Sara González és una periodista insistent. De les que més. No es conforma amb la versió oficial. Pregunta, repregunta... i torna a preguntar. Demanar-se el què i el perquè de les coses i tenir un punt desconfiat és determinant en aquesta professió. I defensar davant de qui sigui la teva forma d'explicar-ho també.
Si, a més, i com és el cas, la periodista té bona ploma i se sap explicar en tots els formats, tot flueix i el lector o espectador hi guanya. És el que fa necessari, interessant i llegidor el seu darrer llibre,
Per raó d'estat, d'Ara Llibres, que aquest dijous a la tarda s'ha presentat a la llibreria Ona, plena fins on les restriccions han permès.
La tria per la presentació explica el llibre i també a l'autora, periodista de
NacióDigital: dos periodistes que són dels que pregunten i es qüestionen les versions del sistema que té la força coercitiva, David Fernàndez i Mònica Terribas, i Tamara Carrasco, la CDR acusada de terrorisme i confinada més d'un any al seu municipi.
Finalment absolta i aquí ni ha passat ni passarà res.
Carrasco ens ajuda també a entendre l'autora: ser incisiu no és incompatible amb ser empàtic quan toca. "La nostra feina és repreguntar i repreguntar, però també saber escoltar.
La vaig anar a entrevistar a Viladecans el 2018 i em va dir que no volia ser carn de
share i no tenir un rol de víctima. I això ho oblidem massa sovint els periodistes", ha explicat González.
La presentació ha estat fidel al llibre. Ha estat, per tant, un tractat sobre les clavegueres i la guerra bruta contra qui impugna el sistema. Sobre com es fa, com impacta, i, sobretot, els peons, inspiradors i còmplices. Una guerra bruta que, com deia Fernàndez, abans anava "contra els marges, contra les tangents" i ara pot fer-se "contra mig país i contra governs legalment constituïts". No només contra l'executiu català. Perquè quan a la claveguera no li agrada qui hi ha a la Moncloa, també actua.
Pablo Iglesias, vicepresident espanyol i un dels testimonis del llibre, en dona fe arran de Villarejo i el mòbil d'una de les seves col·laboradores. És el salt qualitatiu que hem vist els darrers anys. L'estat dins de l'estat ja no té miraments perquè ara se sent realment amenaçat. Fernàndez afirma, però, que ni és efectiu ("l'independentisme no ha reculat") i a vegades ho acaben pagant els peons ("el tinent coronel Baena pot acabar com el comissari Villarejo").
Preguntar a tothom, també a Fernández Díaz
"Tant de bo" pensaven molts dels assistents, entre ells les primeres espases de les formacions partidàries d'un nou ordre (o règim si els agrada més). Laura Borràs, Marta Vilalta, Jenn Díaz o Jéssica Albiach eren algunes de les que s'escoltaven l'autora. González ha explicat que Fernàndez ha estat "un far" en el moment de dubte i a l'hora de triar testimonis que donen una bona perspectiva de tot allò que s'hi explica (inclòs Jorge Fernández Díaz), que Terribas la va reafirmar en preguntar-se els perquès i Carrasco en saber-se posar a la pell de l'altre.
I sempre present, de fons, Xavier Vinader. Mestre de periodistes d'investigació, home valent però sempre rialler i content d'ajudar companys. Va ajudar Fernàndez,
va ajudar González i també a qui signa aquesta crònica. El llibre és també un homenatge a ell, que es va fer gran com a periodista
empaitant les clavegueres i, tot i la seva fragilitat física, va convertir-se en bèstia negra dels que atemptaven i encara ho fan contra els valors democràtics.
Unes clavegueres que són difícils d'empaitar, que no es deixen retratar (Terribas ha recordat que cap televisió espanyola va voler emetre
el documental de les clavegueres o els de la monarquia que va fer TV3 quan ella la dirigia) i que no volen retre comptes. Carrasco ha denunciat que a ella ningú li compensarà el mal que li han fet, la "condemna de telediari", el seu nom als cercadors quan vagi a demanar feina i Fernàndez, que aquest estat no pot generar altra cosa que desafecció "quan et toca personalment i això et condiciona". En el seu cas per la proximitat a un dels testimonis colpidors del llibre, Martxelo Otamendi, director d'
Egunkaria, diari clausurat per l'Audiència Nacional el 2003. "Et donen la raó a Europa deu anys després, però passa que la volem ara", deia el periodista.
Terribas ha explicat que l'Estat profund té mecanismes per defensar-se, per blindar-se. Que no li calen els governs, que poden acabar sent fins i tot accessoris. I nosaltres, i els ciutadans? "Les lògiques del suport mutu" a les que apel·laven Fernàndez i Carrasco de no deixar ningú sol, ningú arraconat o víctima del retret intern davant la repressió. Això i explicar-ho des del periodisme.
| Acaba la presentació del llibre «Per raó d'Estat», de Sara González, amb una invitació de Mònica Terribas: "Com que no podrem saber-ne les conseqüències fins d'aquí a 20 anys, us emplaço d'aquí a 20 anys a veure si han funcionat les raons d'Estat. Jo tinc la teoria que sí que funcionen". González firma ara exemplars comprats pels assistents a l'acte a la llibreria Ona de Barcelona.
|
| Sara González explica que els entrevistats de les causes de les clavegueres de l'Estat li van reconèixer "com et canvia la vida i et marca un abans i un després, està present a cada dia" anys més tard. I alerta: "Com a societat, hem acceptat acríticament algunes eines, en nom de la por, com tot el paquet de reformes sobre el delicte de terrorisme, el 2015, quan es va argumentar un perill de terrorisme jihadista i després ha permès acusacions com la Tamara Carrasco".
|
| David Fernàndez recorda que les actuacions de les clavegueres intenten frenar l'independentisme i els moviments socials, però recorda que, quan l'esquerra abertzale va poder-se presentar després de la il·legalització, va esdevenir "primera força municipal al País Basc i la segona al parlament". "Poden allargar el conflicte, però, a mig termini, ho veig terriblement inútil en el nostre context", afirma.
|
|
| Sara González explica que les informacions sobre el presumpte finançament de Podem des de Veneçuela o l'Iran pretenia influir en les eleccions i, segons una enquesta interna del partit, la meitat dels espanyols van assumir com a certs aquests ingressos irregulars. "Amb l'afegit que qui estava finançat per iranians era Vox", apunta David Fernàndez.
|
| Tamara Carrasco s'indigna perquè li van assegurar: "Veus? Vivim en un estat de dret perquè, com no has fet res, has sortit absolta". Sara Gonzàlez exposa que els encausats són usats com a caps de turc i assenyala que les detencions dels CDR en l'operació Judas pretenien desincentivar mobilitzacions un cop arribés la sentència de l'1-O.
|
| David Fernàndez alerta que "allò que serveix contra l'independentisme o els moviments socials és el mateix que serveix per blindar el rei o per evitar que se sàpiga tot el que ha passat", i lamenta la connivència de determinats periodistes. "I aquests serveis especials a l'Estat sempre van acompanyats de retribucions econòmiques paral·leles dels fons reservats", afegeix.
|
| Sara González recorda que, a Martxelo Otamendi, "se li van emportar com a prova un llibre en eusquera sobre la relació dels bascos amb les balenes". Afirma, en tot cas, que fa anys que els governs espanyols saben que hi ha clavegueres, però ara, per primer cop, n'hi ha un que està preocupat per la seva existència.
|
| Tamara Carrasco admet que "esperar el perdó de qui t'ha volgut enfonsar no té massa sentit" i detalla que es tracta de "l'Estat dins l'Estat i no contra la Tamara, sinó contra el que representa, però les conseqüències les pagues tu".
|
|
| David Fernàndez, que ha escrit el pròleg del llibre, reconeix que li costa molt parlar de les clavegueres de l'Estat, perquè implica reviure ferides i una "absoluta impunitat que és vergonya i insultant", i lamenta que el jutge que va permetre les tortures a Martxelo Otamendi segueixi cobrant de l'Estat. Assegura que, amb aquest llibre, Xavier Vinader estaria orgullós dels periodistes que li segueixen l'estel·la.
|
| Mònica Terribas lamenta que cap televisió de l'Estat tingués interès en emetre un documental sobre les clavegueres del Ministeri de l'Interior, cosa que li fa entendre fins a quin punt aquestes són "raó d'Estat", com relata Sara González al seu llibre.
|
| Sara González destaca que la guerra bruta no va començar amb l'independentisme, sinó que respon a arrels més profundes. Agraeix a tots els entrevistats que hagin compartit la seva experiència, així com també a l'exministre Jorge Fernández Díaz, el qual, "malgrat que no comparteixi la tesi del llibre, no va defugir respondre les preguntes".
|
| Comença la presentació del llibre «Per raó d'Estat», de Sara González, amb la sala d'actes de la llibreria Ona de Barcelona tan plena com les normes per prevenir la Covid ho permeten. Entre els assistents, els diputats de JxCat Laura Borràs i Francesc de Dalmases, els dirigent d'ERC Marta Vilalta i Isaac Peraire o la cap de llista dels comuns, Jéssica Albiach. Acompanyant la Sara, a l'escenari, la periodista Mònica Terribas, David Fernàndez i Tamara Carrasco.
|
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per 
