Opinió

Ischgl

«Alguns 'científics' han vist una oportunitat en el desastre que patim per aconseguir projecció mediàtica»

per Jaume Barberà , 12 d'octubre de 2020 a les 20:00 |
Aquest mot impronunciable és una estació d'esquí dels Alps austríacs. Se la coneix també amb el sobrenom de "l'Eivissa dels Alps", i amb això ja n'hi ha prou per saber què hi passa, i no precisament a la neu.

Més de 300.000 turistes d'uns 40 països hi van cada any. Els vols barats ho fan possible. L'hivern passat no en va ser cap excepció. Mentre el nord d'Itàlia ja tenia molts problemes amb la Covid, a Ischgl tot era una festa: restaurants, hotels, sales de festa i pistes plenes.


L'OMS, l'Organització Mundial de la Salut (algun dia s'haurà d'analitzar a fons la gestió més que deficient que ha fet de la pandèmia-), va aconsellar, al principi del malson que patim, que no es restringissin els viatges. Sí, ho heu llegit bé: que la gent no s'estés de viatjar! Com un Simón i Trilla d'aquí, vaja. Així és que tothom a Ischgl.

Segons informa The New York Times, Ischgl s'ha demostrat que va ser una bomba vírica que va empastifar més de 40 països en els cinc continents. A Europa només, es calcula que més d'onze mil persones van resultar infectades. Segons l'emissora pública austríaca ORF, almenys 27 turistes haurien mort després d'agafar el coronavirus a Ischgl. És obvi que la vall on hi ha Ischgl s'hauria d'haver tancat quan hi va haver els primers casos, però no es va fer perquè es volien evitar les pèrdues econòmiques.


Els telefèrics, els bars, les sales de festes, els restaurants, els hotels, tots els serveis tancats van ser els llocs ideals per la propagació del coronavirus. Un desastre, un autèntic desastre. L'advocat vienès Peter Kolba ha presentat una demanda contra el govern d'Àustria pel que va passar a Ischgl. Ja veurem com acaba.

Ischgl, com altres llocs, són o haurien de ser els exemples confirmats de la necessitat d'actuar amb rapidesa per evitar la transmissió comunitària del virus. Però, cada vegada que des dels governs es decreta tancar serveis, els afectats protesten. I és, d'alguna manera normal que sigui així: qui els pagarà les despeses?, qui els mantindrà el negoci i el lloc de treball? Són molt ja els negocis que no tornaran a obrir. Són molts els autònoms que viuen en la més de les absolutes precarietats.


Ara, pel que es veu, ja hi tornem a ser: la segona onada ja és aquí. En lloc de parlar només de combatre el virus, la majoria del temps es dedica a parlar de les picabaralles polítiques. I la dreta populista intenta recuperar el poder com sigui, com es pot veure a Madrid: sociopatia pura i dura.

Ja ho he dit altres vegades, però ho torno a repetir: calen missatges clars, poques veus i no tantes conferències de premsa.

Alguns "científics" han vist una oportunitat en el desastre que patim per aconseguir projecció mediàtica, cosa que els fa ser molt imprudents i alhora aconsegueixen que els missatges puguin arribar a ser contradictoris. La qüestió i l'objectiu és tenir titulars.

L'horitzontalitat en comunicació de risc no funciona. Mai. Els periodistes recollim qualsevol declaració que faci un "científic" i s'hauria de ser més selectius.

Mentrestant, hi ha científics que els ha costat molt ser escoltats, però al final sembla que ho han aconseguit: són els que, des de fa anys, lluiten contra tothom per aconseguir que es canviïn els paradigmes de contagi, començant per la inoperant OMS. Parlo dels "aerosols". Si voleu saber-ne més i seguir els seus consells, aquí teniu on trobar-ho. Aquest és l'original.

Catalunya pot trobar-se en la mateixa situació que Madrid en pocs dies. La Generalitat ja aconsella tornar a les classes online a les universitats, fer teletreball i a reduir l'activitat social. A la Xina, hi ha 12 contagiats en una ciutat i fan el test als seus 9 milions d'habitants.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació