Guillem Agulló: «L'equidistància en els drets humans és un símbol de poc coratge»

La mort de Guillem és el títol de la pel·lícula amb què Carlos Marquès-Marcet retrata el procés íntim del dol combinat amb la lluita contra el feixisme que ha marcat la vida de Guillem Agulló i Carme Salvadó, un matrimoni de Burjassot, des que un dia d'abril del 1993 un grup de joves d'extrema dreta va fer aturar el cor del seu fill Guillem a Montanejos.

En motiu de l'estrena de la pel·lícula aquest divendres simultàniament a TV3, APunt i IB3, entrevistem Guillem Agulló, pare del jove militant de Maulets, independentista víctima de la intolerància i símbol de la lluita popular contra el feixisme.  

- L'estrena de La mort de Guillem coincideix amb la publicació del llibre de Núria Cadenas sobre la seva història i la concessió de la Creu de Sant Jordi per la vostra lluita per reparar la memòria del vostre fill i de tota una generació de joves independentistes antifeixistes. Sentiu la vostra lluita escoltada i reconeguda per fi?

- La nostra lluita no és per nosaltres, és per la memòria del Guillem i perquè tot per allò pel qual va lluitar no caigui en l'oblit. Per tot el que representa el meu fill i pel qual l'assassinaren i taparen el seu crim en un entramat judicial i polític vergonyós. No lluitem per nosaltres, que vam perdre el més important que es pot perdre a la vida, que és un fill, sinó per denunciar el silenci i la complicitat dels poders fàctics amb el feixisme. Sembla que darrerament els astres s'han conjurat i tot d'una coincideixen un llibre, una pel·lícula i la Creu de Sant Jordi però tot això vola ben amunt, és per a ell.

- Respecte a la pel·lícula de Marcet hau dit que no és la pel·lícula que us hauria agradat, però que era la que calia fer. Calia explicar-la sota un prisma més humà?

- Sí, la gent militant sap què va passar i què estàvem vivint al País Valencià políticament en aquell moment i en altres, el feixisme persisteix i surt quan fa falta. Com van intentar vendre un crim polític, que era d'odi, com una baralla entre bandes rivals. Quan darrere s'hi amagava la Levantina de Seguridad, l'extrema dreta i la complicitat dels poders i alguns mitjans que van deformar la realitat a la seua conveniència. 


- En contrapunt és al llibre de Cadenas per a qui vulgui saber com funciona la ultradreta i la impunitat de la qual ha gaudit al País Valencià. Quina impressió en teniu del que hi explica?

- Estem molt orgullosos del llibre de la Núria. Ella, com a militant de Maulets, va viure molt de prop la història. Va ser dels primers que van venir a casa i denunciar el que havia passat amb el nostre fill i què estava passant amb un judici farsa i ho van denunciar al Principat. El primer llibre sobre la mort del Guillem no el vam poder llegir, era tot massa recent. Aquest, en ser d'ella, sí que ho hem fet saltant algunes pàgines per la seua duresa. L'escriu des de la proximitat i amb una passió que fa que tot arribi al lector multiplicat per mil i n'estem molt orgullosos, del seu llibre i de la seua lluita al nostre costat. Com nosaltres, aquests dies no para amunt i avall, uns pel llibre, altres per la pel·lícula. És una alegria arribar a la cinquena edició ja que és una persona propera que ens estima.

- Quan el feixisme els ha matat un fill i ara veuen com ressorgeix sense mascareta a la vida política, què en penseu?

- Doncs que no ha marxat mai, que ja hi era, soterrat al PP. Quan el necessiten el fan sortir. Traduït en Vox, en Levantina de Seguridad, en l'assassí del nostre fill, en Las Provincias... Allà és quan el necessita qui mana, sovint PP però també el PSOE quan fa falta com va passar aquí amb en Lerma o el seu silenci còmplice amb tot el tema de Catalunya. El feixisme estava sota les clavegueres de l'Estat, esperant que amb alguna excusa, algú l'activés. Ara han tingut excusa en una suposada ruptura de la seva visió d'Estat i ja s'està veient que no és només un tema que afecta només l'independentisme, sinó a l'antifeixisme sigui d'on sigui.

"Ells actuen amb mètodes violents, intimiden, apallissen, avisen i assassinen. Quan demostres que no t'arronses, la por canvia de bàndol"

- Des de la dura experiència de perdre un fill, com dirieu que se'l combat al feixisme?

- Se'l combat i se'l guanya quan li perds la por. Ells actuen amb mètodes violents, intimiden, apallissen, avisen, assassinen... Quan demostres que no t'arronses, la por canvia de bàndol. La por la tenen ells perquè la gent del carrer, els obrers, sempre serem més units. Fa falta que no defallim i ens mobilitzem sempre d'una manera o altra. Es veu en qualsevol mobilització que són quatre gats. Però quatre gats en una conveniència molt important amb el poder. La gent que lluitem pels valors socials comuns i la justícia sempre serem més

- La traducció és només Vox?

- És Vox com a propaganda i feina bruta, és el blanqueig del feixisme dels mitjans, és donar veu a l'horror i a l'injustificable. Un antifeixista, siga a Madrid o a Barcelona o a València, té clares aquestes premisses. Si no, no són antifeixistes, són part d'una estructura interessada en què tot vagi així.

- Vau rebre amenaces durant el judici i aquests anys han perdurat, i l'actor que havia d'interpretar al Guillem primer ho va deixar. Com ho heu viscut?

- No el culpem, és normal i humà tenir por, va rebre amenaces, com la resta de l'equip del rodatge i va retirar-se. El tenien fitxat. L'altre noi també ha rebut amenaces i intenta no sortir massa de casa fins que la pel·lícula no estiga tant d'actualitat i faci enfadar a la fera. El que parlàvem, encara hi són, no marxaren mai.

- La banda sonora de la pel·lícula feta per Xavi Sarrià ha tingut molt bona acollida. Què us fa sentir? 

- És un himne preciós al País Valencià, defineix que som, que no s'apaguen els estels que ens fan continuar endavant, parla de lluita, de resistència, de la gent treballadora, de la perseverança de la nostra terra. La Carme, la meva esposa, diu que quan la va escoltar i va pensar el País Valencià és això, és un himne preciós.


- I tant, moltes voltes ho he pensat que el Guillem no hauria traït les seues idees mai en la vida. Segurament hauria fet cap a la CUP per ideals i com a continuïtat de Maulets. Va ser un jovent preciós en una època molt difícil i amb uns objectius d'igualtat social i d'alliberament col·lectiu i de classe admirables.

- Com resumiríeu aquests anys de feina de formigueta que han mantingut viva la memòria del Guillem?

- No ha estat una lluita, ha estat fer honor a la veritat i no claudicar en parlar del que va suposar la mort del nostre fill. Ara estem més acostumats a veure com es vulneren drets humans però llavors, sota l'empara del règim del 78, molts pensarem que hi havia certes coses superades. L'assassinat del Guillem fa palès que no.

- Com expliqueu l'entramat judicial, polític i mediàtic que denuncieu entorn l'assassinat del vostre fill?

- Tot és una estructura al servei d'uns interessos que quan cal s'activa per a crear un relat únic i amagar qui tingui unes idees que no formen part d'ella.

- La premsa és massa vegades còmplice?

- No tota, però està clar que sí. Al País Valencià ho patirem amb el diari Las Provincias, com deformaven la realitat. Com ho presentaven com que el nostre fill s'havia barallat amb una banda rival, quan en veritat sabien què anaven a fer i quin era el seu objectiu. No tota la premsa, està clar però sovint es blanqueja i encobreix el feixisme i estan sota les ordres d'uns quants amb molt poder.

- Com definiríeu l'antifeixisme del vostre fill? 

- Doncs el de qui busca un món més just, que lluita per la igualtat de classes, pel feminisme i per la supervivència de les identitats culturals.

- Creu que en aquests moments de política tensada i polaritzada aquests principis han d'anar de la mà de l'independentisme?

- Ni el Guillem llavors, ni jo mateix ho entenen d'una altra manera. Sí no és per una societat que lluiti contra les desigualtats, què fem? Segurament existeix en política però jo no ho sé entendre així. La lluita per l'alliberament col·lectiu i personal ha d'anar acompanyada d'un vessant social que escolti els que cerquem una vida més justa. El Guillem cercava eixos valors.

"Tota lluita per l'alliberament col·lectiu i personal ha d'anar acompanyada d'un vessant social que escolti els que cerquem una vida més justa"

- Com vau viure l'1-O des de Burjassot, ara que en commemorem el tercer aniversari?

- Amb il·lusió i expectativa perquè passaria a Catalunya, ja que de retruc encoratjaria el País Valencià en reconstruir un país i una cultura en comú que sovint ens ha estat negada des de la dreta i per un provincialisme absurd que s'ha volgut vendre de què era el País Valencià.

- La vida després del PP ha estat millor, Guillem?

- Com et dic, et trobes de tot. Trobo a faltar des de les Corts Valencianes més valentia envers alguns temes. Quan se'ns hi va convidar ens van posar l'himne oficial "per ofrenar noves glòries a Espanya" i el PP insultant a cau d'orella. Sovint, hi ha excepcions com en tot i estem agraïts a molta gent però l'equidistància en temes de drets humans encara és símbol de poc coratge, de no voler treure massa la cara per por de rebre de l'Estat i emmascarar per por o interès polític els fets.

- El País Valencià és sinònim de...?

- Perseverança, alegria, coratge, lluitar en condicions molt adverses i no desistir del que és just.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor