Les proves d’antígens com a estratègia de detecció de casos de covid-19 s’obren pas a empentes i rodolons, tot i que encara som lluny de l’ús en massa que demanen científics, com ara els infectòlegs Bonaventura Clotet i Oriol Mitjà o el matemàtic Àlex Arenas. D’ençà que Mitjà ho va posar sobre la taula al setembre, hi ha hagut una discussió pública sobre l’ús en massa d’aquestes proves. D’una banda, ell i més científics defensen que servirien per a passar de les campanyes de PCR en massa en barris concrets d’algunes ciutats a un sistema de garbellament sistemàtic en escoles, centres de treball i residències. Si les proves d’antígens s’arribessin a distribuir lliurement a les farmàcies, els familiars i amics, abans de visitar persones vulnerables –com ara gent gran i malalts–, podrien comprovar ràpidament si tenen la covid. Fins i tot es podrien fer proves abans d’assistir a esdeveniments multitudinaris, com ara espectacles culturals i esportius.

Ara per ara, els governs català, valencià i balear han estat conservadors i majoritàriament han limitat les proves d’antígens com una alternativa a les PCR per a pacients amb símptomes compatibles amb la covid en moments de saturació per l’alt nombre de contagis. El govern català també les fa servir per a diagnosticar contactes de positius i no fa gaire que ha anunciat que farien proves en massa amb tests d’antígens. D’una altra banda, a Catalunya Nord i a Andorra les proves d’antígens es fan servir com a eina de control de la pandèmia i els ciutadans que vulguin saber al moment si tenen la malaltia en tenen prou d’anar a les farmàcies.

Què són les proves d’antígens i què les diferencia de les PCR?

Els tests d’antígens són proves ultraràpides –d’uns quinze minuts– que donen el resultat al cap de deu o quinze minuts. A partir d’una mostra nasofaríngia detecten proteïnes del coronavirus (antígens) en secrecions respiratòries, fet que indica una infecció activa. S’assemblen a una prova d’embaràs i no cal fer-ne l’anàlisi en un laboratori, tot i que cal que l’extracció de la mostra la faci personal qualificat. S’estudia si n’hi hauria prou amb una mostra nasal, fet que facilitaria que les extraccions les fessin els ciutadans mateixos amb una automostra, tot i que de moment no hi ha dades concloents que indiquin que aquesta pràctica no en comprometi la fiabilitat.

En canvi, una prova PCR detecta si hi ha material genètic del coronavirus en una mostra nasofaríngia o nasal, fet que indica una infecció activa. Cal analitzar-lo en un laboratori, i això en retarda el resultat. De mitjana, amb les PCR cal esperar entre vint-i-quatre i quaranta-vuit hores per a saber si el pacient està infectat.

Tant les proves d’antígens com les PCR indiquen si hi ha una infecció en el moment just de prendre la mostra, però sempre hi ha la possibilitat que la persona es contagiï entre el moment de fer-se la prova i la comunicació del resultat. A causa d’això, s’han de mantenir les mesures sanitàries de protecció.

Quina fiabilitat tenen les proves d’antígens?

Fins ara, els estudis clínics amb proves d’antígens mostren entre un 29% i un 93,9% de sensibilitat –la capacitat de la prova per a detectar la malaltia en subjectes malalts– i entre el 80,2% i el 100% d’especificitat –la capacitat de la prova per a detectar l’absència de la malaltia en subjectes sans–, en comparació amb el resultat de proves PCR als voluntaris dels estudis. De totes maneres, la sensibilitat de les proves d’antígens augmenta molt quan es fan els cinc primers dies de la infecció i en persones amb una càrrega viral alta, més propensos a manifestar símptomes de la covid.

Les farmacèutiques han millorat molt el grau de fiabilitat de les proves d’antígens i ara per ara al mercat hi ha múltiples marques que en produeixen. La Comissió Europea i l’Organització Mundial de la Salut recomanen als governs que els tests d’antígens que facin servir tinguin una sensibilitat superior al 80% i una especificitat superior al 97% per a evitar al màxim els falsos positius i negatius. A banda, destaquen la importància que les proves que es facin servir tinguin la marca de la CE i que, abans d’introduir-les en la pràctica clínica s’hagin validat.

Nadal amb restriccions: deu a taula i confinament nocturn

Quins usos tenen actualment?

