procés català

Cuixart declara avui pel cas del guàrdia civil que reclama 10.000 euros a Òmnium

L'agent es va fer un embolic en el judici del Suprem quan va intentar definir sense èxit una suposada bandera de l'entitat

per Bernat Surroca , 12 de novembre de 2020 a les 06:30 |
Seguiment de les últimes paraules de Cuixart des de l'Arc de Triomf de Barcelona. | Bernat Cedó
Jordi Cuixart torna aquest dijous a judici. No se l'acusa a ell, però sí que haurà de declarar per via telemàtica davant del jutge pel cas d'un agent de la Guàrdia Civil que reclama 10.000 euros a Òmnium Cultural per un suposat delicte de vulneració de la pròpia imatge. La vista oral comença a les 9.30h del matí a la sala 310 del jutjat de primera instància 57 de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia, i Cuixart hi compareix des de Lledoners com a representant legal de l'entitat. El president d'Òmnium compleix condemna de nou anys per un delicte de sedició i actualment es troba en règim de segon grau. Només pot sortir de la presó amb permisos penitenciaris. 

L'agent de la Guàrdia Civil en qüestió va protagonitzar un dels moments més sorprenents del judici de l'1-O al Tribunal Suprem. Es va fer un embolic a l'hora de descriure una bandera d'Òmnium davant del tribuna i això, de fet, és l'origen d'aquesta causa. "Era un tros de tela quadrada que posa Òmnium, de color verd i alguna ratlla, amb un pal", va dir en qualitat de testimoni a la sala segona del Suprem. Òmnium va incloure aquest moment en un vídeo per les xarxes socials, i arran d'això l'agent els reclama ara 10.000 euros. Considera que l'entitat va fer servir la seva veu per lucrar-se. Aquí podeu veure el moment:



La descripció de la bandera per part del policia va ser un dels molts moments surrealistes del judici al Suprem. L'agent també va escriure escenes de violència durant tot l'escorcoll del 20-S al Departament d'Exteriors i va assegurar haver vist banderes de Comissions Obreres i de l'entitat que presideix Cuixart. Quan les defenses van demanar-li que descrigués aquestes banderes, l'agent va ser imprecís i poc encertat, un fet que va provocar somriures entre els advocats defensors.


El setembre de l'any passat, poc abans que es fes pública la sentència de l'1-O, Òmnium va presentar un recurs contra la demanda de l'agent, precisant que la declaració es va produir amb ocultació del rostre, sense mostrar-ne la imatge ni identificar cap dada personal -tal com havia acordat el Suprem-, i que la seva veu "no és coneguda públicament". El jutge, però, ho va desestimar i finalment el cas arriba a judici aquest dijous i no es preveu gaire llarg.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació