«De 30 llibreries on distribuïm, només en cinc volen l'edició de manga en català»

És una editorial jove, però publicant tan sols sis títols a l'any ja s'ha fet un nom al sector del còmic japonès -el manga- a l'estat espanyol. Ooso Comics va estrenar aquest passat mes de juliol la seva nova seu al poble que els va veure néixer: Prades. Olga Resina, fundadora, descarta a NacióDigital marxar a la ciutat, alhora que explica quins problemes s'han trobat pel funcionament del sector.

Els seus únics membres són Olga Resina i Sergio Pérez, una provinent de Cornellà de Llobregat i l'altre de Lleida, que després de conèixer-se de vacances van decidir anys més tard establir-se a Prades. És una empresa familiar que va sorgir arran de la publicació de Supercatalà, un còmic autoeditat que va donar peu a construir el seu propi projecte, inicialment centrat en les obres de l'autor japonès Go Nagai -conegut entre d'altres per haver dibuixat l'any 1972 la sèrie Mazinger Z.

Entre les obres que han publicat hi ha Cutie Honey, Cutie Honey 90's, Dynamic Heroes, Mazinger Angels i Mazinger Otome. Dins l'univers de l'autor, a més, han iniciat una nova línia: figures exclusives del robot Afrodita.
 

- Per què Supercatalà és l'origen de l'editorial?

- Ens venia de gust crear un còmic que seguís l'actualitat amb sentit crític. El que pretenia el personatge del Supercatalà era que fos un heroi quotidià i que qualsevol persona es considerés a si mateix un heroi o heroïna. No ens van convèncer les condicions amb què les editorials ens oferien publicar-lo, no únicament econòmiques sinó que el personatge l'havíem de canviar, l'havíem de fer més infantil. I, llavors, vam decidir fer-ho nosaltres directament.

- I a partir d'aquí sorgeix el segell Ooso Comics.

- Nosaltres funcionem de manera atípica, i cada cop som més editorials així: nosaltres no entrem en la distribució. No hem conegut cap distribuïdora que ens oferís unes condicions mínimes suportables perquè sobrevisqui una editorial petita.

- Últimament s'està parlant molt de la distribució, al sector del manga, especialment per part dels exeditors de MangaLine. Compartiu el seu neguit que no és prou transparent o democràtica?

- Del tot. Jo no sé com estan els altres sectors, però en el nostre és un tauró davant de petits peixets que som les petites editorials. Això ho vam tenir molt clar des del primer dia. Amb el Supercatalà, amb tota la innocència, vam buscar distribuïdors, vam trucar a moltes portes, i vam veure que les condicions no eren bones. Els mateixos distribuïdors ens deien: "Tu pensa que jo he enfonsat moltes petites editorials". Alguns es van sincerar. "Per què? Perquè us demanem molts exemplars per poder escampar-los i després retornen". I aquí hi ha un problema, els temps de pagaments. Vam dir que no passava res, autoedició sí i autodistribució també.
 

- I això des d'un poble com Prades. Veuríeu amb bons ulls un canvi de seu?

- No, som una mica farrucs amb això. Ser a Prades ens implica un sobrecost, ens és més car enviar un paquet, costa que vinguin les agències de missatgeria, però no volem renunciar tampoc a l'estil de vida.

- Quina relació teniu amb el poble? Arran de la vostra creació, els veïns llegeixen més manga?

- Nosaltres estem molt contents de ser a Prades. El Sant Jordi, que el vam passar tots aquí confinats, vam voler tindre un detall, i amb el grup de joves voluntaris que ajudaven la gent gran a fer la compra vam regalar-los manga en català. Ens fa gràcia, perquè segur que no hi ha cap altre poble de Catalunya en què tots els joves hagin llegit un manga en català. Ens faria gràcia que tot aquest jovent fos lector, que es normalitzés el manga. Nosaltres estem a gust, ben acollits i acceptats. I el que veiem és que la gent de Prades ja estan acostumats, però els de fora, des que tenim aquí la seu, se sorprenen que estiguem aquí oberts. No s'esperen trobar a Prades una editorial, el Mazinger Z...

- A més a més, Cabra del Camp (on hi ha una estàtua de Mazinger Z de 10 metres d'alçada) no és gaire lluny.

- Amb el temps podem fer la ruta: els que passin per Cabra, que vinguin a veure aquesta Afrodita que tenim aquí la mar de maca, i que precisament hem fet l'Afrodita perquè el Mazinger està a tot arreu. Aquí tenim un munt de marxandatge de la sèrie i del Go Nagai. Seria un bon tàndem.
 

- Com es treballa amb les botigues?

- El sistema de la distribució està molt ben muntat: moltes vegades la distribuïdora és com una financera. Evidentment, una editorial petita com la nostra no podem ser financeres de ningú, perquè amb prou feines tenim recursos per sobreviure nosaltres. La nostra condició és que no cal fer una comanda molt gran, a partir d'1 o 2 unitats els ho enviem quan veuen que tenen demanda. Això ens implica una gran baixada de possibles llibreries on poder estar. En quines podem ser? A les llibreries en què el seu client insisteix, o bé aquelles llibreries que aposten per ser diferents d'altres. La supervivència de les llibreries és que hi hagi una certa especialització, per això oferim el nostre catàleg perquè no està a tot arreu. Fa que la distribució sigui molt menor, però jo crec que és millor per les llibreries i per nosaltres fer-ho d'aquesta manera. Quins altres camins tenim? Les llibreries que s'animen, i que sempre ens en demanen perquè si no no ho trobes; la venda online; i les fires, cosa que ara no hi és.

- A banda, també heu engegat les pre-orders. Us serveix a l'hora de decidir quants exemplars s'imprimiran?

- Això seria l'ideal, però no funciona així, almenys pel que fa als nostres autors. Nosaltres treballem amb Go Nagai. A les portes que hem tocat, al Japó, estan acostumats a grans editorials i grans volums. Ells volen sí o sí un volum de negoci, independentment de la cura que li posis a l'obra, de com la publiquis. Ells ja cobren directament aquests mínims, el problema és si ho vens o no ho vens.

- Heu començat a explorar la via del micromecenatge?

- Pel que fa a la cultura de lectura de còmic, aquí encara anem a anys llum respecte a França i Itàlia. No crec que hi estiguem preparats. El concepte d'autoedició, que jo el recomano moltíssim, queda desvaloritzat. El concepte crowdfunding, tot i que fóra molt interessant i a mi m'encantaria, com que és nou, no trobo que sigui un concepte madur per ara.

- I l'edició digital, us l'heu plantejat? Hi ha altres editorials com la valenciana Fandogamia o la salouenca Tomodomo que sí.

- El paper ens encanta i el col·leccionisme encara es manté. No traiem l'opció digital, però el problema de la distribució es resol encarant-lo i marcant tendències diferents. Evidentment, el volum de vendes és molt menor, però no tenim problemes que em paguen al cap d'un any, o suportar retorns, qualsevol llibre que surt del nostre local ja està venut. Encara que sigui 10 vegades menys, et permet sobreviure, de l'altra manera encara que venguis 10 vegades més no té per què. No controles res, hi ha desconfiança, hi ha problemes d'exclusivitat, hi ha molta competència i molta oferta. Jo crec que el camí aquest és lent però és el millor.
 

- Passem a parlar dels títols editats: us tanqueu a Go Nagai o us plantegeu a més endavant publicar altres autors?

- Ens plantegem obrir-nos, però vam començar amb un autor que nosaltres el coneixíem molt, evidentment, l'any 78 amb la sèrie i tot això. Ara hi ha molta oferta de molts autors manga molt més actuals. Go Nagai no està gaire editat, a part de l'etern Mazinger que s'edita, es reedita i entrem en bucle. Ens venia molt de gust portar material d'aquest autor, que és molt divers: et fa des d'una Cutie Honey, que és la primera magical girl, un Devilman, dins del gore o el terror, a un Mazinger Z, dins del món del meca (gènere del manga centrat en els robots).

