"Compramos edificios en Barcelona y àrea metropolitana. Con o sin inquilinos. No importa el estado del edificio. 93 456 31 16". Veig aquest cartell en dos, tres, quatre, cinc, cilindres publicitaris de Barcelona. El primer impuls és trucar per insultar-los, dir-los el nom del porc. Desisteixo per recomanació mèdica: evitar l'exteriorització excessiva i massa vehement de la mala bava. El segon impuls és trucar-los per a fer una mica d'investigació periodística. Desisteixo pel mateix motiu que desistiria de fer un treball periodístic sobre l'extrema dreta. Ja no tinc salut ni empenta suficient per a haver-me de relacionar amb escòria. És una opció conformista? Mandra? "Ja ho faran els altres?". Potser hi ha una mica de tot això. Però bé, porto anys esgargamellant-me, trucant, rebent i emetent informació sobre la inexorable decadència de Barcelona, sobre el seu procés progressiu de posada en venda.
He fet i continuaré fent la meva feina d'explicar i de denunciar allò que veig i que no m'agrada i que penso que a altra gent li pot resultar útil. Quins efectes ha provocat aquesta feina, i la de molts altres companys periodistes? Quina resposta he obtingut de les administracions? Quin feedback m'han proporcionat interlocutors diversos com sobretot l'ajuntament, però també patrimoni, departaments de cultura, de benestar social, d'interior, tota mena d'administracions locals i autonòmiques. El resultat: res, zero, cap moviment. Moltes excuses, explicacions per a expulsar-se les puces de sobre, donar la culpa als altres, a les lleis superiors, als contractes de compra i venda entre particulars, a tot Déu excepte a la seva pròpia responsabilitat.
Alguns tuitaires em donen pistes sobre la procedència del cartell i qui hi ha al darrere.
No sé si val la pena fer gaires investigacions al respecte. Algun altre tuitaire suggereix portar un retolador gruixut a la butxaca i guixar el telèfon sempre que ens topem amb aquest cartell. Quina pena, quina decadència. I mira que el cartellisme, com diu sempre Javier Pérez Andújar, és un dels oficis més bonics del món. Alguns altres tuitaires assenyalen l'orla negra que ressegueix l'anunci a tall d'esquela mortuòria. Està ben vist per a ressaltar el procés de putrefacció que viu Barcelona. Un procés inexorable, sembla que sense marxa enrere.
I quina responsabilitat hi tenim tots plegats? Quina responsabilitat hi tenim tota aquella gran majoria que, en general, no tenim responsabilitats polítiques, socials i culturals concretes? Doncs també en tenim, i molta. Tenim la responsabilitat de viure la ciutat, de fer-ne bon ús. De tenir inquietuds culturals que ens portin al teatre i a les llibreries. Que ens portin al cinema perquè és allà on les pel·lícules adquireixen el seu sentit. La responsabilitat de fer compres sostenibles, de contribuir a fer que el teixit comercial de la ciutat es pugui mantenir. Responsabilitat de no engreixar les franquícies que adotzenen el gust del món, responsabilitat de comprar amb moderació a les grans plataformes de venda online que tan còmodes són i tant mal infligeixen a tota la resta de comerços que venen al detall. La responsabilitat de no creure'ns que el món és dels que tenen èxit, de les grans marques que tot ho fagociten. La responsabilitat de votar amb criteri i no votar gentussa. La responsabilitat, dels periodistes, de demanar comptes a aquells que ens governen. D'estar el menys venuts possible a grans interessos polítics i econòmics. La responsabilitat de no vendre fum amb allò que escrivim. La responsabilitat de no estar patrocinats per bancs perquè llavors els bancs tenen tota la impunitat per a fer amb nosaltres el que els doni la gana.
La responsabilitat té molts factors, molts vectors que interseccionen, que ens generen incoherències, que ens fan contradir. Hem de viure amb les incoherències i contradiccions. Viure-hi amb la dignitat més gran possible amb el cap suficientment clar perquè ens calgui anar al psicòleg les menys vegades possibles.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per