«Els docents no sabem encara com es planteja l'inici de curs»

La tornada a les aules és imminent, però aquesta encara desperta molts dubtes entre diferents sectors: les AMPA no tenen clar com es reduiran les ràtios als centres, els mestres lamenten que no tenen encara tots els recursos necessaris i l'administració fa anuncis d'última hora concretant cada cop més com serà aquest inici de curs.

Parlem amb Juan Carlos Feijoo, portaveu a Tarragona del sindicat majoritari a l'ensenyament públic, la USTEC-STEs, i que alhora n'és membre del consell nacional i coordinador a la ciutat.

- Queden dues setmanes i encara no sabem què passarà amb l'inici de curs. Com ho veuen els docents?

- Nosaltres vam fer un munt de propostes, tant al juny com al juliol, per deixar-ho tancat, per tal que hi hagués temps suficient per poder preparar el curs en condicions de presencialitat, que és el que volem, i amb seguretat. Veiem canvis continus, setmana rere setmana van canviant les coses, no queden concrecions, hi ha molta improvisació, descoordinació entre departaments del mateix Govern i a nivell estatal, falta de negociació amb la part social i amb les famílies, sensació de confusió i d'indefensió, no sabem encara com es planteja l'inici de curs.

- Altres països ja han començat el curs. N'estan prenent nota?

- Tot va començar amb França, hi va haver rebrots, tancament d'aules, a Alemanya ha passat gairebé el mateix, el pitjor cas ha estat a Israel que es va fer sense cap mesura, i el millor cas crec que ha estat Dinamarca i els països més del nord, que porten sempre la capdavantera en tot perquè fan molta inversió pública en educació i el 99% de l'ensenyament és públic. Aquí fa falta molta inversió, les retallades de 2010 encara no s'han revertit. La LEC diu que la inversió catalana hauria de ser del 6% del PIB i encara no arribem al 3%.



- Però aquest curs heu aconseguit que es contractin més mestres.

- Tots els sindicats demanem que hi hagi 10 alumnes a infantil i 15 com a molt a primària i secundària. Això suposa un càlcul a grosso modo d'uns 40.000 a 45.000 professionals nous, tant docents com personal d'atenció i de suport educatiu, PAS i personal de neteja. Demanem que es contracti també personal sanitari, que és molt important en aquest cas. Això suposa una inversió, segons hem calculat, d'uns 1.700 milions d'euros, i el que es va pujar en el pressupost va ser d'uns 350 milions. Les ràtios 25-30 és simplement el que marca la llei, el que passa és que la majoria de centres de primària i secundària estan sobreexplotats, i per tant s'ha contractat 8.000 professionals però que són 3.000 docents per tota Catalunya. És molt poca cosa.

- Vostès també demanen, en la línia del que ha expressat el seu col·legi professional, personal d'Infermeria a cada centre d'ensenyament?

- Hi ha d'haver algú que sàpiga què fer per controlar la pandèmia, que estigui en coordinació del coordinador de riscos laborals del mateix centre, i en relació directa amb el CAP al qual estigui referit. En aquest cas nosaltres ho considerem molt oportú. De fet ja ho demanàvem fa ja molt de temps. Creiem que hi ha d'haver condicions de salut bones tant per als alumnes com per als docents i seria una figura importantíssima ara.

- Importantíssima també per a la salut dels docents. Creuen que la seguretat que s'està oferint ara mateix és suficient?

- Exactament. Hi ha molts docents que estan molt neguitosos, primer perquè són personal de risc, encara no han tingut la resposta de si han d'anar o no al centre, no els han fet el control corresponent. També en tenim molts que els estan denegant, per complir els requisits de ser personal vulnerable i, per tant, no haver d'assistir al centre, i no s'estan donant les solucions.
Si s'està dient que com a molt hi ha d'haver reunions de 10 persones, sempre amb mascareta, la higiene contínua, i més en llocs tancats, en uns espais com els nostres instituts i les nostres escoles, la majoria d'ells amb poca ventilació, amb poques mesures de seguretat i d'higiene, és clar que tenen por. Ara a més és obligatori l'ús de mascareta a partir dels 6 anys. Les mascaretes quirúrgiques, que són les que porta la majoria, són per a unes quantes hores i res més. Estem preocupats en eixe sentit.



- Davant d'una classe amb 20 alumnes, és difícil obligar-los a que estiguin tota l'estona amb mascareta. Hi haurà una tasca del docent que vagi més enllà de l'habitual, de control de les mesures preventives. Creuen que és viable durant tot el curs?

- És molt complicat i més amb els nens petits. Jo crec que a primària i a secundària ja és gent adulta que els pots dir les coses. Les aules bombolla seran molt complicades, potser no es barrejaran a l'aula ni als patis, però sí al carrer, quan facin extraescolars fora del centre, o inclús a secundària les parelletes que van sortint, els amics... S'han de trobar.
Dins de l'aula, nosaltres vam proposar que les classes lectives fossin de 40 a 45 minuts com a molt. Som un dels països que més hores lectives fa, més que països del nostre entorn i que van millor en qualitat educativa que nosaltres.
Per què ho demanàvem? Perquè ens donava temps a ventilar, que és una de les coses que es demana, i també estàvem demanant personal de neteja fix al centre, que si no hi és només es netejarà al matí o a la tarda-nit.
També vam proposar jornada compactada a tots els centres de Catalunya, perquè simplement redueixes mobilitat i riscos. El menjador garantit per a tota la gent que ho necessiti, però només per als que ho necessitin, la gent que no que se'n vagi a casa i hi hauria menys gent.

- Són 6-7 hores amb un grup de joves que, per exemple, a secundària comencen a qüestionar-se les coses, comencen a rebel·lar-se. Com s'obliga al compliment de les mesures sanitàries?

- Està bé que siguin crítics, però quan parlem de salut jo crec que són també molt conseqüents. I, si aconseguim que els grups siguin reduïts, encara seria més fàcil aquesta forma de fer que el treball sigui més pedagògic. No t'estic obligant a què portis la mascareta perquè vull que la portis, vull que la portis perquè tu estiguis en sintonia amb els teus companys i que no puguis transmetre ni tampoc rebre una malaltia que veiem el que està passant.
Jo crec que seria molt més fàcil amb ràtios baixes, amb ràtios més altes, amb el canvi de classe, pot haver-hi els seus problemes. Jo ho entenc, és complicat per a l'administració, és complicat per a la direcció dels centres, les famílies també tenen aquí un paper molt important d'indicar als seus fills la responsabilitat del que està passant. Perquè si es contagien, poden contagiar la família, i a la família pot haver-hi una transmissió comunitària i ja tenim altres problemes.

- Els grups reduïts també evitarien un possible ambient "policial" que es pot generar en un institut en què constantment es poden anar recordant les normes.

- I el risc zero no existeix, però com més prevenció posem i ho fem de forma didàctica molt millor per tots.
 
- També hi ha mares i pares que ja estan anunciant la seva voluntat de no dur els seus fills a l'escola. Aquí també hi ha una tasca dels docents de contacte directe amb ells per intentar que això no sigui així.

- Si des de l'administració s'inverteix i ens donen docents, l'ensenyament és obligatori. Entenc que els hem de donar una seguretat que es compliran amb molt de rigor les mesures de prevenció sanitàries, però per això falta pressupost.

- No només en temes de contractació, sinó també en instal·lacions. Aquí a Tarragona hi ha un parell de centres en barracons i altres estan saturats, no tenen més aules per baixar les ràtios. Com es resol això en un sol curs? Construir un centre triga dos o tres anys.

- El problema que hem tingut és la improvisació. No pot ser que des de l'administració es plantegi un inici de curs al setembre presencial i a veure què passa, segons com estigui la pandèmia. S'havien d'haver buscat els espais adients, pels mateixos centres.
Sí que parlem dels barracons per eliminar-los, però potser seria una "solució" conjuntural de portar a molts centres aules prefabricades que es poden muntar en 15 o 20 dies i seria una forma també de dividir grups. Avui dia, els mòduls prefabricats estan en condicions per poder fer les classes. També es podria haver buscat espais als ajuntaments, als centres cívics, però això no s'ha fet.
Nosaltres lamentem que no s'hagin tingut en compte les nostres propostes, que creiem que eren molt sensates i molt serioses, que significaven diners. Però en una mesa sectorial ens van dir que no negociarien res, que se seguia amb la mateixa plantilla que al curs 2019-20 i que ja veuríem al setembre què passava. I ara ho estem veient: que no hi ha nomenaments suficients, estem esperant, i de fet a Tarragona només han sortit 31 vacants.

- Hi ha suficients mestres per a totes les places que demaneu?

- A la borsa de treball hi ha suficients mestres. Dèiem que volíem 40.000 mestres si anàvem a les ràtios de 10-15, que són ràtios que nosaltres com a USTEC ja les proposàvem abans per millorar la qualitat educativa. La borsa de treball els té. Si no els contractes abans, són diners que no els pagues, però això va en detriment que si el dia 7 o 8 fan nomenaments, per exemple, i el curs comença el 14, de l'1 al 7 és una setmana que aquesta persona no ha cobrat.
També és una setmana que no ha estat al centre i, per tant, no ha pogut programar, no ha pogut veure les mesures, no ha pogut planificar què farà durant el curs.

- El curs és bastant possible que no es faci sencer amb normalitat. Que hi hagi alguna aturada com en el passat i que s'impulsi de nou el sistema telemàtic. El sistema està millor preparat ara o es troba en la mateixa situació?

- Jo crec que estem en la mateixa situació. L'ensenyament telemàtic nosaltres no el volem, seria una situació excepcional com va passar durant el curs passat, en què ja es va veure les mancances que tenia el sistema i que un 30% de la població escolar està al llindar de la pobresa i que per tant no té els recursos adequats. Es va dir que es donarien, es va fer un esforç, però no van arribar, n'hi va haver que es van quedar despenjats del sistema. Els docents, per la seva banda, han fet mans i mànigues per poder arribar-hi, han treballat matins, tardes, nits i caps de setmana. És a dir, l'horari laboral ha sigut una bogeria.
Nosaltres estem demanant una mesa sectorial per parlar d'aquest tipus de treball, com es faria en aquest sentit. En la ràtio de 10-15, si un professor ha de controlar un grup telemàticament, que és molt complicat perquè la preparació de la classe és molt diferent, com més petit sigui el grup és més fàcil d'arribar a tothom. Però que sigui d'una manera conjuntural. Es donaran casos, però no crec que sigui com l'any passat, que hi va haver un estat d'alarma i es va tancar tot, jo crec que seran confinaments molt parcials i puntuals.
Però per estar preparats per això s'ha de dotar de més recursos: als alumnes, a les famílies i als docents, perquè tothom ha estat treballant amb el seu wifi, el seu telèfon, el seu ordinador, i això és una despesa també que no s'ha comptabilitzat. Es calcula que gairebé s'ha doblat la jornada. I l'ensenyament telemàtic no és només que tu puguis tindre l'ordinador, sinó la implicació que pugui tindre la família, els coneixements que pugui tindre la família, etc. Nosaltres volem fer ensenyament presencial, però amb seguretat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor