Després de la vista al Tribunal Suprem, el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha desplaçat fins a la delegació del Govern a Madrid per fer-hi una declaració institucional sense preguntes. En una intervenció molt dura contra l'Estat, al qual ha equiparat amb el funcionament del franquisme, Torra ha rebutjat la convocatòria d'eleccions amb aquest argument: "Si l'Estat m'inhabilita, només hi haurà un culpable, ell mateix. No seré jo qui l'aboqui a una cursa electoral irresponsable que paralitzaria l'administració", ha remarcat el dirigent independentista, que ha posat de manifest que l'alt tribunal té a les seves mans el futur de la legislatura catalana en un context de crisi sanitària.
L'anunci, en la línia del que ja va remarcar ahir durant el debat de política general, és també un missatge a ERC i la CUP, que aquests dies l'han pressionat per fixar la data dels comicis i no deixar en mans de la justícia espanyola el futur de la legislatura i també el del procés. Malgrat que la intenció inicial del president era resoldre ell mateix la convocatòria abans d'anar al Suprem, finalment es van imposar les tesis -en bona mesura defensades per Carles Puigdemont- d'intentar allargar els terminis al màxim. Una visió que ha fet que l'independentisme hagi arribat a una cita clau com la d'aquest dijous sense haver estat capaç, encara, de pactar una resposta conjunta.
"El que decideixin els jutges no ens ha de fer recular ni un centímetre de les nostres conviccions. Ni jutges, ni administradors, ni militars poden retallar la sobirania del Parlament. Tanmateix, no soc ni sere un obstacle per a res. Vaig acceptar la presidència per fer un servei al país en un moment molt delicat. No em separaran mai del compromís insubornable, i no tinc cap ambició personal qie passi per davant del projecte col·lectiu", ha ressaltat el president de la Generalitat, que ha assenyalat que fins a l'últim moment en el càrrec treballarà per gestionar les conseqüències de la pandèmia.
Els missatges crítics també han anat dirigits cap al govern espanyol que formen el PSOE i Unides Podem. " No es nota de cap mena que hi ha una coalició que es vol progressista", ha refermat Torra, que s'ha fet aquesta pregunta: "On podem trobar un bri d'esperança perquè tot això canviï? On són ara els aires de democràcia i justícia a Espanya que se suposaven d'un govern de coalició d'esquerres? On és avui la solidaritat davant la repressió descarnada?". "No la sentim", ha apuntat el president en una part del discurs de la qual se'n traspua desconfiança cap al diàleg amb l'Estat en un moment en què està en marxa la segona reunió de la taula de negociació.
"La decisió avui és més clara i nítida que mai: o la decadència d'una Espanya monàrquica que fa vergonya a Europa o l'esperança de la República catalana del compromís cívic", ha ressaltat Torra, que ha indicat que l'autodeterminació de Catalunya és una "oportunitat" per a l'Estat. "Sense una rectificació rotunda i urgent, Espanya certificarà el seu fracàs com a estat modern d'Europa. Però cal que sigui ben conscient que serà incapaç d'evitar per sempre més la realització de la voluntat popular de Catalunya. No esperarem a cap canvi a l'estat espanyol per exercir un dret que ens és inalienable", ha asseverat el dirigent independentista.
Vista al Suprem
Poca estona abans, l'advocat Gonzalo Boye ha arrencat la vista al Suprem al·legant que Torra no ha disposat d'un jutge imparcial, i ha assegurat que estan "en joc" els drets de participació política. Pel que fa a les qüestions prejudicials que la defensa vol enviar a Europa, l'advocat ha assenyalat que el TSJC les va inadmetre sense seguir -segons ell- els procediments establerts. "Això és política de l'estruç", ha apuntat Boye,
que ha reclamat al Suprem que elevi les prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Ha argumentat que, com que la inhabilitació també és per presentar-se a càrrecs públics europeus, la justícia comunitària s'ha de pronunciar al respecte.
"Fer això seria sa. El dret de la Unió és el nostre dret, i no podem viure-hi d'esquenes. El TSJC ho va ignorar", ha reflexionat el defensor del president de la Generalitat, que ha vist vius els "dubtes interpretatius" de la qüestió. Boye també ha considerat vulnerada la tutela judicial efectiva durant el procés contra el president. "Ningú comprendrà que un mateix fet tingui primer 3.000 euros de multa i després 30.000", ha apuntat l'advocat, segons el qual la sanció de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la pancarta és de tipus penal, de manera que s'ha d'adaptar la normativa a aquesta circumstància.
Sobre la JEC, Boye ha assenyalat que la JEC no era "autoritat competent" en funció del que estableix, precisament, una sentència del Suprem, concretament de la sala tercera. La decisió de Torra de no acatar la Junta Electoral era raonada, ha apuntat, perquè es va assumir la doctrina del Suprem. "Per això no podem acceptar que l'ordre de la JEC s'adoptés en els temes que ho va fer", ha remarcat el defensor del president, que també ha insistit que el TSJC ja tenia preparada la sentència malgrat que la JEC no era ni "competent" ni "superior", conceptes que s'han "mesclat" de forma "aberrant".
Boye també ha volgut insistir en la "inviolabilitat" del president en el moment dels fets en tant que membre del Parlament. Una condició que va perdre de forma "il·legal", segons l'advocat, després de decisió de la JEC de principis de gener. "Està en joc la participació de minories nacionals. En tot moment, Torra ha defensat les paraules que hi havia a la pancarta", ha apuntat l'advocat, que ha citat una polèmica de Cayetana Álvarez de Toledo, exportaveu parlamentària del PP, que va acusar de "terrorista" el pare de Pablo Iglesias i no es van emprendre mesures legals contra ella.
L'independentisme ha acompanyat el president fins a les portes del Suprem per traslladar el seu suport unànime davant d'un "nou atac judicial". A la plaça Vila de Madrid, representants dels principals partits sobiranistes i de les entitats civils han denunciat la repressió de l'estat, que vol inhabilitar Torra per exercir el dret a la llibertat d'expressió. Laura Borràs, portaveu de JxCat al Congrés, ha advertit que per defensar un dret fonamental es pot desposseir Torra del càrrec. "Això és un atropellament democràtic", ha dit. Gabriel Rufián, portaveu d'ERC, ha denunciat un atemptat contra els drets més bàsics de Torra i ha fet una crida a "reforçar les institucions".
Què diu el recurs?
Què argumenta el recurs dels advocats del president, que el tribunal ja ha llegit? La defensa del dirigent independentista raona que el Suprem no pot ser imparcial en la mesura que la pancarta que demanava l'alliberament dels presos polítics -finalment despenjada- anava dirigida, precisament, al tribunal que els mantenia privats de llibertat i que ara s'encarregarà de decidir sobre el futur del president. Boye, a banda, sosté que existeix la vulneració del dret a un procés amb les degudes garanties i del dret a a la tutela judicial efectiva, i manté que se'l "castiga" dues vegades pel mateix cas. Dimecres vinent, Torra ha de tornar al TSJC per la segona causa per desobediència.
"El judici oral no va constituir un veritable debat, perquè que el veredicte ja estava predeterminat", ressalta el recurs presentat, que denuncia la "intencionalitat política" d'un procediment pensat per apartar-lo de la presidència. El procés judicial, manté la defensa, té indicis de "constituir una palmària persecució política". En concret, el text es refereix als denunciants, que "actuaven a instàncies dels seus adversaris polítics" i a també al tribunal, "cridat a enjudiciar la causa". El procediment davant la Junta Electoral Central (JEC) va néixer arran d'una denúncia interposada per Ciutadans.
A partir d'aquí, tant el TSJC com el Suprem "no han pretès sinó apartar il·legal i il·legítimament" el president dels càrrecs que ostenta "democràticament". La defensa va presentar un escrit d'al·legacions demanant la recusació de deu magistrats per la seva vinculació amb la JEC,
entre els quals Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Tribunal Suprem i encarregat de sentenciar els presos
amb el veredicte de l'1-O. Abans, la defensa ja havia protestat pel fet que es comuniqués la data de la vista als mitjans de comunicació abans que al propi interessat,
com va passar l'11 de juny.
La vista d'aquest dijous al Suprem suposa un capítol més -potser el darrer- d'una legislatura condicionada de ple per la judicialització de la política. Torra ha desplegat un manual propi per donar-hi resposta, sovint sense consens amb els socis de Govern i, en algun cas, fins i tot sense informar-ne l'expresident Carles Puigdemont, com després de la sentència del Suprem contra l'1-O. Amb unes eleccions convocades per l'aplicació de l'article 155, el Tribunal Constitucional i el Suprem van maniobrar per bloquejar les investidures de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, i finalment va ser Torra qui va reunir els suports necessaris per desencallar la legislatura i evitar noves eleccions.
Declaració de Torra després del Suprem by edicio naciodigital on Scribd
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
