El franquisme, com totes les dictadures, tenia entre els seus projectes aconseguir que el pensament únic fos predominant, que tothom es cregués les consignes com un dogma o, si més no, les seguís sense discordança expressa. Igualment el gust artístic o el criteri cultural calia que valgués seguint unes coordenades dictades o programades des de dalt. Fins a arribar a aberracions o barbaritats que campessin tan xiroies i es perpetuessin.
Des del punt de vista dels plans d'ensenyament recordem com es va retrocedir deixant els guanys que en temps republicans s'haguessin heretat o perfilat i tornant a uns esquemes programàtics molt centrats en l'ensenyament de tronc catòlic, molt integrista i unilingüe. Quant a la Universitat, només calia destituir els professors progressistes i fidels a la República –i en el cas de Catalunya, suprimir la Universitat autònoma i enviar a l'exili, la presó o la paret d'afusellament els docents desafectes.
Quan va venir la televisió, el règim l'aprofità per fer entreteniment des d'una òptica de poca qualitat –escassos programes se salvaven de la mediocritat- i deixar l'exigència als llimbs. L'estupidesa encomanadissa no se n'ha anat de les pantalles després d'anys de desaparegut el règim dictatorial i, en comparança amb els programes de les televisions de llengua castellana, les de TV3 se salvaven mentre hom va considerar que la pantalla contribuïa a millorar indirectament la llengua dels espectadors i el to general dels programes influiria en una més robusta conformació de l'esperit del poble, àdhuc –naturalment- donant exemples de nacionalisme.
Res a dir d'una televisió pública tutelada per la Generalitat. De mica en mica, però, i no gosaria afirmar que a posta, però algú podria sospitar que pot haver-hi un designi en aquest punt, la qualitat lingüística dels programes va grinyolant un xic, el temari molts cops és massa banal fins i tot per a un mitjà de masses, o sembla que desafavoreixi la llengua (exemple: el protagonista juvenil de la sèrie
Merlí). TV3 mai no ha de desafavorir la llengua, l'idioma castellà ha de tenir-hi lògica cabuda només quan sigui entrevistada una persona que s'hi expressa, i aquesta semblava que havia de ser la línia directiva quan va fundar-se.
Un exemple ben recent: el dia 19 de novembre, en el programa de tarda
Tot es mou es donà entrada a una llarga entrevista amb Carmen Posadas a raó del darrer llibre que ha tret. El llibre no es refereix a cap contingut o argument català. Podien haver portat una autora i un llibre catalans. Hi ha al darrere de la presència de Posadas raons editorials? Potser no. Al mateix programa, i discutit per la presentadora i tres advocades, el problema del testament de Paquirri i com el manega, si bé o malament, si amb desgrat o aprovació dels fills, la senyora Pantoja.
Llargs minuts enfangats en un tema que és propi de revistes de tafaneries de "famosos". Per famosos avui cal entendre qui aconsegueix sortir als setmanaris dels quioscs i als programes audiovisuals escombraries. És TV3 en camí de banalitzar-se, de degradar-se, de descatalanitzar-se? Programadors, poseu-vos les piles.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Josep Vallverdú
,