Ara per ara les proves d’antígens es fan sobretot a pacients que tenen símptomes de coronavirus, sobretot els primers dies, que és quan tenen més sensibilitat. El seu desplegament va permetre d’alleugerir el volum de feina dels laboratoris que fan les proves PCR i també d’agilitar la detecció de casos en moments que, per saturació, les PCR triguen més de les 24-48 hores previstes per a donar resultat. A banda, el Departament de Salut català també el fa servir en alguns casos per a diagnosticar contactes de positius; recentment ha impulsat noves proves en massa a infectats asimptomàtics de més de setze anys, que es faran tant amb PCR com amb antígens.

A més, es fan proves d’antígens als viatgers provinents de països amb forta incidència de la covid que no s’hagin fet una prova PCR durant les setanta-dues hores anteriors, com marca el nou protocol. La prova d’antígens és l’última oportunitat que tenen per a entrar a l’estat espanyol, i si és positiva hauran de tornar al seu país, però els viatgers que no s’hagin fet la prova PCR són sancionats.

La nova estratègia de Salut: proves multitudinàries, equips d’automostres en farmàcies i 500 rastrejadors més

Quins usos en recomana la Comissió Europea?

La Comissió Europea recomana als estats membres de fer servir proves d’antígens en situacions en què cal identificar com més aviat millor els ciutadans contagiats per a contenir un brot o, de manera periòdica –cada dos o tres dies– per a controlar l’estat de salut de població de risc, personal sanitari, treballadors de residències i treballadors de sectors essencials. A més, també es recomana que, quan la capacitat de fer proves PCR sigui limitada, es facin proves d’antígens a persones amb símptomes o sense en àrees de població amb una incidència de casos alta o molt alta, que estableixen en una taxa superior al 10%.

També recomana d’utilitzar-ne a l’hora de fer el triatge de pacients que manifestin símptomes des de cinc dies abans, com a màxim, o per a fer proves en massa en grups de població amb una alta prevalença del virus per a aïllar els contagiats i tallar les cadenes de transmissió. “En aquests casos, el risc de no detectar tots els casos o de tenir falsos negatius es compensa amb l’agilitat dels resultats i la possibilitat de tornar a fer proves als ciutadans que inicialment siguin negatius”, diu la Comissió Europea.

Quatre trams des del 23 de novembre: així és el pla de reobertura a Catalunya

Quantes proves d’antígens han comprat els governs?

Fins ara, la Generalitat de Catalunya ha comprat 8 milions de proves d’antígens, la Generalitat Valenciana n’ha comprat 500.000, el govern de les Illes 350.000 i l’andorrà 100.000. Per a l’administració, tenen un preu de 4,5 euros. En canvi, segons fonts del Departament de Salut, cada prova PCR costa noranta-tres euros per al sistema públic.

Es poden comprar proves d’antígens a les farmàcies?

De moment, no es poden comprar tests d’antígens a les farmàcies de Catalunya, el País Valencià i les Illes, tot i les constants peticions de científics com l’infectòleg Oriol Mitjà. Ara com ara, ni l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris ni l’Agència Europea del Medicament n’han autoritzat la venda a les farmàcies, fet indispensable perquè es puguin distribuir. A més, segons que ha dit el secretari de Salut Pública català, Josep Maria Argimon, també caldria que les proves que es comercialitzessin fossin individuals i que es fessin amb mostres nasals, no nasofaríngies.

En canvi, on sí que han obtingut autorització estatal és a Andorra i a Catalunya Nord. A tot l’estat francès es poden fer proves d’antígens amb mostres nasofaríngies a les farmàcies des de mitjan octubre i la Seguretat Social n’assumeix el cost al 100%. A Andorra, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va anunciar la setmana passada que l’ús de les proves d’antígens seria clau per a contenir el coronavirus durant l’hivern. Ja se’n poden trobar a les farmàcies i el preu és d’uns vint euros, segons el model, perquè no és cofinançat per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

Les farmàcies vendran proves d’anticossos les setmanes vinents: així és com funcionen

Es poden fer a laboratoris privats?

Tot esperant l’autorització per a vendre’n a les farmàcies de la resta del país, és possible de fer-se una prova d’antígens en un laboratori privat per un preu entre trenta euros i quaranta.

Es poden fer amb automostres?

Fonts del Departament de Salut de Catalunya apunten que més endavant es preveu de poder fer les proves amb mostres nasals, fet que en facilitaria l’automostra, però ara com ara no és possible. La Comissió Europea recomana que les proves d’antígens les faci personal qualificat, és a dir, sanitaris o treballadors formats especialment, perquè s’ha de fer servir material científic i seguir estrictament els passos marcats, a més de preservar la bioseguretat a l’hora d’extreure i processar la mostra del ciutadà. A banda, demana que els resultats de les proves es registrin als sistemes de salut públics.

L’última hora sobre la covid-19, minut a minut