JxCat i ERC denunciaran la inhabilitació de Torra a escala internacional però no la desobeiran

En el debat de política general, l'endemà que Quim Torra assistís a la vista del Tribunal Suprem que ha conduït a la seva inhabilitació, el Parlament va aprovar una proposta de resolució -amb els vots favorables de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP- que concloïa que només el Parlament podia retirar la confiança al president de la Generalitat. Aquell acord rebutjava la inhabilitació, però no concretava què faria la cambra per oposar-s'hi. Dues setmanes després i amb Torra ja apartat del càrrec sense que ni tan sols s'hagi publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el Parlament ha validat una nova resposta a la sentència del Suprem. L'independentisme es compromet a denunciar la inhabilitació de Torra a escala internacional -amb l'ajuda de la societat civil i les institucions-, però no planteja desobeir la resolució judicial.

La proposta de resolució presentada per JxCat i ERC fa una crida per traslladar als fòrums internacionals la "desproporció, irracionalitat i abús de poder" del poder judicial espanyol, i constata l'"atac dels poders de l'Estat" a les institucions catalanes, començant per la presidència de la Generalitat. El text també exposa que la justícia a Espanya és "parcial i absent d'independència" i, en conseqüència, recalca que l'independentisme "no reconeix com a legítima" la sentència del Suprem. La CUP, tot i compartir la crítica a l'Estat, ha presentat una proposta de resolució alternativa que finalment ha estat aprovada també per JxCat i ERC perquè en el darrer minut s'ha retirat el nom de Roger Torrent, sobre qui inicialment carregaven bona part de la responsabilitat de les cessions davant la repressió. El text dels anticapitalistes aprovat també recull que s'activi una "resposta antirepressiva" que vagi més enllà de "gestionar la inhabilitació com un mer tràmit administratiu".

Per contra, l'acord dels dos grups parlamentaris que donen suport al Govern destaca que el Parlament "manté la confiança" en Torra com a president, però no utilitza cap expressió que pugui interpretar-se com una desobediència a l'acord judicial. Ara bé, JxCat i ERC sí que carreguen les tintes contra la Fiscalia i la Junta Electoral Central (JEC), a qui acusen d'estar allunyades de la "imparcialitat". Per les dues principals forces independentistes, sense respecte a les institucions catalanes i reconeixement del dret a l'autodeterminació, el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat "seguirà viu". Caldrà veure ara si la proposta de resolució es publica o no al butlletí oficial de la cambra, ja que tant el PSC com Ciutadans han aixecat el dit per alertar que no reconèixer la sentència i refermar la confiança en un president inhabilitat no s'ajusta a les disposicions constitucionals. 


La bel·ligerància, però, ha quedat en el terreny verbal. JxCat i ERC han acatat la sentència de la mateixa manera que ho ha fet Quim Torra, que ha comparegut per darrer cop al Parlament. Ho ha fet, això sí, alliberat de la cotilla del càrrec de president i amb un discurs en el qual ha recuperat el seu perfil d’activista i un to desafiant. Ha acusat l’Estat d’haver perpetrat "un cop d'estat" contra les institucions catalanes per enderrocar el Govern i a la Moncloa pilotada pel PSOE i per Podem d’estar alineada amb el poder judicial. "És tot un estat contra Catalunya", ha sentenciat. 

Torra, que ha estat fidel a Carles Puigdemont fins al final del seu mandat –va assumir el càrrec reconeixent que exerciria de president vicari-, ha capitalitzat una petició a l’independentisme que situa el terreny de joc de les eleccions just en la tessitura que reclama Carles Puigdemont: que els comicis que previsiblement se celebraran el 7 de febrer siguin un "plebiscit" per ratificar el mandat de l'1-O.

Segons la diagnosi que fa l’expresident, l’independentisme ja compta amb prou musculatura per culminar el seu projecte, motiu pel qual ha emplaçat la cambra a defensar "amb urpes i dents" la seva sobirania i a ser "fidel" amb el mandat de les urnes. "Tenim la força de canviar-ho tot. I de fer-ho ara si volem", ha proclamat. Una línia estratègica inconcreta que topa amb la filosofia d’ERC, que defensa que el moviment necessita enfortir-se i fixar-se el repte de superar el 50% dels vots a les eleccions. 


De fet, els dos accents que hauran de conviure al Govern durant l’interinatge han traspuat també avui a l’hemicicle malgrat el pacte de no agressió segellat per JxCat i ERC. Els dos socis han tancat files en la posada en escena. El vicepresident Pere Aragonès, ara president en funcions- s’ha repartit el temps d’intervenció amb la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i tots dos han sentenciat que "Catalunya no té president". La sintonia discursiva té una vocació molt clara: que el paper d’Aragonès com a màxim representant de l’executiu sigui limitat. Ni a ERC l’interessa que l’acusin d’aprofitar el càrrec ni JxCat que sumi visibilitat. El Govern ha aprovat un decret on deixa clar que Torra serà restituït si la setmana que ve el Tribunal Constitucional accepta les cautelars sol·licitades en el recurs presentat contra el cessament. 

Un debat amb regust de campanya

Amb tot, les intervencions d'Aragonès i Budó han esbossat ja les estratègies electorals dels seus respectius partits. El dirigent republicà ha combinat la denúncia de la repressió amb el compromís amb la gestió de la crisi durant l’interinatge fins a les eleccions. La consellera de JxCat, per la seva banda, ha recollit el guant del marc plebiscitari de les eleccions i ha apel·lat a la "confrontació intel·ligent" amb l’Estat de la qual en fa bandera Puigdemont. En la roda de premsa posterior al primer consell executiu sense Torra, la portaveu ha refredat les expectatives de reunir la taula de diàleg amb la Moncloa. 

La CUP no s'ha estat d'exercir d'ariet contra el Govern tot lamentant que s'hagi acatat de forma "humiliant" la inhabilitació de Torra. Segons Carles Riera, les pròximes eleccions hauran de ser un plebiscit, però dins mateix de l'independentisme, per triar entre l'autonomisme "agenollat" davant de l'Estat o la seva aposta de desobediència i confrontació. La seva proposta de resolució és tot un memorial de greuges dels capítols repressius davant dels quals els anticapitalistes creuen que han cedit JxCat i ERC. Amb tot, finalment ha estat aprovada per tots els grups independentistes perquè han accedit a retirar el nom de Roger Torrent, a qui carregaven bona part de les cessions.

Els comuns, en canvi, han assenyalat que la via de la confrontació "només ha alimentat la judicialització" i ha assenyalat l'"èpica buida" d'un independentisme incapaç de definir el projecte més enllà del terreny verbal. La presidenta de Catalunya en Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, ha lamentat que l'independentisme "ho barregi tot" i ha subratllat que "no és el mateix un poder judicial segrestat per la dreta que un govern progressista amb Podem". Ciutadans ha lamentat que s'hagi convocat un ple de "destrucció d'Espanya" i el PP ha demanat obrir una etapa de "concòrdia i bon govern" passant pàgina al mandat de Torra. El ple de comiat a Torra ha estat, també, el primer debat amb tints de campanya. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor