El procés electoral als EUA s'encamina cap a un dels pitjors escenaris. La nit acabarà sense un guanyador clar i caldrà esperar al recompte dels vots per correu en diversos estats per dilucidar qui ocuparà la Casa Blanca els propers quatre anys. Joe Biden, l'exvicepresident amb Barack Obama i actual candidat demòcrata, ha aapregut per mostrar tranquil·litat i optimisme i s'ha mostrat confiat en la victòria, així que es comptin tots els vots.
Per la seva banda, Donald Trump ha reaccionat
acusant els seus rivals de voler "robar les eleccions". L'ajustat dels resultats ha fet inviable la declaració d'un vencedor. Caldrà un recompte a Geòrgia, on falta avaluar els vots per correu de zones com Atlanta (un feu demòcrata) i dels estats de l'anomenat cinturó de l'òxic, el Rus Belt, com Wisconsin, Michigan i Pennsilvània, que fins ara donen avantatge a Trump.
A mesura que avança la nit, l'escenari del 2016 sembla més a prop de repetir-se del que apuntaven les enquestes. Els dos aspirants a la Casa Blanca, l'actual president Donald Trump i el demòcrata Joe Biden estan protagonitzant un duel intensíssim que està sent molt més ajustat del que anunciaven la major part dels sondejos. Els estats del MIg Oest Pennsilvània, Michigan i Wisconsin, antics feus demòcrates que van acabar amb el somni presidencial de Hillary Clinton, es resisteixen a abandonar a Donald Trump.
En aquests moments, Biden conserva un avanatatge en el Col·legi Electoral (192 a 108, segons el recompte de la CNN). Però la realitat és més crua pel demòcrata. Els tres estats que es van convertir en un malson pel Partit Demòcrata el 2016 són durs de rosegar per Joe Biden. Pennsilvània, amb el 44% escrutat, dibuixa una majoria per a Trump (55% a 43%); a Michigan, amb el 43% comptat, Trump supera a Biden per 54v a 43%, i a Wisconsin, l'estat més disputat, amb un 51% dels vots comptats, mostra un Trump amb un quasi 51% envers el 47% del demòcrata.
No tot són males notícies per a Biden, que té els vots de cara a Arizona, fins ara feu republicà. Califòrnia, Oregon i Washington, estats de l'oest, s'han decantat per ell. Però aquests erene stats que el demòcrata tenia descomptats.
Donald Trump, és a punt d'imposar-se també a les urnes en l'estat de Florida, un dels més decisius d'aquesta carrera. Es tracta d'una victòria important, ja que les enquestes no deixaven clar qui dels dos aspirants s'acabaria enduent l'estat, tot i que l'actual president disposa d'una sòlida base política de suport allí i visita aquest estat molt sovint.
Són 29 vots electorals que el guanyador s'emporta al sarró. Res encara, però, està decidit. L'estat del sud té una important població de jubilats, un sector que ha estat molt colpejat per la pandèmia. El vot llatí també és important, però no tan decantat cap als demòcrates com en altres estats, degut a la presència de la minoria cubana, majoritàriament conservadora.
Florida és un dels estats decisius d'aquesta contesa. Donald Trump ja es va imposar aquí l'any 2016 enfront Hillary Clinton. Al llarg de tota la nit, Trump i Biden han anat frec a frec en un recompte d'infart en què tots dos candidats han anat passsant al davant de l'altre de manera contínua.
La nit serà llarga. Fins al moment, els primers estats s'han anat decantant tal i com estava previst. Biden s'ha emportat els estats de Vermont, Delaware (on viu), Maryland, Illinois, Massachusetts i Connecticut. Trump s'ha endut Oklahoma, Carolina del Sud, Kentucky, Virgínia Occidental, Tennessee, Alabama i Mississippi.
Però pot haver sosrpreses en altres llocs. Avança el recompte a Texas, amb prop d'un 50% i Biden al davant demoment, el que seria una gran sopresa, ja que l'estat del sud és tradicionalment republicà. A Ohio, un altre estat decisiu, amb prop del 50% escrutat, Biden també va al davant. Serien dues cartes molt bones i inesperades pels demòcrates. Però tot és encara molt incert.
Els primers vots a ser comptats han estat els d'alguns comtats de Kentucky i Indiana, dos estats molt conservadors i on els republicans solen tenir un domini clar del poder. Nohi ha hagut sorpreses tampoc aquí. De Kentucky és el senador Mitch McConnell, el líder de la majoria republicana al Senat, que ha estat reelegit aquesta nit.
Un referèndum sobre Trump
La societat nord-americana elegirà aquest dimarts molt més que un president, un nou Congrés i alguns governadors.
Les eleccions als Estats Units s'han convertit en un referèndum sobre un Donald Trump que aspira a la reelecció, però sobretot seran un veredicte sobre la força del populisme de dretes als EUA i arreu. El magnat de Nova York que fa quatre anys va conquerir la Casa Blanca agafant desprevinguts aliats i adversaris ha esdevingut icona de tots els moviments de dreta extrema que han proliferat els darrers anys.
D'una manera o altra, l'han fet seu els governants autoritaris que han arribat al poder, del brasiler Bolsonaro al filipí Duterte. Dels partidaris d'un Brexit dur als qui, dins encara de la Unió Europea, intenten desestabilitzar-la des de dins, es diguin Marine Le Pen a França o Viktor Orban a Hongria. Per no parlar de tots els moviments ascendents ubicats en la perifèria ultra, com Vox a Espanya o Matteo Salvini a Itàlia. Els votants dels EUA parlaran per ells però també per tots els qui, fora de les fronteres que Trump ha volgut fer més altes, seguiran amb angoixa la veu de les urnes nord-americanes.
Donald Trump i Joe Biden arriben al 3 de novembre amb un escenari que no ha sofert variacions brusques amb les enquestes a la mà.
El darrer sondeig de la NBC (cadena que se sol situar en un centre esquerra dins del panorama mediàtic dels EUA) mostra un Joe Biden amb el 51,5% enfront el 44,4% de Donald Trump. La mitjana de sondejos de
RealClearPolitics.com és més favorable a Trump i dona a
Biden només un 6,5% d'avantatge a escala nacional.
L'expert en demoscòpia Nate Silver, que va ser dels que més es va acostar en les seves prediccions al resultat del 2016, mostra un 52,7% de rebuig al president i un 44,2% d'acceptació mentre exposa en els seus models
un 90% d'opcions de victòria de l'aspirant demòcrata. I Charlie Cook, un dels veterans més respectats en anàlisi electoral, fa setmanes que considera que l'elecció, en contra del que asseguren partidaris i molts detractors de Trump,
està molt decantada cap a Biden.
Però són els resultats dels estats els que acabaran decidint la sort electoral.
Aquí en podeu trobar els més referencials. Trump sap que només pot guanyar si manté la posició en els tres estats del Mig Oest, tradicionalment demòcrates, que va arrabassar a Hillary Clinton el 2016: Pennsilvània, Michigan i Wisconsin. I si, alhora, pot impedir l'ascens demòcrata als estats del sud que estan experimentant transformacions demogràfiques ràpides, com Geòrgia o Carolina del Nord. Això, mentre manté Florida, sempre igualada, i no perd Arizona. En tots aquests llocs, va imposar-se fa quatre anys. Si Biden s'apodera de tres d'aquests estats -o de dos, si són rellevants, com Florida o Pennsilvània-, Trump haurà de fer les maletes.
Els demòcrates necessiten fer-se amb tres dels estats on el 2016 va guanyar Trump -o potser només dos si entre aquests hi ha Pennsilvània o Florida- per tornar a la Casa Blanca
A aquestes alçades, Biden té l'avantatge d'haver aconseguit eixamplar el ventall d'estats a l'abast. En té prou de recuperar una minoria dels estats decisius. Amb la solidesa demòcrata a escala nacional, aquest cop serà difícil que la victòria escapi als demòcrates. Però en aquests
swing states que decidiran l'elecció, la distància és més petita i això fa no descartable del tot una nova victòria trumpiana.
Un referèndum sobre Trump
Al començament del 2020, tots els analistes coincidien en una cosa: si aquestes eleccions acabaven sent un referèndum sobre Trump, l'actual president estava llest. La pandèmia -amb 9 milions de persones infectades i 232.000 morts- i la resposta erràtica i farcida de mentides de Trump, amb els efectes sobre l'economia, ha convertit el procés electoral en un plebiscit sobre l'actual president. Els republicans, a diferència del que va passar el 2016, no han pogut derruir la imatge d'un Biden que, sense despertar entusiasme, ha demostrat resiliència i gran capacitat d'empatia per bastir una coalició de forces formidable.
Consulta aquí els resultats estat per estat (el mapa s'anirà actualitzant a mesura que avanci el recompte)
Aquests van ser els resultats fa quatre anys
Trump deixa
un llegat de divisió que ha estressat la societat nord-americana. A diferència de tots els seus predecessors, que en vigílies d'eleccions, si més no, intentaven cohesionar el país i enfortir la seva base de suport, l'empresari s'ha fet fort en una estratègia divisiva que ho fia tot a l'adhesió d'un bloc molt entusiasta però menysté els moderats.
Que Trump ha desafiat tots els cànons del que és una campanya electoral, als Estats Units i a arreu, ho ha tornat a demostrar l'atac de les darreres hores contra el doctor Anthony Fauci. El científic, l'epidemiòleg en cap dels EUA, es va queixar de la "pobra" preparació amb què el país havia respost a la pandèmia. La Casa Blanca va respondre de seguida el metge dient que les seves paraules eren "inacceptables" i fent córrer la brama que podria ser cessat en cas de reelecció de Trump. La caiguda de Fauci, de fet, es dona per descomptada si el president guanya.
"Acomiada Fauci!", li cridaven aquest diumenge molts dels seus partidaris en un míting a Florida, i el president deixava oberta la decisió per a després de les eleccions. És una altra mostra de l'estratègia atrevida de Trump, molt indisciplinat en tota la campanya i a qui li costa molt fer cas dels seus assessors electorals. Perquè Fauci és en aquests moments una de les personalitats més populars del país.
Una batalla "per l'ànima del país"
El seu adversari demòcrata no ha despertat entusiasme. Però a Joe Biden li pot passar el que a molts polítics a qui tothom menysprea. Ha demostrat una capacitat de resistència enorme, ha superat unes primàries molt dures, deixant pel camí contrincants de pes, com Bernie Sanders, Elizabeth Warren i la mateixa Kamala Harris, que ara l'acompanya com a número dos. Biden ha sabut calibrar la campanya, ha prescindit dels consells que li exigien que fos més agosarat i ha deixat que tots els focus caiguessin sobre Trump.
Trump ha fet una campanya indisciplinada apel·lant als més enfervorits dels seus, mentre que Biden ha estat capaç de fer de la seva la causa de molts més
El presidenciable demòcrata ha sabut, en canvi, emergir com l'única alternativa de tots els que volen impedir quatre anys més de caos i incertesa. Ha apel·lat a batallar "per l'ànima del país", aconseguint que una victòria seva interessés a molt més que als demòcrates. A això ha ajudat, sens dubte, les simpaties mostrades per Trump envers
els grups de l'extrema dreta i el supremacisme blanc. D'aquesta manera, Biden ha acabat la campanya fent que la seva causa fos la de molts més.
Aquest dimarts sortirem de dubtes. Seran els electors nord-americans els qui ens donaran moltes pistes sobre el futur immediat que ens espera. També -i això va molt més enllà de la política i dels Estats Units- ens diran moltes coses sobre què és sòlid i què no ho és en aquests temps líquids, sobre la representativitat de bona part del xivarri mediàtic i sobre quina és la realitat sobre la qual ens movem.
| Algunes dades i preguntes a saber |
Població dels Estats Units: 327,35 milions d'habitants.
Grups ètnics: blancs (60,4%), hispans (18,3%), afroamericans (13,4%), asiàtics (6%), segons dades dades de l'Hispanic Council i la Fundació Espanya-EUA.
Quantes persones han exercit ja el seu vot? 100 milions, una xifra rècord, segons la CNN.
Quants ciutadans van votar en les eleccions del 2016? 136 milions de nord-americans.
Quants càrrecs s'elegeixen? El president i vicepresident, en vot indirecte, la totalitat de la Cambra de Representants (435 membres) i un terç del Senat (33 senadors), així com diversos governadors i cambres legislatives dels estats, com també es vota en diverses consultes locals.
Per què és un sistema indirecte? Perquè formalment s'elegeixen 538 delegats que formen el Col·legi Electoral, que és el que elegirà el president el 14 de desembre. Cada estat té un nombre d'electors proporcional a la seva població (a Texas li'n corresponen 38, a Wisconsin 10, etc.). Però el candidat que guanya un estat, ni que sigui per un vot, s'emporta tots els anomenats vots electorals.
Què va passar el 2016? Que Hillary Clinton, amb el 48,2% dels vots, va superar Donald Trump, amb un 46%, però va ser superada al Col·legi Electoral. És un fet del tot inhabitual. Però ja va passar el 2000, quan George W. Bush va derrotar Al Gore amb un grapat menys de vots.
Quins problemes es podrien produir? S'ha especulat amb un resultat ajustat que impliqués una batalla pel recompte i el recurs als tribunals. Va succeir el 2000, quan el Tribunal Suprem va acordar no fer a Florida el recompte que demanaven els demòcrates. L'actual Suprem té una majoria de 6 a 3 en favor dels republicans. També podria succeir que hi hagués un empat al Col·legi Electoral: 269 a 269. En aquest cas, el president seria elegit per la Cambra de Representants amb un sistema enrevessat en què cada estat tindria 1 vot. Aquest escenari posa els pèls de punta a tothom.
|
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
