El missatge del president de la Generalitat, Quim Torra, després de la vista al Tribunal Suprem -en què va certificar que
no convocarà eleccions abans de ser inhabilitat- ha marcat les intervencions a la segona jornada del debat de política general al Parlament. L'oposició, de forma unitària, ha redoblat la petició de convocatòria de nous comicis i ha insistit que el Govern està esgotat. L'oposició entén que el més "irresponsable" és no avançar les eleccions.
Tot i que ERC continua sent partidària que el més adequat és fixar la data dels comicis de forma consensuada -s'ha mostrat partidària de les propostes de resolucions que ho demanen tot i no votar-hi a favor-, els republicans han fet pivotar el seu discurs en demanar a Torra que lideri "un front ampli" de la mà de les forces polítiques i socials "per plantar cara" a la repressió de l'Estat. ERC s'ha solidaritzat amb el president, amb qui dimecres va mantenir un intercanvi dialèctic a la primera sessió del debat de política general que va evidenciar la inexistència d'un rumb compartit al Govern.
JxCat ha replicat a l'oposició que la presidència de la Generalitat no es desprestigia per una pancarta -motiu de la causa de desobediència que afecta Torra- o per avalar un referèndum sinó la no defensa dels drets i llibertats i l'ús de les clavegueres. "Tothom demana eleccions. Però en respectaran els resultats? Els del 21-D no es van respectar", ha lamentat la diputada Gemma Geis, que ha acusat al "govern més progressista" de no fer "cap gest valent" per acabar amb la repressió.
Al seu torn, la CUP ha desplegat un discurs crític amb el Govern. A banda d'insistir en la necessitat de convocar eleccions i de lamentar que Quim Torra no hagi respost la proposta feta per respondre a la resolució que dicti el Suprem, els anticapitalistes han qüestionat les paraules de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó,
sobre el paper dels partits independentistes en el cas Torra. "La senyora Budó va acusar la resta d'independentistes de normalitzar la repressió. La paciència anti-repressiva també s'acaba. Li demanen que retiri aquestes paraules. Normalitzar la repressió és el que fan vostès cada dia", ha afirmat la diputada Natàlia Sánchez dirigint-se a la consellera. Sánchez ha censurat el Govern per les càrregues dels Mossos contra manifestants independentistes i la personació de la Generalitat en causes judicials que afecten ciutadans mobilitzats.
El PSC, encarregat d'inaugurar la segona jornada del debat de política general, ha reclamat des del primer moment que Torra convoqui eleccions. "No ens mereixem un Govern que agonitza", ha sentenciat la diputada socialista Alícia Romero. La petició no la fan per l'eventual inhabilitació, sinó perquè consideren que el Govern ha estat ineficaç en la seva gestió. De fet, els socialistes catalans ja han avançat que votarien en contra de totes les propostes de resolució presentades per l'executiu, a qui acusa de no complir els mandats del Parlament. "Ahir va dir que seria una irresponsabilitat posar el país en una cursa electoral en la qual vostè ja ens hi va posar al gener. Calen eleccions quan abans millor", ha advertit Romero, que tot burxant en la divisió amb ERC ha conclòs que Catalunya necessita un nou Govern.
Al seu torn, Ciutadans ha aprofitat el debat per carregar contra la gestió del Govern de Quim Torra, a qui ha demanat que s'aparti de la presidència de la Generalitat. Lorena Roldán, que compareixia per primera vegada al Parlament des que va ser apartada com a candidata de Ciutadans a les eleccions, ha defensat les propostes de resolució de la formació taronja i ha lamentat les crítiques de Torra a l'Estat. "La culpa del que passa a Catalunya no és del forat negre de Madrid. L'únic forat negre és vostè", ha dit Roldán. Entre les propostes parlamentàries, Ciutadans demana frenar el desplegament de les delegacions de la Generalitat a l'exterior,
després que el Govern hagi anunciat tres noves seus al Japó, Austràlia i el Senegal.
Els comuns han insistit en la necessitat "urgent" de convocar eleccions a Catalunya. La diputada Susanna Segovia ha demanat a Torra que mogui fitxa, per bé que el president ja ha dit que no convocarà comicis abans que el Suprem l'inhabilit: "President, la irresponsabilitat és no convocar les eleccions". Segovia també ha criticat les càrregues dels Mossos per poder executar desnonaments,
en relació a l'episodi que es va produir aquest dijous a Barcelona. "Cap canvi a les polítiques d'Interior, tot i el relleu a la conselleria. Un Buch amb cara amable, però amb les polítiques de sempre", ha afirmat la diputada dels comuns, que defensen una proposta de resolució que planteja la reforma del delicte de sedició a l'Estat.
La legislatura, en mans del Suprem
Els últims tres màxims dirigents del país -Artur Mas, Carles Puigdemont i Torra- han estat afectats per decisions judicials, però només l'actual inquilí de Palau ho haurà estat en exercici efectiu de la presidència. Torra va deixar clar aquest dijous des de Madrid quin paper ha jugat l'Estat en aquesta legislatura i va responsabilitzar-lo de paralitzar l'administració de la Generalitat en plena pandèmia si s'acaba consumant la inhabilitació. El cert és que l'independentisme tampoc ha estat capaç de
consensuar una resposta unitària a la probable resolució judicial. Ara mateix, la legislatura és en mans del Suprem.
La pressió que ERC -des del Govern i des del Parlament- i la CUP -en reunions aquesta mateixa setmana- han exercit sobre Torra perquè fixés la data de les eleccions i
per no perdre el control del calendari no han obtingut resultat. La remodelació del Govern de fa dues setmanes exactes, per cert, ja anava en aquesta línia: els comicis
es posposaven fins al primer trimestre del 2021. Ara depèn del Suprem que el rellotge electoral comenci a avançar.
La inhabilitació de Torra serà ferma en el moment en què sigui publicada al
Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), i el president ja ha fet saber que no serà "un obstacle" quan arribi el moment. Malgrat això, també va advertir ahir -un missatge dirigit a Roger Torrent, a qui a Palau situen com el principal culpable
del desposseïment de l'acta de diputat del gener, poc després de la condemna del TSJC- que el Parlament no pot renunciar "ni un mil·límetre" a la seva sobirania. La resolució que aprovaran aquest divendres JxCat, ERC i la CUP al debat de política general sosté que
només la cambra pot retirar la confiança a Torra, però les concrecions brillen per la seva absència.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
