Catalunya va tancar el 2019 amb el rècord històric de recollida selectiva. Concretament, un
44,8% dels residus municipals es van separar en origen, una xifra que suposa un increment de quasi el 9% respecte l'any anterior. Per territoris, destaca el cas del Berguedà que s'ha convertit per primera vegada en la comarca que més recicla i, juntament amb Osona, el Priorat i el Moianès, ja superen l'objectiu europeu.
Quart any consecutiu pujant
L'any passat cada català va generar diàriament 1,4 quilos de residus, el que suposa al cap de l'any més de mitja tona per persona. La xifra suposa un petit increment (0,7%), però queda molt per sota del creixement econòmic del PIB (3,4%). "Hem de ser capaços de generar menys i reciclar més. I, sortosament, és la tendència dels darrers anys", explica Josep Maria Tost, director de l'
Agència de Residus de Catalunya.
De fet, la bona notícia és que aquest lleuger augment és el resultat d'una major recollida selectiva. Concretament,
s'ha passat del 41,8% al 44,8%, la xifra més alta de tota la història, fet que suposa 1,8 milions de tones de deixalles.
La recollida selectiva va viure un creixement sostingut fins al 2011 –va arribar al 40,6%-, gràcies al progressiu desplegament dels contenidors verd, blau, groc i marró arreu del territori. Ara bé, en ple escenari de recuperació de la crisi econòmica es va produir un petit retrocés. Els últims quatre anys aquesta tendència positiva s'ha recuperat i l'increment interanual del 2019 –un 8,9%– ha estat el major de la dècada.
Però quin tipus de residus expliquen aquest increment? Les quatre fraccions principals de recollida selectiva han augmentat. Destaca per sobre de tot el paper i el cartró amb un 29,1% més que el 2018. Un augment que s'explica, entre altres, per la disminució del seu preu al mercat que ha fet desaparèixer els furts al contenidor blau. El vidre ha crescut un 6,6% mentre que els envasos lleugers ho han fet un 4,5% i han arribat al seu rècord històric.