bernat Surroca.
» Fil directe: «Sensació d'impunitat»; per Germà Capdevila.
» Cuixart, abans de tornar a la presó: «Desobeïu tantes lleis injustes com siguin necessàries».
» Torra adverteix l'Estat: «Per dialogar cal aturar les hostilitats contra l'independentisme».
» Aragonès posa com a condició l'amnistia per mantenir el diàleg.
» Entrevista a Ibrahim i Charaf: «No esperàvem que el Govern demanés presó per a nosaltres»; per Andreu Merino.
» Els Mossos es reorganitzen per reduir la conflictivitat en les seves actuacions; per Bernat Surroca.
» Salut només decretarà confinament total si hi ha risc de col·lapse a les UCI; per Andreu Merino.
» Crònica | L'absència de turistes, última estocada per a Salou en un estiu perdut; per Josep Maria Llauradó.
» Opinió: «Política de Harley-Davidson»; per Joan Foguet.
» Grífols estrena els primers medicaments específics per tractar el coronavirus; per Sergi Baixas.
» Laura Rosel serà la substituta de Mònica Terribas a «El Matí de Catalunya Ràdio».
» Opinió: «El poder de prescripció»; per Joan Manuel Tresserras.
El passadís
El darrer document d'opinió del Cercle d'Economia ha servit per apaivagar les tensions que s'havien produït darrerament en l'entitat. La junta de Javier Faus s'havia curat en salut després de moltes crítiques de socis veterans que trobaven a faltar un pronunciament estès del Cercle sobre el moment polític i la crisi pandèmica. Faus, a qui s'havia acusat de personalisme, ha decidit crear un equip dins de la junta encarregat de consensuar els documents que elabori l'entitat.
El text de la setmana passada ha agradat totes les sensibilitats de la casa. Entre els expresidents (Mas Canti, Anton Costas, Juan José Brugera o Pedro Fontana) ha caigut molt bé les referències que es fan a pronunciaments anteriors del fòrum econòmic, com la defensa del corredor mediterrani. Entre els socis més conservadors, ha agradat la crítica a la "paràlisi" de la política catalana. Entre els més catalanistes, s'ha elogiat la crítica a la recentralització que fa la junta de Faus i la necessitat que Catalunya planti cara a un Madrid que està prenent el lideratge econòmic.
Vist i llegit
Un dels grans debats a la premsa, més encara arran de la irrupció de Vox, que d'aquí a poc temps pot ser també al Parlament, és com tractem l'extrema dreta. Com se'ls qualifica i de quina forma els donem veu als mitjans. Sobre això escriu en
aquest punyent article Gerardo Tecé a
Ctxt.es arran de les agressions i persecucions de membres de l'extrema dreta contra dirigents de formacions d'esquerres. Ell aposta per titllar-los de "feixistes".
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1981 l'hereu a la corona britànica i
príncep de Gal·les, Carles, es va casar a Londres amb una noia de només 20 anys, Diana Spencer, considerada una "plebea" i que es va convertir en la princesa del poble. El matrimoni va ser convuls i ple d'infidelitats malgrat que van tenir dos fills, Guillem i Enric. El matrimoni es va acabar separant. Carles, que encara espera heretar el tron, s'ha casat i conviu amb Camilla Parker Bowles, i Diana va començar una relació amb el milionari Dody Al-Fayed fins que va morir en un accident de cotxe a París el 1997. El fet va commocionar la societat britànica i va obligar la freda institució monàrquica a reaccionar.
Aquí el parlament que va dirigir la reina al país.
L'aniversari
El 29 de juliol de 1356 va néixer a Perpinyà, al Rosselló,
el rei Martí l'Humà, darrer monarca de la dinastia de Barcelona. Va morir a Barcelona el 1410 i cap dels seus fills li va sobreviure. El darrer, Martí el Jove, havia tingut un fill amb la seva amant. El rei no va poder nomenar hereu de la corona el seu nét bastard, Frederic de Luna, i els nobles van rebutjar-lo al Compromís de Casp l'any 1.412, que va fer rei a Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmares i que només va regnar quatre anys. Martí l'Humà va ser un rei profundament religiós i poc amant dels conflictes i les guerres.
Així explicava el popular Dragui a la
Història de Catalunya de TV3 el debat a Casp.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per