- Creieu que les seves obres encaixen en el mercat actual o més que res connecta amb els lectors més veterans?

- Go Nagai és un autor provocador des dels seus inicis, als anys 70. Va crear Harenchi Gakuen (Escola infame) i aleshores ja va ser els inicis de l'ecchi (gènere del manga centrat en el contingut implícitament sexual). Fins i tot ara que treurem Dororon Enma-kun, que és una obra més infantil, infantil no pot acabar sent perquè sempre és molt provocador. Ell el que volia era demostrar que els nus havien de ser com més natural possible. Com de més petit ho vegis, més ho normalitzes. A part, té aquest punt més gamberro que juga amb les escenes. També estava en contra d'aquella societat japonesa molt conservadora i va anar molt en compte. Als inicis va tindre molts problemes per aquest fet. Totes les obres tenen aquesta firma. Per què no portar aquest autor aquí? Jo crec que hauríem de ser prou madurs per entendre una obra d'aquest tipus i no només quedar-nos en el nu, sinó amb el fil de la història i el que aporta l'obra com a innovadora. Cutie Honey va crear molta polèmica perquè era de les poques heroïnes que era protagonista, això, a nosaltres, ens encanta. És una obra que tot i ser de l'any 72 ara te la mires i pot ser que la gent es pugui escandalitzar una mica quan ho hauríem de tindre superat. Hem agafat obres de Go Nagai, és clar, de l'any 73, que era bastant masclista, però que evidentment reflectia el que hi havia llavors. Go Nagai ha portat obres en què les protagonistes són dones exclusivament, tenim les Mazinger Angels. Elles no necessiten un home per lluitar contra les bèsties mecàniques, que sempre havíem vist amb l'Afrodita i la Sayaka (robot i personatge de Mazinger Z) quedaven en un segon pla. Aquest home porta 50 anys dibuixant d'acord amb els temps que viu, evoluciona i s'adapta. Si ens sorprenem amb segons què, potser és que no estem a l'alçada.

- Una de les obres de l'autor que no heu editat és la clàssica, Mazinger Z. Teniu previst editar-la?

- De Go Nagai ens agradaria editar les seves grans obres, però és que s'ha editat tres vegades. Té tantes obres, tan diferents, que ens vam centrar en portar el que no se sap, no viure en el record. Fins que no vam editar nosaltres Mazinger Angels alguna editorial no s'ha animat a portar alguna cosa més, vam ser nosaltres els primers. Un títol clàssic que voldríem haver publicat era Devilman, però una altra editorial ja l'havia llicenciada. Nosaltres no podíem demanar una gran obra perquè som petitonets.

- Ara ja us heu fet un nom.

- Sí, per això ens van donar Cutie Honey i posteriorment Dororon Enma-kun. És la gran desconeguda de Go Nagai a Occident, però és la més coneguda al Japó, més que Mazinger, Devilman o Cutie Honey.

 
- Com ha afectat el confinament i la pandèmia?

- Les impremtes es van aturar i també la venda online. El que no farem és recuperar aquests dos mesos publicant el doble, si havíem d'acabar les publicacions al desembre, serà al febrer de l'any que ve. També hem tingut una altra cosa, que encara no està del tot acabada, que és aquesta nova seu. Nosaltres la considerem una publicació més.

- Actuaríeu de manera diferent, en una segona onada?

- Ho vam fer per respecte, perquè no sabíem com aniria tot i perquè eren les consignes. No vendre online va ser un gran error, sobretot per les editorials petites que no depenem de les llibreries. Nosaltres teníem aquí els llibres, que els podíem empaquetar amb les condicions que pertoquessin i enviar-ho. També es deia que exposàvem els missatgers. La missatgeria que jo tinc contractada i que arriba a Prades és la que serveix també a la farmàcia, als bancs... I, al contrari, em deia com és que no li donàvem paquets, que estàvem empitjorant la seva situació. Aquesta idea de l'aturada va ser proposada per les grans editorials. Ara, amb les noves condicions, suposo que les petites que venem online ens ajuntarem per proposar-ho, sobretot si no estem representats en més d'una dotzena de llibreries.

- Recentment vau fer un toc d'alerta respecte a la poca rebuda dels títols publicats en català. Heu pensat a només publicar en castellà?

- Nosaltres ho sabíem, és militància total. Per què no hi ha manga en català? Per què només hi ha un títol, Bola de drac o Conan? Perquè surt a TV3 i això provoca vendes. Hi ha més opcions de manga en català? No, perquè no es ven. Això ho sabíem, però és igual. Jo tinc fills i també vull que llegeixin manga en català, és una inversió a fons perdut per tal que les vendes en castellà ens ajudin a cobrir l'edició en català. La nostra idea és que al cap dels anys el català pogués sobreviure per si mateix. No que donés beneficis, sinó pagar els royalties als japonesos. La nostra edició és el doble de cara que qualsevol altra edició o llicència per tenir l'opció en català. Saps que no els vendràs mai, aquests números, però almenys trenquem aquesta roda que no hi ha demanda perquè no hi ha producte.

- Però de còmic europeu sí que hi ha edicions en català i es ven, si no no l'editarien les grans editorials. Què passa amb el manga o amb Go Nagai?

- No crec que sigui Go Nagai, perquè hi ha hagut intents. He tingut diverses converses amb Joan Navarro (antic editor de Glénat) i ell també ho feia per militància. Si algun títol en català va fer bons números era perquè no l'havia fet en castellà, això ja t'ho diu tot, o perquè també el venia més econòmic. Nosaltres no el podem vendre més econòmic, quan ens surt més car. Equiparem preus i ho treiem al mateix temps per donar l'oportunitat als dos. Les llibreries no l'agafen: del volum 2 de Cutie Honey 90's en català només me l'han agafat 5 llibreries.

- 5 de quantes?

- De 30 llibreries, a Catalunya en són unes 15. I només n'hi ha 2 que tot el que m'agafen és en català. Jo ja veig que les mateixes llibreries aposten sobre segur. Hem de fer conscienciació.

- Ara en quin punt esteu?

- Jo he volgut fer un toc, quan hi va haver l'aturada, i ara hem tancat una altra llicència que no es pot dir però ja està tancada. Tenim recursos molt justets. Pel que ara invertim en el català, podem invertir en una altra llicència diferent. Si n'hem publicat 12, podríem haver publicat 12 volums més diferents. Ara el que hem de fer és conscienciació. El que fem nosaltres una editorial gran no ho fa, perquè són pèrdues. Això només ho fan uns nafrats, que dic jo, però això només ho pots fer durant un temps. I fem un toc ara perquè cada vegada costa més, és una situació crítica per a tothom. Llavors, aquestes coses de militància hi haurà un moment en què caldrà dir que "no hi ha més". 

- Els japonesos no entenen que és el mateix mercat i que per tant us estan cobrant el doble pel mateix públic?

- No, no ens hi hem trobat. I no tenim cap mena d'ajuda.

- La Generalitat sí que ajuda a les publicacions en català.

- Pel que he vist a la normativa, ajuden a les editorials que facin un mínim de 10 volums. Nosaltres en fem 12 a l'any, però són 6 en català, per tant, no entrem als mínims, hauria de ser precisament al revés, que les editorials que fessin menys de 10 llibres a l'any són les que realment necessiten ajuda perquè ja els agradaria publicar més. El nostre objectiu és fer una publicació mensual, més no. Volem continuar sent el Sergio i jo, tenim contractats freelances per les traduccions i revisions, però la nostra idea és una editorial petitona que cuida molt bé les obres que porta, gaudir-les, maquetant-les, revisant-les, fent les cobertes...

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor