Feia temps que unes eleccions a la Casa Blanca no em despertaven tanta mandra. Durant els últims dos dies, la premsa ens ha parlat de bolcades inesperades, estats que canvien de color i desempats d'última hora. Mentre escric aquestes línies, encara caminen computant els vots més fugissers del comtat de Yoknapatawpha. Mirem la contesa entre demòcrates i republicans amb fascinació de colònia pobra, amb una expectació molt semblant al candor de poble de Pepe Isbert a Bienvenido, Mister Marshall. Mirem la baralla entre rucs i elefants de la mateixa manera que mirem Eurovisió (o la final de la Super Bowl, si es prefereix). La democràcia convertida en mercaderia.
Però avui no volia explicar la meva desafecció cap als comicis nord-americans. Ni tan sols pretenia parlar dels resultats electorals sinó d'un episodi concret que m'ha resultat tant cridaner com familiar. En la nit d'ahir, mentre diversos estats encara comptaven vots, Donald Trump va disparar un tuit en què denunciava anomalies a Geòrgia i Carolina de Nord. A Michigan, escriu Trump, els partidaris de Joe Biden haurien fet desaparèixer una bona quantitat de paperetes. La denúncia s'estén a Wisconsin, on els mitjans donen a Trump com a perdedor.
Assajada en altres temps i latituds, l'última tendència del retropopulisme implica posar en qüestió els processos electorals i refutar la legitimitat dels governs sortits de les urnes. No són necessàries proves, només cal sembrar el dubte, repetir les frases fins que les sospites impregnin el debat públic i s'estengui el malestar. Per descomptat, si un govern emana d'unes eleccions trucades, qualsevol maniobra política, inclòs l'ús de la força, adquireix justificació moral. Gràcies a aquest contorsionisme dialèctic, el cop d'estat es converteix en una eina democràtica. Veneçuela, Hondures, Bolívia. Què us explicaré.
La cançó sona familiar a aquest costat de l'Atlàntic perquè és el missatge que ha difós amb fruïció la dreta espanyola. Els papagais de Vox han espremut fins a l'avorriment la tornada del "govern il·legítim" per referir-se a l'executiu de Sánchez. Entre altres astracanades han arribat a exigir la implantació d'un govern "d'emergència nacional" amb José María Aznar, Felipe González i Rosa Díez. També Pau Casado, comparsa ideològica d'Abascal, ha denunciat el "cop d'Estat" de Sánchez pels seus acords amb formacions independentistes.
"Cop d'Estat" és precisament l'expressió que esgrimeix Ciutadans al costat de la resta de la dreta rància per empènyer els polítics catalans a condemnes quilomètriques per haver convocat un referèndum. Recordo els dies llunyans de l'1-O. Els grans poders espanyols van dedicar totes les seves forces a denunciar irregularitats en una consulta a la qual ells mateixos es van negar a oferir-li garanties. La democràcia està tocada de mort perquè aquells que més diuen defensar-la són els que més la degraden.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Jonathan Martínez
,