Rep El Despertador cada matí al teu correu
Pedro Sánchez ha assumit que no pot comptar per a res amb el PP. Immers en el pou de corrupció de la
Kitchen -van voler resoldre els delictes de Bárcenas amb els de Fernández Díaz- i atrapats en el desastre de la gestió de la pandèmia a la Comunitat de Madrid, els conservadors miren de tirar una cortina de fum amb atacs gruixuts al govern del PSOE i Podem. I Ciutadans no apareix a l'horitzó com a soci fiable. Per això Sánchez ha de mirar de nou als que van fer possible la moció de censura contra Rajoy i la seva investidura.
A la Moncloa estan convençuts que és possible millorar la col·laboració amb ERC i sumar a la lògica d'aliances el PDECat i, de retruc, JxCat. Laura Borràs vol mantenir unit el seu grup malgrat l'escissió de l'espai polític postconvergent i per això, i malgrat que avisa que res pot ser aliè al context de repressió, feia concessions al pacte i dimecres deia que
no hi havia línies vermelles en la negociació dels pressupostos espanyols i mostrava bona predisposició. Podem i Pablo Iglesias empenyen tant com poden perquè els comptes i els acords tinguin accent català. Del contrari, el tindran liberal de Cs i a ell li costaran molt més d'explicar o la legislatura embarrancarà.
Borràs deia que cap negociació pot ser aliena al context de repressió. I els dirigents d'ERC també ho tenen clar, més encara en a les portes d'unes eleccions al Parlament. Ahir es van commemorar els tres anys dels escorcolls a Economia i altres dependències del Govern del 20-S -aquell dia l'Estat va oficialitzar que la seva resposta al procés en cap cas seria política- per avortar el referèndum i van servir per recordar que la repressió segueix ben viva malgrat el canvi de govern a Espanya.
Amb estirabot del president Torra inclòs. Avui, per cert, jutgen Jordi Pesarrodona a Manresa per desobediència greu.
Per mirar d'amorosir la situació, el govern de Sánchez va explicar ahir a través de
La Vanguardia que vol reformar el delicte de sedició al codi penal i que aquesta pot ser una via per escurçar les penes de presó dictades al Suprem i fins i tot per facilitar el retorn dels exiliats. Pretén així deixar de banda l'amnistia, que té un encaix polític i jurídic més complicat, i rebaixar el voltatge polític de la propera campanya mentre s'atreu ERC i JxCat. Tot li quadra.
Si acaba optant per la reforma exprés -el ministeri de Justícia sembla que no té tanta pressa- és cert que pot assossegar el clima polític donant sortida a persones que no haurien de ser ni a la presó ni a l'exili, però el problema de fons,
que és el que ha justificat la creació d'una taula de diàleg que aquesta tardor s'hauria de tornar a reunir a Barcelona, seguirà sense resoldre's. És el dret a decidir i els partits sobiranistes ni volen ni poden renunciar-hi.
Sobre el moment polític català -
marcat per un Govern de compartiments estanc- i com interactua amb la crisi espanyola n'he escrit
aquesta opinió.
Avui no et perdis
» L'ordre del dia més difícil: quatre agendes i un calendari limitat per a una taula de diàleg; per Sara González.
» Fil directe: «Tres anys de l'autocop del 20-S»; per Germà Capdevila.
» Mas, Puigdemont i totes les seqüeles d'un pas al costat; per Oriol March.
» Anàlisi: La pregunta tabú de l'independentisme; per Joan Serra Carné.
» Opinió: «Piquets com a contenció al neoliberalisme»; per Eulàlia Reguant.
» #els50noms: Emilio Cuatrecasas, l'advocat més ric d'Espanya, ferit per Hisenda; per Miquel Macià i Pep Martí.
» Fins a 79 empreses agroalimentàries han incomplert les mesures de prevenció pel coronavirus des del març; per Andreu Merino.
» Confinaments previstos i adaptació de protocols: balanç de la primera setmana del curs de la Covid-19; per Bernat Surroca.
» Opinió: «Obrim ja totes les administracions!»; per Joan Ignasi Elena.
» Entrevista a Josep Maria Monferrer, escolapi i líder veïnal de la Mina: «O fem una revolució, o sempre estarem dominats»; per Andreu Merino.
» Opinió: «Reconquerir Barcelona»; per Aleix Sarri.
El passadís
L'Església catòlica estableix que una de les obres de misericòrdia és visitar les persones empresonades. Però no tothom segueix amb fidelitat aquest manament evangèlic. L'actitud de fredor mostrada per figures rellevants de l'episcopat envers els presos polítics
ha obert una ferida que serà difícil de cicatritzar i que us hem explicat aquest cap de setmana. Alguns bisbes de la Tarraconense han visitat els presos en els diversos centres penitenciaris. Ho va fer el bisbe de Solsona, Xavier Novell, a Joaquim Forn quan era a Estremera i després va anar a Lledoners. Sembla que el prelat solsoní és un dels qui ha mostrat més proximitat envers els dirigents reclosos, i el bisbat va arribar a donar suport a un dejuni solidari quan van fer vaga de fam.
També l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha visitat Carme Forcadell a la presó del Catllar. I el bisbe de Vic ha estat a Lledoners i el de Girona a Puig de les Basses. Qui ha mantingut una actitud més refractària, que ha decebut presos i familiars, ha estat el cardenal Juan José Omella.
L'arquebisbe de Barcelona va arribar a dir en una ocasió que no volia anar a Lledoners -que depèn del bisbat de Vic- perquè no estava a la seva diòcesi. Una raó que no sembla precisament de pes.
Vist i llegit
Felip VI és el rei de la dreta. Ho constata en un article a
Ctxt.es el politòleg
Ignacio Sánchez Cuenca, que afirma que el biaix de Felip VI i els seus assessors amenaça el futur de la monarquia a Espanya. Vox és qui la reivindica amb més força. "Quan a la tardor del 2017 es va plantejar un conflicte greu entre el principi de legalitat i el principi democràtic, el rei havia d'haver apel·lat a una reconciliació i compromís entre tots dos, a algun tipus d'acord entre les regles constitucionals i la demanda d'un referèndum sobre la secessió de Catalunya. Hauria així exercit un cert paper arbitral i moderador, col·locant-se per sobre dels interessos en joc. Però mal assessorat, o incapaç d'entendre la complexitat de la situació, va optar per atendre únicament a el principi de legalitat. A partir d'aquest instant, no només va perdre, probablement per molt temps, el suport d'un sector important de la ciutadania, sinó que a més va donar cobertura al rearmament ideològic d'un nacionalisme espanyol excloent que parla sense complexos en el seu nom", analitza amb encert l'article que
podeu llegir sencer aquí.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1932 la
Gaceta de Madrid, que és l'actual Butlletí Oficial de l'Estat, publicava una llei que feia pocs dies que havia aprovat el Congrés dels Diputats i que
entrava així en vigor: l'Estatut de Catalunya. Un text que era el primer marc d'autogovern real del que disposaven els catalans en l'era moderna. El text va ser impulsat políticament pel Govern de Francesc Macià, que havia intentat sense èxit proclamar la república catalana. Va ser elaborat a Núria, sancionat per una amplíssima majoria de catalans en referèndum i brutalment retallat en el tràmit a les Corts. Oi que la història us sona? Macià ho va entomar amb un immens dolor, però el text va permetre-li donar contingut a la Generalitat recuperada.
Així es va commemorar al parador de turisme el 80è aniversari de l'elaboració del text.
L'aniversari
I precisament el 21 de setembre de l'any 1859 naixia a Vilanova i la Geltrú, tot i que la seva família era de les Borges Blanques i sempre hi va estar arrelat,
Francesc Macià. Era terratinent i va arribar a ser coronel de l'exèrcit espanyol. A poc a poc, però, va anar canviant de posició fins que, a principis del segle XX, es va presentar per diputat de la Solidaritat Catalana. A Madrid es va enfrontar també a Cambó i va abraçar definitivament l'independentisme. Va fundar Estat Català i va intentar un alçament militar, que va fracassar, des de Prats de Molló.
Després d'anys d'exili i acumulació de forces, va liderar la formació d'ERC el 1931 i es va imposar de forma clara a les eleccions que van donar lloc a la Segona República. Va morir el dia de Nadal de l'any 1933 i el seu funeral va ser multitudinari.
L'Avi era estimat i és un dels gegants de la política catalana del segle XX.
Aquí, quan va proclamar la República Catalana el 1931. Us recomano molt que visiteu
l'Espai Macià a les Borges Blanques, el seu districte electoral de sempre i on encara li tenen autèntica i sincera veneració.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per