Rep El Despertador cada matí al teu correu
Al final ens n'avorrirem de les picabaralles públiques entre Junts per Catalunya i ERC al Govern. A cada nou capítol es fa més evident que, abans o durant la campanya, els dos partits hauran d'explicar com pensen governar després en coalició i fer-ho d'una forma més eficaç i, sobretot, més lleial. Junts diu -en un atac sibil·lí a ERC- que ells són l'única garantia d'un govern independentista. És una fórmula que necessàriament inclou, és clar, els seus socis actuals. En el millor dels casos per a ells,
i malgrat que cap enquesta ho detecta encara, en una situació de repartiment de poder com el d'ara. I Esquerra afirma que el partit de Puigdemont és la seva primera opció de pacte, tot i que tampoc descarta integrar a la governabilitat els comuns, la CUP o el PDECat.
Els uns i els altres manifesten, doncs, voluntat de governar junts la Generalitat i d'arribar a acords estratègics cap a la república, però no són capaços de refrenar-se en els atacs i les travetes diàries. És evident que no tothom hi té la mateixa responsabilitat, i que, des de Junts i els seus entorns, hi ha més tendència a disparar contra el Govern ara que no el presideix un dels seus, la cara visible és Aragonès -candidat d'ERC- i fan l'anàlisi que una mala gestió i pitjor imatge passarà bàsicament factura als republicans. Però de responsabilitat en el clima de guerra civil tothom en té poca o molta després del joc subterrani dels darrers anys i d'arrossegar a l'altre pel fang ningú en traurà rèdit: recordeu els tripartits.
El darrer cas ha anat a compte de les filtracions de les mesures de desescalada. És un tema especialment sensible perquè hi ha desenes de milers de treballadors i usuaris pendents de què passa amb els restaurants i bars, els gimnasos o els equipaments culturals. S'ho passen malament, veuen com els ajuts són escassos i estan mal organitzats, i l'últim que els cal és que se'ls enviï missatges confusos perquè algú no és prou competent o senzillament es lleva cada matí pensant com farà la punyeta al seu soci. ERC va atribuir aquesta darrera filtració a JxCat -que ja havia explicat en el seu moment que hi havia
una proposta d'Empresa per reobrir l'hostaleria en un intent de complaure el sector- i ahir al matí els seus portaveus van explicar als mitjans que s'aixecaven de la taula fins que no hi hagués un compromís de lleialtat dels seus socis. Al vespre van tornar a asseure's.
De filtracions en fan tots els partits i tots els mitjans en publiquem en l'intent de ser els primers i oferir als lectors una informació diferenciada. Forma part del joc. El problema és quan, enmig d'una situació com l'actual, les filtracions es fan no per sortir primer, per l'habilitat d'un periodista o per afermar un relat, sinó que s'expliquen decisions que encara no són definitives per condicionar un comitè tècnic com el Procicat en assumptes que, com deia, afecten desenes de milers de persones. No tot s'hi val ni tot és susceptible de ser usat per treure'n rèdit partidista.
ERC i Junts, Junts i ERC, haurien de reflexionar profundament sobre la seva actitud i el camí a seguir a partir d'ara. Els republicans, que porten el pes de la gestió, han comès errors i han hagut de rectificar-los,
ahir mateix amb el sector cultural. I Junts va cometre la irresponsabilitat d'allargar per les seves urgències internes una legislatura que va néixer morta i que
Torra va liquidar políticament el 29 de gener d'aquest any. Fins al febrer tenen temps de no empitjorar les coses i de posar les bases d'un Govern que tingui una actitud diferent i estigui presidit per la generositat i el rigor. El contrari només segueix acostant-los al precipici pel camí de la desafecció. Potser cal que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras hi diguin alguna cosa, a banda de l'oferiment de Torra, segur que generós,
per fer de mediador.
» I una cosa que no volia deixar d'explicar-vos. Aquests dies estem seguint en detall el judici del 17-A a l'Audiència Nacional de Madrid. Ahir durant la vista
es van difondre les imatges inèdites de l'atemptat, en concret de la furgoneta atropellant (i matant) vianants a les Rambles. A
NacióDigital vam decidir no publicar-les. Seguim
la recomanació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que va instar a evitar l'espectacularització de les accions terroristes i a no emetre imatges on es reconegui les víctimes o que siguin excessivament crues. Hi afegim que les imatges no aporten ni expliquen res rellevant o que no sabéssim a través dels testimonis presents i de les investigacions policials. El judici és necessari i cal saber tota la veritat del que va passar, però determinades coses creiem que les podem estalviar a les víctimes.
Avui no et perdis
» La gestió de la desescalada provoca una crisi de convivència al Govern; per Sara González.
» Fil directe: «La mare i el Govern»; per Joan Serra Carné.
» Vuit coses que has de saber sobre la vacuna de Pfizer i BioNTech; per Albert Vilanova.
» Anàlisi | Què preservem davant la Covid?; per Josep Maria Pascual, sociòleg.
» Mapes | El 62% de comarques encara no havia recuperat el PIB del 2007 abans de la pandèmia; per Roger Tugas Vilardell.
» Salut preveu ampliar 60 CAP amb espais supletoris per afrontar la pandèmia a partir del gener; per Andreu Merino.
» Opinió: «Entendre l'esquerra abertzale»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
» Opinió: «Primàries»; per Montserrat Nebrera.
» El dret a decidir sobre el gènere, focus de polèmica a la nova «llei trans»; per Antònia Crespí.
El passadís
El BBVA està ultimant l'operació per quedar-se el Banc Sabadell, una entitat bancària fundada fa cent 40 anys per empresaris del tèxtil i que encara presideix Josep Oliu. Què passarà amb les oficines ateses les duplicitats entre les dues entitats en molts municipis? I amb la plantilla? L'adquisició del Sabadell implicarà que les seus corporatives deixin d'estar a Catalunya? Són qüestions que s'hauran de resoldre.
Una altra que inquieta alguns treballadors i activistes pel català és si el BBVA aprofitarà per rectificar la seva política lingüística a Catalunya després de quedar-se el Sabadell. Quan va absorbir Banca Catalana primer, i Unnim i CatalunyaCaixa després, els treballadors van denunciar la desaparició del català com a llengua de treball. Val més que no siguin massa optimistes, perquè al banc que presideix Oliu el català ja és testimonial en les comunicacions internes. La darrera que es recorda va ser el correu electrònic felicitant Sant Jordi en català i en castellà. La revista trimestral interna sí que pot ser, en canvi, en català. N'estarem pendents.
Vist i llegit
El panorama al Govern els darrers anys és descoratjador. Però malgrat tot l'independentisme sobreviu políticament potser perquè al davant hi té un rival que no és massa més espavilat. És el que explica, en
aquest article a
Media.cat, l'observatori crític dels mitjans del Grup Barnils, el periodista
Martí Estruch, que era el cap de premsa del Diplocat en el moment àlgid del procés. Ho fa a partir de la publicació d'un llibre de Juan Pablo Cardenal i de com hi va intentar donar rèplica el govern de Rajoy des de les seves ambaixades. Estruch constata, després de llegir el llibre, que estaven poc preparats i van ser maldestres i també que, segurament, el pròxim cop seran més hàbils.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1963, fa 57 anys,
va morir a Begur, al Baix Empordà, la ballarina i cantant catalana de flamenc Carmen Amaya, que havia nascut al barri barceloní del Somorrostro en una família gitana el 1918. Va començar a actuar de ben petita pels locals de la ciutat amb el seu pare i, ja adulta, va protagonitzar diverses pel·lícules i va actuar amb membres del seu clan familiar. TV3 va emetre el 2013 una pel·lícula inspirada en la seva figura,
que podeu recuperar aquí. Miguel Poveda o Mayte Martín són altres grans noms catalans d'aquest estil musical d'origen andalús popularitzat per l'ètnia gitana. Rosalía és el darrer fenomen.
L'aniversari
Avui fa 92 anys que va néixer a Barcelona el popular escriptor català
Sebastià Sorribas, que va morir a la mateixa ciutat l'any 2007. Va excel·lir en la literatura infantil i juvenil. L'obra que el va fer més popular és el
Zoo d'en Pitus, que van llegir desenes de milers d'infants del nostre país i que fomenta valors com la solidaritat, l'amistat o l'esforç. La novel·la es va adaptar al cine i
aquí Àlex Gorina en parlava amb la seva directora, Mireia Ros.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per