Rep El Despertador cada matí al teu correu
El PDECat reuneix avui el seu consell nacional. Ho farà de forma telemàtica i després que
Carles Puigdemont hagi posat en marxa el seu partit, que estarà plenament constituït i a punt per a les eleccions a principis d'octubre. En un espai on tots els actors han defensat en els darrers anys la unitat amb més o menys convicció, ningú vol aparèixer com el que tira el barret al foc i es resigna a la fractura. Així, i malgrat que semblava que tot quedaria resolt abans, res està trencat del tot malgrat que l'un ha començat a fer el camí sense l'altre. Es negocia i hi ha contactes, i per això el consell nacional d'avui no serà definitiu i no s'hi votarà res malgrat que el sector del PDECat que vol entregar-lo sense condicions a Puigdemont ho pretenia inicialment.
David Bonvehí informarà els consellers nacionals i escoltarà crítiques, això sí.
A JxCat i el seu nucli dirigent, que ideològicament comanda Jordi Sànchez, se segueix treballant amb l'esquema que en la gènesi de Junts, el partit de Puigdemont, no hi pot haver cap rastre orgànic de Convergència. Seria un "pecat original" que els penjaria una etiqueta, la de postconvergents, que no volen pel passiu que arrossega. Tant li fa que el president a l'exili hi milités sense contradiccions des dels anys vuitanta i també la majoria d'impulsors de Junts, començant pels consellers empresonats, que encara cara no s'han apartat del discurs i la forma de fer del partit que va liderar Jordi Pujol. Entenen, però, que toca una refundació de veres després dels fracassos del PDECat i la Crida.
La distància amb tot el que soni a convergent per sumar noves complicitats necessita ara, per ser creïble, no confluir orgànicament amb el PDECat o humiliar-lo abans d'absorbir-lo. I, contra el que semblava, la direcció postconvergent planta cara i ja li està bé perquè prefereix una aliança a una fusió. Com que totes les parts tenen lògicament contradiccions, Bonvehí ho justifica aferrant-se a una ideologia de la que fins ara mai havien fet bandera i al preu de trencar amb uns presos als quals havia recorregut altres vegades per apagar focs interns.
El cert, però, és que, si bé el pas de dirigents i militants del PDECat a Junts pot ser massiu -ja està sent significatiu-, el nucli dirigent entorn Bonvehí aguanta i alcaldes importants com els d'Igualada, Mollerussa, Reus, Puigcerdà o Tortosa es mantenen fidels. Ara esperen que Artur Mas aparegui en les pròximes hores per insistir en les bondats d'un acord que ell també necessita per no quedar políticament descatalogat. La direcció manté en tensió la negociació amb Junts tot i que és conscient que, si la corda es trenca, és qui més hi té a perdre perquè corre el risc de quedar molt minoritzat a les urnes per l'empenta de Puigdemont. Els espais i drets electorals i els recursos poden ajudar el PDECat, però no li permetran plantar cara i es podria quedar amb l'únic consol que el president a l'exili patís alguna esgarrinxada.
Així les coses, i mentre Puigdemont i els seus afins esperen encara que l'entrada dels militants i càrrecs sense condicions caigui com fruita madura, el PDECat considera que el calendari els ajuda un cop han parat el primer cop. Si el consell nacional d'avui no es descontrola -l'ordre del dia no ho facilita- esperaran que Junts triï direcció (9 d'agost) i insistiran a negociar-ho i formar una coalició electoral. Puigdemont defensa formalment la unitat i per això advocarà per la vella idea d'una "llista de país", aquest cop amb flaire de Consell per la República. Vol que hi siguin Junts, Demòcrates, Poble Lliure, independents i fins i tot ERC. Poble Lliure, però, deixa clar que no ho vol malgrat que tampoc estan del tot còmodes a la CUP actual. I tampoc ERC, a qui a molt estirar se li proposarà de forma retòrica per retreure-li la negativa a sumar-s'hi.
Al president a l'exili li costarà explicar la predisposició a coalitzar-se (i cedir quotes institucionals i acordar programa) amb formacions d'una tradició política diferent i no amb els qui han estat els seus companys de militància durant més de tres dècades. La pluralitat de l'independentisme ajuda a cobrir tot el ventall ideològic i abraçar el màxim i és un valor si després hi ha capacitat d'entendre's. La seva atomització en quatre o cinc grups parlamentaris fruit d'escissions podia fer-lo ingovernable.
Aquesta és l'última setmana del curs amb el Despertador. Us demano un favor després d'aquests mesos que han estat personalment durs però professionalment gratificants per nosaltres: feu-me arribar els vostres comentaris. Què us agrada, què no, què trobeu a faltar... massa enllaços o pocs, us estan bé les efemèrides i els aniversaris, us fa servei l'article que recomano, quins assumptes voldríeu que abordés i ara no tracto? I si voleu
fer costat al nostre projecte periodístic, ja ho sabeu:
feu-vos subscriptors de
NacióDigital o feu córrer el butlletí entre els vostres contactes perquè s'hi donin d'alta. Em podeu fer arribar els comentaris contestant el correu o escrivint a
eldespertador@naciodigital.cat. Gràcies a tots els que m'heu fet arribar comentaris. Els pròxims dies us aniré contestant!
Avui no et perdis
» Entrevista a Jaime Palomera: «Un sector de JxCat ha bloquejat la regulació dels lloguers per pressions immobiliàries»; per Andreu Merino.
» Opinió: «Un independentisme de dretes?»; per Jaume López.
» El tercer grau, suspès: quan podran tornar a sortir els presos polítics?; per Bernat Surroca.
» Sánchez pot ordenar a la Fiscalia que no recorri el tercer grau dels presos?; per Sergi Ambudio i Bernat Surroca.
» Fil directe: «Diàleg? Quin diàleg?»; per Germà Capdevila.
» El Govern desconfina Lleida després de la davallada dels contagis; per Àlvar Llobet.
» El TSJC permet que avui tornin a obrir cinemes, gimnasos i equipaments esportius però manté tancat l'oci nocturn.
» La vacuna més avançada dels EUA contra el coronavirus produeix una immunitat efectiva en animals.
» Altafulla, l'altra cara turística de la moneda, veu bones previsions per a l'agost; per Josep Maria Llauradó.
» Les obres de connexió dels tramvies per la Diagonal començaran a inicis del 2021; per Andreu Merino.
» «Quan el meu fill sigui gran li ensenyaré les notícies de quan em van fer fora de la piscina per alletar‑lo»; per Albert Hernàndez.
El passadís
Els grups parlamentaris al Congrés havien arribat a un "pacte de cavallers" per reduir tant com fos possible la presència de diputats al ple per evitar la transmissió de la Covid. El PSOE, però, s'ho va saltar i ahir es va presentar a l'hemicicle amb tots els seus diputats malgrat que a la tarda es va anunciar que
el nombre de positius segueix creixent i es donava la xifra més alta dels darrers mesos. La raó? Sánchez
havia d'aprovar les mesures econòmiques de reconstrucció i defensar els acords de la darrera cimera europea, que implicaran l'accés a fons europeus en forma d'ajut directe o crèdit.
L'oposició atribuïa la presència imprevista a l'interès del president espanyol per garantir-se aplaudiments.
Vist i llegit
El llibre de Carles Puigdemont explica detalladament com va viure els mesos decisius del procés. També l'octubre de 2017, quan les forces independentistes van descarrilar i no van ser capaces de fer vinculant el mandat de l'1-O. Aquells dies clau, i ja abans, es va recórrer a
Iñigo Urkullu per intentar una mediació davant la dificultat que ja s'intuïa per convertir Catalunya en una república. El lehendakari va recollir totes les seves anotacions i impressions i
ho va lliurar a l'arxiu de Poblet, que ara l'ha obert a consulta. A
El Periódico Xabi Barrena i
Gemma Robles han anat de pressa i ja
expliquen el que s'hi diu en aquesta informació. Segons Urkullu, el president català li va demanar ajuda "perquè no volia arribar a la DUI". Les versions i les sensacions no encaixen, però val la pena conèixer-les totes.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1930
va morir un suís que és una figura clau de l'esport català: Joan Gamper. Va ser qui el 1899 va fundar el Futbol Club Barcelona, ja que era aficionat a aquest esport d'origen anglès. Gamper, que era empresari, es va implicar en iniciatives socials i polítiques a Catalunya, on es va establir l'any que es va fundar el principal club esportiu del país.
Així us vam acostar a la seva figura.
L'aniversari
El 30 de juliol de 1941 va néixer a Barcelona l'actriu
Rosa Maria Sardà, una de les més populars de l'escena catalana i espanyola i que
va morir fa unes setmanes de càncer. Era germana del periodista Xavier Sardà i venia d'una família vinculada al món de l'espectacle. Va estar casada amb el músic i productor Josep Maria Mainat, un dels membres de La Trinca. Sardà, que va excel·lir en la comèdia, va començar amb el teatre aficionat al seu barri, Horta, i va rodar desenes de pel·lícules i fet centenars d'obres de teatre. Va rebre nombrosos reconeixements cívics i professionals, entre ells la Creu de Sant Jordi de 1994. El 2017 la va retornar en desacord pel procés sobiranista. El 2016 el cinema català li va concedir el Gaudí d'honor.
Així la van recordar en un especial a Catalunya Ràdio el dia que va morir.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per